El meu poema-exvot nou al Crist de l'Agonia d'Ontinyent

 

Quintanaentello, a dissabte vint-i-quatre d'agost de 2024. Cabanyoles d'Agost (de tornada).

Vaig parlar-te, fa un cert temps, que m'havia negat a escriure barrumballes per altius, en referència a un poema que, des de la massa foscor, volien que elevara al patró de les festes més grans d'un cert poble; que va i resulta, ara vull dir-ho, que és el meu. Vaig negar-me. Per escrit i raonadament. Espere que mai més vulguen treure'm profit tals gents. I que qui els haja de jutjar pels fets mal fets que fan, faça el que calga amb llurs consciències... A mi no em cal res perdonar. No soc ningú; i ni pensament tinc de trobar-me en cas de ser-ho.

Ara bé; poc temps després, una persona —així, tan gran que ha d'anar escrita amb minúscula; un entre tants...—, em va demanar un poema, també, i a dedicar a la mateixa figura religiosa..., però sense veure res amb aquell patronatge festiu sinó amb el tan cert del creencial que aquell xiprer alçat a altar desperta. No volia que diguera el seu nom. La seua intenció sí: que una persona malalta fidel el tinguera, a fi que, des d'aquesta mateixa Fe que té al Crist de l'Agonia d'Ontinyent, puguera ajudar-la en el tràngol. Un exvot...

Vaig dir immediatament que sí, sense cap dubte. I el dia sis d'agost, sense falta, vaig ratllar-lo de molt bon matí. Després, vaig enviar-lo a qui me l'havia sol·licitat tot demanar-li que em deixara publicar-lo el dia de la Baixada del Crist. Em respondre'm afirmativament, tot mantenint el secrets nominaris, així ho faig ara mateix. Ací està aquest "Exvot esperançat". 

Pel que m'arriba, les coses d'aquella malaltia van a millor. I sé una de ben curiosa, ja veus com van les coses de la modernitat...: la persona afectada tingué aquesta imatge mateixa que ací et passe com a fons de pantalla en l'operació i el procés recuperatiu també..., a mode d'estampeta digital, que no som res! I eixa persona mateixa, insisteix que el passe públicament per si algú vulguera aprofitar-lo... Són coses extraordinàries que tinc la sort que em passen, perquè abans ja m'ha passat. Jo, sense cap fe, me n'alegre fondament que algú puga treure benefici espiritual d'allò que un servidor haja pogut arribar a fer. Sempre que siga gent bona la qui, a fi de bé, puga apreciar-ho. Queés  per a gent bona que jo seguisc volent treballar. 

Arribe on puga arribar aquest text. Com a fotografia, vaig afegir-li aquella que, tan sorpresivament com inesperada, vaig fer-li al Crist quan, pandèmia pel mig, me'l vaig trobar per Santrafel, a la voreta mateixa de casa... Només demane que no siga usat a ensalçament de ningú ni de cap entitat, ni pres com a base d'altres històries ni manipulacions. Bé conec el Mal; bé que es vist de Bé quan li convé. Però el seu encens, a molts ens put a sofre; així el sabem... El bé vertader està en qui necessita, no en qui postura.