Amb l'Albert Alcaraz, que ara parla de Berberiscos...

 Petrer, a dijous dihuit de juliol de 2024.

Per tal de no fer mala sang, quan m'interessa molt assistir a un acte cultural, primer em mire qui l'organitza. Si veig que puc sentir-me còmode, ja no m'importaran ni quilòmetres ni calors. Capaç soc, en plena calitja, de pillar carretera i tirar avant..., i no presentar-me a un acte fet a la vora de casa mateix, ja veus!!! Si es tractara d'una conferència, encara caldrà veure quin tema i qui el desenvoluparà, que de sovint m'he adormit escoltant... L'amic Albert Alcaraz parla a Petrer dels Berberiscos per tal d'iniciar un cicle cultural sobre els cinquanta anys d'aquesta comparsa?, mel de romeret... Allí que em plante. Que fa massa anys que no xafe aquella tan estimada ciutat on vaig passar-me dos cursos sencerets bregant amb un alumnat excel·lent i, com és d'estrany, una directiva... Em costa reconéixer molt el lloc, són tants passats els que em caldria revisitar...

El que diga Albert sempre m'interessa. Cal escoltar qui sap per poder aprendre'n!, i ell no és de la colla de quedabens, pixamarges ni fosfocadavèrics a què estic acostumat dins aquest món sociofester; en absolut... Però en aquest cas encara m'interessa més el tema perquè el món de la pirateria barbaresca festera és al·lucinant de veritat. Fa uns anys vaig tractar-lo en una conferència que vaig fer a Bocairent en el 150 aniversari dels amics Moros Marins, i m'abellia molt veure com me'l replanteja el senyor Alcaraz, el tema de la marineria morocristiana. I no m'equivoque, no, que disfrute a cada moment de la disertació... No discutirem Albert i jo sobre cap tema fester, que els dos som de la mateixa escola i un servidor es té com a bon deixeble seu. La seua visió és plenament ludista, molt més ludista que no la meua (que també) perquè ell passa el tema de la teorització que compartim per afegir-ne una pràctica festera impressionantment àgil. Jo sóc, però, més del solatge, del rascar el fet sociocultural generatiu particularista, dansador sobretot, i ausades que això m'ha dut a viaranys curiosíssims, i, cansat del personal com estic, a seure i mirar comodament instal·lat. I au, que toca oir, com ara ací.

No diu res nou, Albert. Però crea màgia entre qui l'escolta i, com diu el seu presentador, l'inefable i admirat Vicent Brotons, li provoca veritosos curtcircuits mentals. I és simple el perquè: acostumats com estem a l'avorridíssima historiografia festera complaent i mentirosa, quan ve algú que de manera fresca i especialment documentada, i t'oferta un recorregut conformatiu historic lògic, clar, sense cap dogmatisme, acumulatiu, respectuós, irònic quan toca, i sobretot lligador de la tanta evidència festiva com atresorem a cada poble, relacionant justificadament tot plegat... Ai mare! Doncs això, que és com si descobrires que vius a una casa més gran i et venen ganes de seguir obrint portes per admirar-te de les possibilitats vitals novelles, i això que no trobaves que el teu món festiu fora reclosit, que de ben segur que no ho era... 

Realment no s'hi centra en el món barbaresc, sinó en com apareix i es desenvolupa l'origen festiu que, a principis del segle XX, amb la voluntat historicista generada al voltant de la Mariola i del Vinalopó des d'una societat burguesa rica i certament exibicionista social, fa que del "moro" comunal i abstractista aparega un exèrcit divers. Passem del "Moro" al Moro Vell i Moro Nou, i d'ací a recercar en la historiografia justificacions representatives que me'l puguen igualar a la impressionant diversitat cristiana. I seran els Berberiscos, començant, ves per on, pel meu poble, els qui encetaran un meló que encara segueix donant sorpreses creatives a la moda del temps, i que fa que, ara mateix que la roda segueix fent voltes, ens duga a l'èxit d'altres pirates no certament ahistòrics del tot, els cinematogràfics i brutament romàntics pirates del carib... Pobre Albert, l'anècdota aquella dels dos pirates de la Vila Joiosa que, efectivament, ho foren a les costes caribenyes, li trastocà la idea prefixada i a mi em feu partir de riure en la conversa posterior a la fresca d'una Plaça de Baix desconeguda per a mi sense aquells arbres... No pots fiar-te mai de res en aquest món fester, que la realitat vital es pot presentar, riallera, per qualsevol descosit del discurs... 

M'ho passe d'allò més bé, de veritat. No hi ha res com escoltar del que t'apassiona quan qui diu és tan apassionat i no es perd entre barroquismes ni xovineries... 

Ans d'acabar i allargar la conversa amb el senyor Brotons, interessantíssima per cert, Albert i jo tenim un deute que pagar en aquella casa de festejos de Sant Bonifaci petrerenc... Després de demanar-i unes consideracions personals sobre Berbers i la seua representativitat diferencial, i una puntualització bequetera, ens fem foto davant un dels vells cartells que usàrem quan treballàrem junts aquell calendari mirífic de festes... 

Arribe a casa la una passada i admirant-me d'estar ja en ple estiu... I ara, que els Berberiscos de Petrer tinguen un bon aniversari. Hi ha alguna conferència com la de David Garrido o la d'Abel Soler que prometen... I l'Albert, que disfrute de la seua santamartada tan propera. No cal desitjar-ho; ben cert tinc que perdrà el cap...