A un Otos disfressat i entre bromeres...

Santrafel, a dilluns cinc d'agost de 2024. Cabanyoles de Desembre i Mare de Déu de les Neus.

Poc dubte em cap, i mira que soc gran... El millor que té l'agost és que ahir estava gaudint de la joia visual de la seda a Biar, demà escoltaré bona música festera a Cocentaina, despús-demà ves-te'n a saber quin encant em té reservada la fresca, espere, de la nit... I hui, per ahir i em perdonaràs perquè a les hores que vaig arribar..., et trobes a Otos. Vens a sopar amb els amics, que et conviden, i tu fas la passada fusteriana de cridar copa en alt "visca amfitrió". Però en vindre abans, t'hi trobes la festa més senzilla del món amb els participants que es diverteixen de manera ostensible. Hi ha felicitat, a més d'amor, en l'aire d'un Otos que trobe rar entre les converses que van succeint-se els uns amb els altres... Sembla que cal més que mai festa, perquè la seua inèrcia calma els esperits abrandats... O encara te'ls fa voltejar amb més força...

M'enduc una idea bestial per disfressar-me a l'institut el proper Dijous Llarder, això sí. I molt de riure ple i despreocupat, que és el que s'hi demana a aquestes convocatòries... Xaranga de ritme i ball i moltes ganes de ballar... I després, una miqueta de bromera per divertir la bonhomia de qui amb ella juga..., i fa jugar. Dona, poder fer una conga al voltant d'un rellotge solar signat per Andreu Alfaro, on pots divertir-te tu així...?

No he dut la càmera i me les apanye, mal, amb el mòbil... Perquè hi ha un moment de les voltes i revoltes conguístiques i l'escumós del joc que, en ple capvespre carasser i carabasser, em du a recordar, i en veu alta, aquell calendari comarcal que féiem. Quina bona foto per refrescar la canícula...

Jo, ben content de conéixer un nou nebodet, el Miquel, i de jugar amb Daniel i Ferran... I desseguida a sopar, que enguany no és en la Plaça i cal carregar d'embalums. Se'm fa rar el sopar, ben sopat, a les fosques, mentre sents parlar una senyora els acudits de la qual bé que te'ls saps sense haver-li'ls escoltat mai. I així se'ns fa eixa quina hora que abans et deia... I encara, en tornar a cals amics, el xicon necessita contar, adormint-se, el conte dels tres porquets... Pot haver estampa agostenca millor?