Dels calcetins de la loteria a la paleta perfecta...

 Ontinyent, a divendres 22 de desembre de 2023. Solstici d'Hivern.

Puix senyor, quan un servidor era menut, no hi havia cosa que m'agradara més d'aquestes vespres nadalenques que el tripijoc de la loteria i el folclore que duia lligat. Encara, si no escolte la sonsònia apegalosa dels xiquets de Sant Idelfons aquells, no m'és Nadal encara... 

El que més m'agradava a banda del joc esperançat per tradició i el llistat interminable de participacions a la recerca del sacrosant duro per pesseta que mai no arribava era quan alguna penya, alguna comparsa o qualsevol entitat s'atrevia a realitzar una despesa extra per treure més diners encara tot i ideant una mena de participació especial... Alguna làmina, dic, alguna imatge fotogràfica bonica... Fins el punt que, quan em va tocar ajudar en el fet loter d'alguna de les entitats que van tenir-me com a soci bé que vaig procurar realitzar numerets bells, graciosos, per a col·leccionistes del ram... 

Recorde ara que el primer número que vaig adquirir personalment duia una làmina retallable que acabava sent un monument que realment adore. Si farà anys. Encara el tinc ben muntadet a la prestatgeria del despatx i, demà, passarà a ocupar un lloc primordial en el Betlem que commemorarà a casa meua els 800 anys dels Betlems. Quasi res...

Doncs res... Quan la setmana de la Puríssima vam anar a fruit de l'Alcoi nadalenc el meu nebot Abel i jo (i vam acabar buscant la llum de Cocentaina perquè aüsades món com ha decaigut la cosa a la ciutat dels ponts), vàrem perdre l'oremus en trobar que, a la paradeta de la tenda de Guaita venien uns calcetins amb loteria incorporada... Xe, una iniciativa prometedorament suggestiva i atrevida com poques. Justament com aquelles que t'acabe de dir de quan jo era tan jove...

La xicona ens ho va explicar tot ben claret després que li diguera jo, que en aquestes coses no tinc filtre, que si s'havia begut l'enteniment i tocava campanes... No, no, no... Que per celebrar l'aniversari del negoci, muntava aquest tuacte: tu compraves els calcetins que duien ben marcat el número i, al temps, mercaves un dècim del mateixet nombre... Si et tocava, doncs calent de peus i de cartera. Si no, que és el que ha passat, que ens quedarà el record de la humorada i tots divertits... I res, que l'Abel i el Sergi se n'anarem de la Glorieta ben calcetinats... 

I això mateix també, que no ha tocat i ni falta que fa. Duc els peus calentons, ha tocat el tercer premi a molta gent dels meus estimats quatre pobles dels uts i les udes... I ans que eixira la Grossa lotera, m'ha tocat a mi, que ja té recontracollinsos la cosa, la "paleta perfecta" que sortejaven els meus benvolguts alumnes de Quart d'ESO per sufragar-se el viatge de final de curs per terres extremenyes i lusitanes... 

Duc tota la punyetera setmaneta, que no s'acabava, que no s'acabava..., fent conya amb la ditxosa paleta passejada, perquè si li hauran pegat voltes a la pobra, amunt i avall, que els ha caigut, que... Conya sí, però els he comprat 10 numerets perquè la cosa és com és i sempre cal participar-hi. No sé el perquè però sempre em toquen alumnes fantàstics a mi..., i clar...!  

Quan vaig veure la caixa amb què guardaven el cuixot, el perniler i no sé quins embotits també que jo no puc tastar pel meu estat de salut, vaig quedar-me enamorat. Si farà miracles el postureig empresarial. Em venien el producte com "la paleta perfecta", i si alguna cosa soc és "paleto" total... Vaig arribar a demanar-los que digueren a les persones que tingueren la sort de rebre el premi..., res, que si podien regalar-me la caixa de cartró per reciclar-la jo tot omplint-la i regalant-la a alguna amiga que mereixera el títol homònim. I m'ho he endut jo tot a casa... 

Així que res, que volia deixar-hi constància pel meu ací memorialístic de la meua alegria completa en el dia del Solstici... Faré alguna part per a la meua germana i ja he quedat amb el tio Paco que a la tia Pepa li portarem un tall, aquest Nadal!