"Iudas, mercator pessimus", el nostre cartell de la Setmana Santa 2024

 

Ontinyent, a dos de març de 2024. 50 aniversari de l'assassinat de Salvador Puig Antich.

M'ha obsedit des de sempre la figura de Judes, ho sabeu d'allò més bé els qui em llegiu d'anys. Més enllà d'haver-ne conegut tants de moderns i haver-los patit a braçats, a elles i ells i les seues baconades, el personatge llegendari, el d'on pot venir històricament, l'art i la literatura que ha generat, i la rondallistica sobretot, em tenen captivat. Fins el punt que, algun dia si tinc forces i la vida em dona temps, en faré recull llibresc del tot plegat que m'enamora. Fins i tot ja en tinc pensada la portada: li demanaré per favor a un amic que posseeix un tretzé apòstol que José Segrelles pintà per a l'església de l'Assumpció d'Ontinyent, que em deixe reproduir-ne un fragment del seu rostre i el seu manto vermell... 

Enguany no anava a fer-ne, no volia fer tantes coses... Però les circumstàncies del moment reflexiu m'hi obliguen a revisitar el tema de la traïció des del punt de vista de qui la pateix, de qui mira com la fan i calla i, també, provant de posar-me en el lloc de qui la fa i les seues circumstàncies. Així que el cartell de la Setmana Santa 2024 s'hi suma als que duguem fent per anys mossén Juanjo Alcaide i un servidor i és hui que l'hem de presentar.

No cal explicar. Diu Juanjo que un cartell ha de narrar de tal manera que només amb veure l'entengues i, sobretot, el sentes. La baga de corbata? Les trenta moneres romanes no són d'argent sinó sestercis, però no ens hem pogut ressistir a triar-les d'entre tantes per estar relacionades amb Tiberi emperador tot reflectint sa mare, Lívia, amb les fosques histèries que se li atribueixen i tot. La moneda que fa trenta, és d'ús corrent a la Roma d'ara i de dos euros, això sí, si la voleu comprar a preu de mercat, hui està exactament a 33'50 euros en Ebay... No sé si Roma encara paga a Judes, però és l'amor al revés... 

La mosca és mania pròpia del senyor Alcaide. Sempre que m'edita un llibre, hi afegeix el gravat realista d'algun insecte. Deu ser per allò de la corrupció de l'ànima, sempre anterior al cos.

I falta el text..., un dels més breus i durs que conec de la nostra tradició motística. Sí, un motet dels que es cantaven a Ontinyent en la processó de Divendres Sant. Es tracta, i era precís si de Judes volíem tractar, del "Iudas, mercator pessimus" del renaixentista castellà Tomás Luis de Victoria (1548-1611...). La lletra, s'explica sola...

Judas, mercator pessimus, osculo petiit Dominum; 

ille ut agnus innocens non negavit Iudae osculum. 

Denariorum numero Christum Iudaeis tradidit. 

Melius illi erat, si natus non fuisset. 

Si teniu el llatí rovellat, ací vos passe la meua versió personal, i amb voluntat poètica.

Judes, pèssim mercader, en fosc negoci demanà fer-li un bes al Senyor:

i aquell, com corder innocent, no negà al mal Judes el bes.

Per un grapat de denaris així és que entregà el pobre Crist als jueus.

Li hauria estat millor no haver nascut.

Judes dins la baga i sol, malgrat la tanta companyia de mots... 

Si t'agrada o no t'agrada ja és cosa teua. El que esperem és que t'haja sacsejat un poquiu el voraviu. En un temps de complacència social i negació del raspós de l'ahir i de l'ara, ja seria una sort aconseguir allò que hem pretés...