Sobre els Balls del Jesús de Biar, cartell i explicació...
Biar, a dissabte vint-i-nou de desembre de 2018. Els Balls del Jesús.
I ací també, el text que he escrit al programeta de mà.
Els Balls del Jesús de Biar. Tercera passada...
Fa només tres anys de la recuperació dels Balls del Jesús de Biar i,
justament per la riquesa etnogràfica d’allò representat i la seua estètica
formal, elegant i bella, s’han guanyat un lloc merescut dins del cicle de les
festes nadalenques i de canvi d’any pròpies de l’interior valencià. Totes elles
remesclen danses ancestrals, regnats efímers hivernencs i festes de folls
diverses en uns espectacles dignes de consideració. Des dels impressionants
“Bailes del Niño” de Cabdet passant per les multitudinàries Danses amb Tapats i
Balls del Virrei d’Ibi i fins les extraordinàries Danses del Rei Moro d’Agost,
el nostre territori es retroba amb un costumari únic i riquíssim que, poc a
poc, rep la reconeixença social que mereix i que, a més, encara segueix
ampliant-se amb retorns com el dels “Bailes de la Reina” d’Asp, enguany mateix.
Biar és un autèntic joiell de saviesa i abundor festiva i consuetudinària.
Un mostrari generós i positiu del bo i millor de la cultura valenciana d’arrel
tradicional que encara està per descobrir pels mateixos valencians. Però el
millor de tot és que aquesta joia no és en absolut un reliquiari, que aqueix bé
intens de diversitats que atresora és viu, i ben viu! Que creix i evoluciona al
caliu de la necessitat de l’ara i el respecte a l’ahir. El fet mateix de la
introducció dels “Quintos” en la present ballada li atorga un antic regust
funcional, el de marcar com a ritual de pas de la joventut a la maduresa social
d’una nova generació de gent del poble. És així com la vida segueix i es fa
avant; fent voltes a la font de la Plaça de manera literal: la Volteta de la
Reina, amb el llançament de confitures sobre el cap de la protagonista -que a
tots representa- com a resta d’aquelles benediccions atàviques que buscaven la
fertilitat; la Volteta del Rosari, en què es mostra el màxim respecte del
ballador per la balladora, que acaba rebent el ric barret florit de la parella
en una nova senyal del desig de fecunditat que pel poble mateix es desitja.
Comença l’any i es promet una nova vida; un futur que resultarà de la
continuació d’aquest anar rodant en un temps tan il·lusionant com el de Nadal...
A Biar, li faltava aquest trosset perdut del seu costumari i ara el retorna amb
força on cal que estiga, als carrers. I per això, per aquest esforç, esperem
que l’assentament dels Balls del Jesús siga respost com mereix, amb abundància
d’espectadors que aplaudisquen el treball de la Taula organitzadora i de l’Ajuntament
que els promou.
Sergi Gómez i Soler
Etnògraf.
Professor de l’IES Biar
Comentaris