A la Vespra del Corpus de Cocentaina...

 

Cocentaina, a dissabte primer de juny de 2024.

A la fi, i atenent que he viscut totes les celebracions del Corpus de la contornada amb l'excepció feta de Cocentaina, he decidit baixar-hi al meu paradís perdut, per tal de veure com. Si el que necessitava era una festa tranquil·la, crec que l'he encertada de totes. Perquè austera és el mot potser més adient pot ser-li... 

Austera i poca, podria dir algú avesat a la tanta magnificència que s'estila. Per a mi ben agradosa i, sobretot, fotogènica... Molt visual. Cinc alimares formant creu, dos quadres de ball de defora i un poc d'ací mateix... Diuen que serà demà quan podrà veure's que si cintes, muixerangues, catifes, els Nanos... Si puguera ser, molt m'agradaria compartir aquesta rara absència socarrada en la meua memòria... 

No m'és fàcil, perquè ací, molt sovint cal endevinar, perquè ni preguntant a qui sap. Cocentaina segueix veient-se autosuficient pels tants actes que fa i que fa buits... Quan algú es pregunta retòricament el perquè el poc de gents jo responc: feu, i feu molt; però no sabeu avisar. I és tanta pena... 

Però bé, sembla que aquesta és tradició jove, si és que alguna deixa de ser-ho en el hui en dia on tot s'hi val i per bo tot es passa... La "tradició", fa dies que no faig més que rumiar-me què és en el més cert, i en eixe hui de tot buit excepte de supèrbia impune... 

La "tradició" és allò que a un algú li interessa per fer profit, ja bé comunal o millor propi. Temps tindrem d'observar i contar. I segur que no faltarà la voluntat de voler tornar a caminar aquests camps...

De moment, ve tranquil·la la tarda i prenem bon registre d'imatge d'allò que esdevé, envoltats de silencis festius...

Jo aplaudisc, animós, i la Vespra que passa.