De com m'ha anat el Carnestoltes del 24...

 Ontinyent, a divendres setze de febrer de 2024. Quaresma.

Bon dia, o bona vesprada o... Servisca'm aquesta entrada al blog memorístic meu, perquè més val un llàpis curt que no una memòria llarga, per recordar-me despús-demà passat com ha girat aquest Carnestoltes meu de l'on s'ha vist i del ves per on que ha alegrat aquests dies de tanta foscor externa com m'han caigut en forma de llosa moral. No hi ha res com el fora fred per destemprar el dins festiu... I així, malgrat que des del fora se m'haja vist tan recontraalegre com em suggeria un bon amic aquests dies per telèfon, la rua festiva era més processó passional. Els martiritzadors? Conselleria d'Educació i l'Ajuntament d'Ontinyent; encara que en aquest darrer cas, més caldrà rascar quan toque... Ja deixarem registre d'entrada del problema quan toque fer els exposa i els sol·licita de rigor...

Quant a les disfresses escolars, en nou territori he tornat a estar l'únic docent a disfressar-se entre molts que comentaven que sí que voldrien i que tal, però sense l'atreviment necessari per a dir demà vinc. Tots amb l'excepció amable d'Eva, la conserge, que m'acompanya un dia des de la pau cardada dels hippys... A veure si el proper any encara estic per ací i podem muntar-la ben bona, val? 

Al Departament també tenen ganes... A vore si...

Els nanos, per l'escoltat i el comentat, d'allò més feliços; al·lucinats de veure el pocasolta del tio Carrasca fent com ha fet sempre... Enguany, però, piratejant, cuinant, espantant ocells i belant... Encara que sense ànim...

Una de les causes que em caldrà recordar perquè cal emmarcar-la, és la participació sorprenent i inesperada d'un servidor en la desfilada escolar de Santrafel... A ritme d'em crideu a totes les reunions però no a la festa, tots anaven de romans-grecs-flash i jo enarborant la bandera pirata... Jo i tothom que va voler, i va voler-ho molta gent... Clar, les cares de sorpresa que feia el meu veïnat eren per a enregistrar-les... Sergi, què pinta ací... Doncs "mera", que de moment, i fins que la Conselheria dos meus amores li rote, un servidor és professor de ves-a-saber-finalment-el-què a l'institut d'ací vora les Muntanyetes... I què fa de pirata? És com s'hi percep ara mateix des de la idiosincràsia i sincretisme del nouvingut que... 

Entre nosaltres; després de tants anys acudint-hi de tan jove fotografiant el meu germà, després el meu nebot..., ara era la primera vegada que hi participava des de dins i l'experiència va ser preciosa, però massa curta i restringida. 

Ei, a l'any proper cal que deixem participar tothom i totdon, que en ser més, més ens partirem el pit en riure...

 I quina feina més bonica, i costosa també en esforços, la de les meues companyes del primer cicle. Vull aplaudir-les!

I res, que ocupat amb les índies de la correcció d'exàmens de Batxillerat, el cap de setmana ha estat d'aquells de galeres i pa i aigua... Espere poder accedir-hi als Carnestoltes quaresmals que vindran en no res, però ves a saber. L'esperit joganer supera qualsevol Dimarts Gras i Dimecres de Cendra, però hi ha tant que trescar a les selves tupides entre les quals em cal avançar ganivet en boca, serrant les dents perquè no caiga, i amb el coltell preparat al maluc... 

Vinga, passem bona Quaresma, que dure el que calga i fins a la resurrecció de la morca i el llonganissot.

Sempre ens quedarà la monjàvena...