L'Ambaixada de les Tomaques com sempre i com mai!!!!

Santrafel, a dimarts tretze d'agost de 2024. Cabanyoles de Juliol (de tornada). Sant Hipòlit.

Després de felicitar efusivament el senyor Ambaixador Castillo, bon nom per una plaça, per les tantes coses bones per les quals mereix ser felicitat, tres alegres tigres van eixint del recinte dels cotxets de la Fira.

L'un, el Socarraet, més brut no pot anar de sucs tomatencs. L'altre, un poc brut, selectivament, com si fos per demostrar que hi he estat, un servidor, ben ample. El tercer, el senyor periodista Gabriel Pascual, més net que una patena acabada de polir, que se n'ha d'anar corrent a la Cope d'Alcoi a descarregar tota la informació sobre aquesta guerra... Els tres no cabem dins la pell, perquè acabem de tindre una mena d'epifania momentània i sorprenentment compartida. En comentar-ho trobem la feliç coincidència: després de tants i tants anys de dir i desdir i proposar i avisar i escoltar i..., ens n'adonem que açò de l'Ambaixada de les Tomaques, el manual efervescent i veritable de les Ludomàquies Promísqües festives valencianes que diuen els qui en saben, no només té futur sinó que s'ha fet absolutament necessària en la veritat de la Festa socarrada...

En primer lloc, que més divertida no ha pogut ser, i entre Ambaixada seriosa i Ambaixada, tot pólvora i parlaments digníssims, aquesta aposta històrica per l'humor, la descongestió i la frescúria, és necessària. Ja ho ha estat mesurant el senyor Castillo i és factible avançar-la un poc en l'horari, cosa que facilitaria l'assistència de festers que no són ni Cavallets ni Bequeteros... Que açò està obert a tots, festers i no festers, i poca gent és encara la que s'hi acosta... Bo, algun Contrabandista que sap el que fa i té a prop la dutxa...

A mi, el que em meravella del tot és l'aposta per tornar aquest acte inexcusable en l'idiosincràtic de la festa de Cocentania, per distintiu, històric i veritablement participatiu, al poble. El fet de no trobar un lloc definitiu i anar recorrent el camí del desert bíblic a la recerca d'una terra promesa de fertilitat assegurativa de la pròpia existència, ha llastat la mateixa pervivència de la tomacada. La de solars oportunistes, solanades fulminants i impossibilitat de neteges posteriors que provocaven l'ois veïnal ha calgut suportar. Calia tornar al prop del poble l'acte, per fer-lo assequible, immediat...

No ha estat el millor dels Jocs Olímpics, acabats de malcloure allà a París, el mateix París com escenari? Doncs, ací, la imatge de postaleta del Teular, amb les cases de la plaça de la Creu i la pinada que fins a Santa Bàrbera s'allarga, i al fons el Castell i un cel ben blau... Sí, la millor, de moment, imaginable...

Que la tria del recinte de les atraccions fieres ha estat un encert!!! Fàcil d'accedir, immediat al nucli fester i poblacional i, sobretot, en trobar-se asfaltat, extremadament rentable... Higiènic i tot... Quina gràcia si després de la descomunal escampadissa després pot arreplegar-se tot i passar-hi el motxo mecànic municipal... Bé ha fet el senyor Castillo en agrair l'Ajuntament, l'Ajuntament i l'Ajuntament també..., perquè l'aposta, que em consta que ja s'havia intentat amb anterioritat, ara s'ha materialitzat. Qui sap si podrà assentar-se ací? Si així fos, seria immillorable trampolí per, una vegada salvats els mobles, assaltar el cel de poder realitzar aquesta batalla crua i cruenta en el lloc que certament li pertocaria: la plaça Venerable Escuder, el Mercat, a vora Palau. Tan ampla que, amb les tomaques al mig, no tocarien vores perilloses, no...

