Sobrets de sucre lul·lians... Ramon Llull en colorets

Ontinyent, a dimecres vint-i-set de novembre de 2019. Beat Ramon Llull.

Entre unes coses i altres, no acabe d'aclarir-me si la celebració de Ramon Llull és marçal o novembrenca. Els calendaris, tan poc fiables com qualsevol altra història humana, assenyalen hui el seu dia onomàstic. Tan fiable com que el mateix Llull siga beat encara, o que alguna vegada ho haja estat. Jo, acollint-me a l'esmena aquella suprareligiosa, diccionarial, que em permet santificar persones que em siguen d'una vàlua increïble, fa lustres que per sant el tinc... I m'aboque encara a ell quan necessite de pensaments que m'ocupen abans que el món deixe de preocupar-me. Si veieres com tinc de mostós el Blanquerna... 

Doncs bé. Ha coincidit que aquests dies vaig explicant Llull tant als alumnes de tercer de l'ESO com als de primer de Batxillerat. Uns i altres tan allunyats de la realitat fantàstica lul·liana que, per entrar-los, he aprofitat els sobrets del sucre pensatiu que són els seus aforismes, trets del Llibre dels Mil Proverbis i els Proverbis d'Ensenyament en la seua major part... No hi ha res que puga acostar tant dos móns tan diferents... Bo, sí, el Llibre d'Amic e Amat; però per a això ja et cal tindre ganes...

Fa un temps, quan el centenari de la suposada mort, vaig estar-me tot un any publicant al Facebook pindoletes d'aquelles de la saviesa lul·liana... Ara, per l'alumnat i per a tu, en rescate unes quantes. Mira si pots aplicar-les en ta vida, perquè són de bon ús. Imagina't, el món del com sobreviure al món medieval posat a l'abast dels qui al segle XXI no volen usar de sacarines...