Dolçaines a sant Pere en l'Alcúdia...

 

Santrafel, a diumenge set de juliol de 2024. Sant Fermí.

Diu la dita que els de Cocentaina van a l'Alcúdia, però que qui canta es queda a casa, vaja qui vulga... I si el meu nebot Abel em diu que actua allí, per cloure les festes de sant Pere, em quedaré jo a casa... 

Sí, la tornavisita d'un intercanvi que feren la gent de la Colla d'Ontinyent amb el Mal Passet de Cocentaina que a mi em deixà tort... 

No vaig assabentar-me d'aquell concert fins que l'estaven fent... I jo tornant d'Elche de la Sierra el dia del Corpus. I per la vesprada, clar, al Corpus de Cocentaina, tants dolçainers com conec diguent-me que estaven estranys de no haver-me trobat a Ontinyent, i més percudint el meu nebot...

Hui, si m'encante, me'n passa una altra... La primera en el front: pensava que era demà.

I clar, en arribar amb el temps massa just, que no han començat abans d'hora el concert? Doncs sí! Com que han acabat la processó d'hora, han avançat en un poc l'actuació; prou perquè arribe jo justet, justet i clar, nomes arribar, vinga a xarrar amb el meu cosí Gabriel, amb ma tia Pepita d'allí mateix, de l'Alcúdia, ben estimada com m'és i que m'ha contat els problemes darrers de salut i jo tan meravellat de trobar-me-la tan i tan rebonica... I que la bateria de la càmera estava descarregada... Doncs això, només he pogut que escoltar la darrera peça dels ontinyentins i poca foto tinc d'ells ni podria contar del que han fet... recollinsos món...

En canvi, pel Mal Passet, en tocar unes quantes peces d'aquelles que m'agraden morocristianes i calmar-se el tot excepte l'oratge amenaçant, doncs això, que he pogut enregistrar i tot... L'altre dia que van fer vint-i-cinc anys en un concert d'aquells monumental, vaig preferir no acudir-hi, per la grandària... Ara mateix preferisc, i necessite, la pau d'una placiua, un ambient plàcid... No m'ha emocionat ni res escoltar-los...

En definitiva, Sergi, no es pot anar pel món amb presses ni a hora horada. Serà cosa de, ara que m'he decidit a donar-me l'estiu que crec meréixer, estar atent al món, que se m'avança...

Per cert, que fa massa anys que no passejava jo per l'Alcúdia i m'ha alegrat sobremanera veure-la en festa, quin goig...