Per més que jo somie, ja veus com vaig pujat de Romanticisme: res com poder-la viure, ni que siga una vegada, on l'acte diuen que va nàixer: al carrer de Jaume I; on més encara allí on prompte es traslladà: el Pla de la Font, a la vora del preciosíssim i tan netejador llavador... Ja saps, que si les dos filades de Cavalleria —això no és del tot cert, però passem-ho. La realitat és millor encara i la fa festa d'acapte, com tantes de les de Folls de la Mariola amb que guarda molta concomitància—, no podien disparar en l'Ambaixada certa perquè els cavalls, sent de cartró, s'esglaiaven i clar, eixia més a compte passar el matí furtant dels bancals que duien al riu i fer menjada i batalla del recapte, tot incloent uns versos ripiosos (atribuïts al Ti Botifarra de Muro) que em són meravella, perquè asseguren que, almenys quan van escriure's, succeïen coses com que s'hi feia l'acte davant el Castell de Festes, com qualsevol altra "Ambaixada de la Rissa", que hi havia Mahoma a Cocentaina, i que la gent s'estimava el seu propi ser i parlar i sentir... Més que no furtar, sí demanar, ja et dic... Potser em caldrà buscar sobre el tema i escriure'n les relacions amb..., i amb...

I desseguida seguim salvant el món. Tenint els Saorins, i la seua banda, a la voreta vora, i el territori del Teular al davant. Vegent l'hora que seria en avançada... Uns tendals que protegisquen de la calor i una bona barra de begudes, allò seria mel!, i què més? Jo encara apunte a una mena d'altaret des d'on els esforçats ambaixadors prenguen el protagonisme que els cal, i així evitem que el tuacte siga només una simple cotxinada... No, açò té tot el seu sentit i pot arribar a ser massiu i tot. Una millor publicitació? Millor dius?, una de vertadera que supere el boca-orella i la pregunta constant de l'enguany on serà... I vinga idees, que la història de la sonorització és estupenda... L'edició en paperets del text?, em ve al cap... La creació d'armes que s'ha vist altres anys? Tot això ja vindrà. De moment ens n'anem amb un regust de content que espanta, i una olor a tomaca que tira de tos!

També ha estat per a tots nosaltres un capítol històric, dins el que una tomacada pot ser-ho, que per a nosaltres si és part del programa fester (almenys van tindre a bé incloure'l allà per l'any 84, que abans ni se'l nomenava...) clar que ho és. No hem conegut l'acte, (sí, però és un dir) sense la participació dels dos mateixos Ambaixadors: el senyor Paco Castillo pels Cavallets i el senyor Rafael Pérez Camps pels Bequeteros. Ausades la de sinergies humorístiques i les complicitats que arrosseguen aquests dos mites festers en arromangar-se i dir el text... Però enguany, el senyor Pérez Camps ha tingut substitut, i desitge que no siga per res de dolent.. I vinga que, pel tot i més, ho ha tingut difícil el senyor David Javaloyes!, i se n'ha eixit molt bé i amb nota amb el micro a la mà donant la rèplica impossible a la gràcia enraonadora del senyor Castillo. Per molts anys de tanta alegria i boníssim humor! Felicitats a ells i a tots, perquè açò, i si no vindreu no ho creureu, és una joia...

Ah, i una altra vos en diré... Ha estat també un any de multiplicacions...! A banda de la munició armamentística, que enguany era de bona qualitat, boníssima, i molt nombrosa, que bé han hagut de xafar els bequeterets les pròpies i, sobretot, les dels Cavallets, que han fet justet (i que convenia perquè eren les tomaques que, malgrat els tradicionals robatoris de basquets, anaven a ser llençats contra d'ells).

I l'altra multiplicació... El senyor Castillo sempre dona gràcies als assistents (gràcies li done jo per agrair-me l'anar cada any des d'Ontinyent..., que ja veus, com si em fos promesa...) i, sobretot, als mitjans de comunicació que s'apropen. Enguany, sí que n'ha tingut de mitjans, i de fotògrafs... Li falten, però, els turistes dels setanta que tant s'enyora... No es preocupe vosté, que si les generacions novelles entenen de veritat la importància del tot açò, i amb el senyor Javaloyes com a bon coneixedor i àgil manifasser... Assentat el lloc i amb ganes de fer, les tomaques ambaixades poden empastrar el món sencer aquest agostenc i agostat...

Ens n'anem rera la desfilada de festers més bruts que... La banda sona "Bequeteros a rallar", jo, m'emocione perquè poques vegades hi ha... Au, Bequeteros a la dutxa i al vermut!

Ens diguem adeu. Cadascú dels nosaltres tres partirà en uns dies a la ventura del descans, buscant una miqueta de fresca... A l'any que ve al mateix lloc? Veurem com va. Jo espere que sí..., si puc eixir de l'entrebanc de salut que m'espera a la tardor, igual al proper any encara vos deixe amb la boca oberta... Bo, a vosaltres dos no, que bé em coneixeu i sabeu per on dipare. Però ausades la tomacada que...