De sarau matinal a la Casa dels Dragons de Biar...

 

Santrafel, a dissabte sis de juliol de 2024.

Escric aquestes poques línies enmig d'una fortíssima i fresca tronada ploguda. Quin goig per refrescar un dia que s'ha alçat alegre amb tantes músiques i ball, però que se m'ha travessat quan la calitja ha pujat i pujat fins deixar-me gairebé sense el sentit necessari per preparar el record d'allò bo.

És el que més m'agrada. Que em conviden pel que si i no hi ha d'altra a un sarau. Gent bona, perquè ho és la de Sagueta Nova, i passades alegres en un indret que, em cal dir-ho, em tenia intrigat: l'acabada d'obrir Casa dels Dragons, que m'explica Joan Lluís que era dels Bellots de Biar, després dels Aracils alcoians i ara tota una fundació que treballarà amb amor per l'art. I no serà perquè no hi ha art entre les biarudes i biaruts... 

Ha estat un esmorzar com no recorde, de senzillament espectacular en un pati on tot eren sorpreses mentre Joan Antoni entonava cançons velles i, de sobte, una estrofa de novella... M'ha pegat, i sé que sant Tomàs de Villanueva s'ha rist des del seu altaret mentre reparteix diners a malalts i músics (quina alegoria més interessant per la voluntat dels amos de la casa...), per escoltar només que comiats i adeus... Ara per la despedida... Com que despedida si se'ns ha acollit com si a la llar fórem i encara que em pessigues no em crec la meravella descoberta... No, és hora de donar benvingudes, que ja està bé.

Benvinguda, doncs, a l'alegria de l'estiu, a la voluntat de fer, de juntar-se, per fer gresca a la manera que, pel que visc quan veig, tant ens agrada. Tan de bo fos aquesta una tònica a seguir, pauta, ritme, alé... I molt benvinguda siga la gent de la Casa dels Dragons, allí mateix a la plaça més rebonica que té el món, i felicitats per la iniciativa, i un desig de benevolència, benignitat..., i tossuderia també! Desitge poder tornar prompte per gojar de les activitats que preparen i m'han comentat per damunt, damunt. Ens calen. Sí, i tant; que ens apaguem.

I res, que li he passat a Joan Antoni les "Passades d'acollença" i ell que n'ha cantat un fragment que no s'adia en absolut al que ara ballaven sinó al d'abans. Eixa és la gràcia, que tot ho és, de gràcia, entre amics...

No podré acompanyar-vos en la Ronda de la vespra de Sant Cristòfol, patró de Biar, perquè m'estaré a Banyeres de Mariola fent l'assaig de la Llegenda... Espere i desitge que ho passeu molt bé i tingueu una nit fresca i animosa que vos done forces per l'actuació que tindreu el cap de setmana a Móra d'Ebre... M'haguera agradat acompanyar-vos, xe!, però estaré cantant al poble allò de la resignació, la conformitat, la paciència i la serenitat que no té la nostra cultura popular, no. Ni jo ni nosaltres ni... Està vist que entre dragons i drac, vaig apanyat!

Au, un grapat de fotos. Visca també el porró..., i els qui el beuen, i els qui inciten a beure, sonant i cantant...