La plaça bocairentina de Juanjo Alcaide feta paper pel món...

 

Santrafel, a dimecres vint-i-huit d'agost de 2024. Sant Agustí d'Hipona.

Encara no m'he assentat després de passar-me els meus bons dies de recerca de belleses pel món que una nova alegria m'arriba de part del senyor Juanjo Alcaide... 

Resulta que hi ha una marca anglesa de paper fotogràfic, anomenada Ilford, que, si no vaig errat, mensualment agafa una foto que els plau i complau i l'afig a l'envasament dels productes que distribueix per allà, i més enllà encara... Doncs bé, els qui compren allò que es produïsca fins el dia vint de setembre, duran com a portadeta aquesta imatge de Juanjo: la famosa plaça de Bous de Bocairent... 

Recorde fins i tot quan va fer la fotografia, perquè la sèrie que va crear va encisar-me. Res, que li buscava l'home la redonor a tot allò que pillara... I entrà en la plaça ditxosa, d'on eixí per la porta gran! Entre aquesta foto i aquella que feu des del terra mateix del centre de l'alber, tot i registrant els seients picats en pedra i un cel feliç, vaig quedar-me jo estorat... 

Doncs bé. Moltes coses ha fet el senyor Alcaide que han passat desapercebudes, tantes que me'n faig creus, que m'espanta que no hagen arribat al públic... I és per això que tinc com a gran sort el poder saber de l'obra, les inquietuds que el duen a anar fent i, com no, d'aquests xicotets premis que modestament calla. Ell, que de guardons en té a cormull, passa sempre d'aqueixes coses..., bé que ha demostrat que me'l mou també la bellesa, i només ella... I així va fent. I els qui l'admirem, que en som molts més dels que ell creurà mai, bé que ens alegrem del seu tarannà inconformista i rebel. Si no fos així, aquest fer seu no seria art.         Vull dir amb això que l'art és patit? Segurament podria afirmar-ho amb coneixement precís de causa; els seus màrtirs té. I perseguidors d'ofici també...

Siga com li done la gana a la vida, és d'aquestes coses tan grans, sent menudes, que em plau parlar. Si en coneguéreu l'obra... Si coneguéreu els escenaris que magnifica i eternitza amb la seua obra... Dur el seu món arreu del món, més que siga a través d'una finestreta corba i nuvolada, deu ser un revulsiu de cor, ment i esperit... 

La meua enhorabona. Estic per comprar-me un paquetet d'aquestos, per més que mai no gastaré de tal paper, només per la passada de dir que la foto és treta d'un poble que estime per un bon amic que molt abundosament ha demostrat ser-ho.