"La Dona d'aigua del Vinalopó". Conte solsticial

Santrafel, a dijous vint de juny de 2024. Solstici d'Estiu.

No és la primera vegada que publique aquest conte. Vaig escriure'l de molt, molt matí, un sis d'abril quan ja no podia ni amb la meua ànima, obligat per la pitjor companya de treball, i superior meua, que mai podreu ni imaginar com ens tractava. Que el sirventés amb què la vaig obsequiar quan va partir a fotre uns altres l'acompanye de per vida, i ja té prou maledicció santjoanenca.

Una cosa positiva sí que hi va haver. Vaig plasmar la historieta que em revolava aquells dies, i la vaig poder dedicar al meu alumnat pandèmic, de qui encara guarde tan bon record.

Així que res, que l'he polida, l'he vestida de festa i, en aquesta vesprada del Solstici te la oferisc. I et faig una aposta encara. Què tardarem aveure-la publicada en alguna de les recopilacions que diuen que fan aquests rebuscadors de la cultura tradicional que empesten la nostra ampla pàtria tot i fent-la, a ella i a la vida que recull, petita, esclava i poc sortosa... Canviaran alguna coma perquè no s'hi note massa?