Ni resignació ni conformitat, prenguem les armes que arriba el Drac...!

 

Santrafel, a dilluns dèsset de juny de 2024.

Estem a menys d'un mes del retorn del Drac, després de sis anys que no ha volgut tastar cap donzella i no ha forçat l'aparició d'un demiurg sagrat que només sol donar-se quan la donzella a menjar és la filla del rei. És el que passa... 

El divendres 12 de juliol i el dissabte 13, en dues funcions a la Vil·la Rosàrio de Banyeres de Mariola, tornarem a reviure la més vella i estesa història del món des que roda, la de sant Jordi, la Princesa i el Drac... Espere que vulgues vindre a disfrutar d'una bona nit estiuenca en un lloc tan rebonic com és aquell racó de món que es vist de país molt i molt llunyà, ple de gent animosa que pateix una cíclica amenaça vestida d'això, de Drac... 

Un servidor, si la salut li ho permet, que ho permetrà a bones i dolentes, tornarà a fer de frare que renega les dones indignades, en bona companyia com si fórem guardiacivils (o fins i tot, si tot es dona com caldria, trio tonsurat...). Què s'han cregut aquestes revolucionàries que venen de cantar un trassumpte del "Bella Ciao"...? S'ha de mantenir l'statu quo i res de discutir-lo. Val que perdreu una filla més, però com gosseu ficar-vos en la Santa Mare? Com que és fàcil dir que no estimem si no parim? Si sou totes i tots filles i fills nostres... Què no ens digueu "pare"? (i encara dirà algú que com podeu assegurar que no ho som genèticament, he, he...).

Doncs sí, aquesta és la postura a mantenir per un servi

dor, ja veus com està d'allunyada del que sent i pense, dins aquell microcosmos poblerí sota amenaça... I ja està tot el peix venut, que ahir vam enregistrar les nostres veus, tant les de les Dones, tan indignades, la Reina, més indignada encara i els Frares, tan moixament conciliadors... I de nou em cantat allò del "Retaule del Flautista"... Resignacióóóó, conformitaaaat, tinguem paciència, tinguem paciència i serenitaaaat!.

Quin riure fou, en un espai tan reduït com calorós i carregat, vinga a deixar anar poretes, vergonyes, oblits, ultracorreccions... Va agradar-me molt anar veient tan animada la tanda de personatges que l'enguany ens regala i parlant molt poc amb el Jordi autor i factòtum, que s'estava més que ocupat; per més acostumat que estiga a multiplicar-se, estos dies llueix la seua capacitat multidisciplinar... 

Després encara vaig parlar de divinitats humanes i rastrerismes cèlics amb la senyora Presidenta. Tot va avant... Veurem el tot plegat a poc a poc i l'anirem descobrint per aquest blog dels meus pecats. Ara encara no del tot, perquè estic més ficat en celebrar la Santjoanada, però després? Després tot serà Drac, per suposat. Perquè per molt de frare que em toque representar, un servidor sempre ho serà, del Drac...!