2023: l'any decisiu...

 Ontinyent, a trenta-un de desembre de 2023. Diada de l'Home dels Nassos.

Ja saps que m'he passat tota la vida dient que em moriré en el 79, amb 106 anys, només per guanyar-li'n d'un a la tia Basilisa. Però m'he convertit en un iaio prematur, sense voluntat de tenir nets, per suposat, i ara vaig fent la murga del hui serà el darrer dia de l'Home dels Nassos... I amb ell serà que me'n vaja, com va passar amb el meu Betlem de l'any passat... 

No faig cap broma, però. I no és cap sensació de les meues. És certesa. Si acomplisc el refrany de l'any que comença veiem-lo acabar, sé que el 24 serà una xifra mirífica dins la meua caminada. Si n'és la fi de la mateixa tampoc no passarà res: cansat estic de caminar i tot serà fruit d'un seguit de decisions per poder fer-ho millor i amb condicions. Val a dir que tots els propòsits que m'he fet són tardorals, i incitants com pocs dels que fins ara he trenat. Sorprés encara pel fet mateix que de mi tornen a brollar projectes...

Bé, el 2023 passarà com un any passador en què l'acompliment dels meus 50 anys ha sigut motiu secundari atés que m'ha tocat fer això mateix; prendre un seguit de decisions transcendentals que m'han dut a acabar-lo content per allò aplicat i esperançat en el què vindrà, siga aquest que vindrà com siga... 

La decisió més encertada, a més de la de deixar de banda persones que m'han volgut humiliar i entitats on era públicament empixonat i maltractat, ha estat la meua retirada del món públic. Ara que faig el que em rota i quan em rota, sense cap obligació i sempre des d'una perspectiva irònica, però mai condescendent, em sent de nou amo de ma casa, sí. I com a amo, tanque la porta que és meua per obrir-ne no-sé-les-quantes altres, i finestres. 

Queden aquestes imatges com a resum personal de l'any decisiu...