Abel, premi "Ciutat d'Ontinyent" 2024... Quasi res!

Ontinyent, a vint-i-dos de març de 2024. Divendres de Dolors.

Que com estic d'orgullós del meu nebot Abel, l'hereu de Can Carrasca, no cal que t'ho diga perquè a cada moment t'ho estic diguent, perquè no hi ha com ell. Que si fa açò, que si puja, si torna... El meu ullet dret? I l'esquerra també, res més faltaria...

Fa poc em diu que li havien atorgat un premi que no tenia jo ni idea que existira, i ja van per la quinzena edició, el "Ciutat d'Ontinyent" muntat entre l'Excel·lentíssim i el Conservatori. A ell en la modalitat piano-percussió... I em sembla una idea ben interessant... És per a quatre alumnes de Batxillerat i d'estudis musicals reglats a l'hora que destaquen pel seu rendiment acadèmic. Uns poquius diners però un reforç moral enorme per a gent que no està acostumada a que se la felicite pel seu esforç enmig d'un món educatiu i social sobiranament difícil.

I vindràs a vore com me'l donen? Ai mare... I damunt el Divendres de Dolors, que em quede sense la Foguera i sense cantar la bota de Biar... I tenia compromés assistir també al bolo d'un dels pocs amics que en el món tinc... Però és Abel, recontra, i cal que son tio Sergi estiga present. No per aplaudir-lo, que jo estaré fussant càmeres o escrivint romanços bonics pel xicon... Doncs bé; que vencent la meua fòbia als actes socials, que he comprovat que és autènticament malaltíssa, i després de medicar-me convenientment, me n'he baixat al Barranquet i allí que he gojat escoltant les peces que els quatre premiats han brodat. Han fet entendre com mereixen premi. La meua enhorabona més cordial i au, a tirar avant que encara queda una avaluació per davant i hi ha molt per treballar i regar si es vol bona sembra.

I res més, ací et deixe unes quantes fotos de pares, fill i iaies... I l'actuació que ha oferit, també.