"Sant Antoni quan salvà son pare, allà a Lisboa, mentre estava dalt la trona, a Pàdua, sermonejant...", un conte portentós

 

Santrafel, a dijous tretze de juny de 2024. Sant Antoni de Pàdua.

Des que he vist que m'és molt més pràctic (i treballat) contar contes basats en històries que em cabrien en articlets curts d'investigació, m'ha pegat per tornar-ne a escriure.

I semble ja ratllat, però és que és molt dur veure a d'altres copiar literalment el que has escrit tu, i cobrant-ho encara més! Ací en el conte, mai no saps què serà de veritat ni menys veritat. I a qui vulga saber, ja ho saps, mentides en ell... Així que res. Et conte la història que narra un mural que hi ha a una ermita mariolenca tot i aportant-te un fum de coses disperses que, certes?, incertes? Igual et fan voler rascar-hi. Un servidor, content. Que altre pagament no espere, que ho passes bé llegint com jo ho he disfrutat d'escriure. Que busques un poc al diccionari allò que no entengues (que al pas que anem acabarem sent una llengua de quatre parauletes i prou, i massa..., amb la moda aquesta d'hiperreducció gramatical i dona-ho tot pastadet que acostumen les nostres famoses editorals). I, sobretot, que pugues entendre què conta el mural si te'l trobares. Abans el coneixement entrava pels ulls. Ara que som més lletrats, i igualment poc llegits, simplement, no entra.

Lluitem contra això, per favor.