De com celebrem a classe el quart aniversari d'un alumne que, ves per on, nasqué un vint-i-nou de febrer...

 

Ontinyent, a dijous vint-i-nou de febrer de 2024.

Estic ab-so-lu-ta-ment convençut que si volem sobreviure al trist ahui en dia, ha de ser amb la força del bon humor i l'alegria. Que creixen i es queden al més fons de nosaltres si són compartits. Per això, enmig d'una quotidianitat quaresmal decebedora, cal agafar-nos al clau roent de la bonhomia i provar això mateix, fer esclatar en qualsevol moment eixa bellíssima força que és el disfrut momentani grupal, inesperat, sorpressiu i amable. Sempre generador d'empatia i, per tant de sinegires positives. Amb altres paraules: es fa menester bastir records preciosos i inoblidables en gent que encara no ha perdut ni l'esperança ni les ganes de créixer en tots els sentits. Estic ben segur que, a partir d'aquest joc de l'ara, creem unes memòries definitivament precioses en ànimes que agrairan profundament que se'ls tracte amb estima. Perquè en el fons, el nostre ofici no només és l'alegria, com diria l'Estellés, siga de nit, siga de dia, no... El nostre ofici és, directament, i polièdrica, l'estima.

Per tercera vegada en els meus tants anys d'ofici, un alumne acompleix anys en el dia bixest del febrer. En fa setze, és a dir, quatre anys només que ha pogut celebrar el seu natalici en el dia que toca i s'escau; vint-i-nou de febrer. I clar, aprofitant això mateix, que el Túria passava per València, he pensat que seria bona cosa celebrar tots junts el quart aniversari del xicon, i a tota la classe, avisada d'abans, els ha semblat una pensada interessant. Fer comboi i grup ensems, tot i aprofitant l'avinentesa de la curiositat i la casualitat...

I ausades que hem passat una bona estona. He dut una tortada, dues bosses de llepolies, un globus gran amb la forma d'un bon quatre, matasogres que diuen perquè tots hi puguérem participar de la gresca... Res, que amb quatre coses n'hem muntat una bona... I ei, que no tot ha estat festa, que a veure què pots arribar a pensar-te... Encara ens ha donat temps d'anar acabant el treball preciós que estem fent per commemorar l'immediat Dia de la Dona.

I clar, el Jordi Enric, protagonista absolut d'aquesta iseta nostra, no sospitava res. Ahir va dir-me si pensava regalar-li res... I s'ha trobat amb tota la classe cantant-li, festejant-lo, i se'ns ha emocionat... Entre la sorpresa i l'emoció, si m'haurà donat vegades les gràcies! I ha bufat el ciri quatrenc, i li ha agradat el que els companys han escrit a la pissarra, i clar, és que ha sigut tot tan rebonic... 

Sóc conscient que hem generat l'enveja dels companys de l'altra classe, i d'altres classes encara, que hi ha qui m'ha retret si la cosa és favoritisme i que què faré amb altre alumne que acompleix, per furgar-me, demà anys també. El meu retruc ha sigut sec i ben irònic... Haver acomplert hui quatre anys...! Però i tant que calia hui celebrar. Que fins i tot l'alumna que hui feia dejuni per raons religioses ha volgut somriure amb tothom..., pobreta que no ha tastat una tortada que, recaram, ben bona que estava!

Molts anys i moltes històres que siguen per celebrar! I que puguem alegrar-nos de veure'ls pujar. I insistisc, amb alegria que siga... I ara a seguir, que en no res tenim l'avaluació. El proper dia promet que intentaré no avorrir-los massa amb el Noucentisme. I si s'avorreixen, que tinguen l'esperança que, amb les Avantguardes, ben bé que ho passarem...