Als Balls del Jesús de Biar de 2018

12/30/2018

Als Balls del Jesús de Biar de 2018

Ontinyent, a trenta de desembre de 2018.

La tercera edició dels Balls del Jesús de Biar després de la seua recuperació s'ha acabat. Al meu parer ha estat un èxit de cara al carrer, però un èxit coix...

La participació de dansants, la màgia dansadora desplegada, l'ambient que es crea, són elements que poden arribar a impressionar, i de fet, impressionen a aquells que s'hi acosten, sobretot si vénen de fora i mai no han tingut contacte amb la majestuositat de la dansa, les formes arcaiques i vives que s'hi despleguen, la senzillesa en què es basa l'acte i la riquesa que conté.

Pot ser aqueixa paraula, el "conté" de contindre és la base del tot plegat quan cal analitzar, mania pròpia, allò esdevingut. Malgrat que hi ha bona part de la jovenesa de Biar a plaça, mudadíssima i ben alegre, no està en consonància amb la quantitat de públic assistent, que caldria que la desbordara... Jo continue pensant que la publicitat de l'acte no pot fer-se a dos dies del mateix, i que cal treballar molt aqueix aspecte. L'afegit final d'una xaranga i de la xocolatada, han estat un encert. La gent se n'anava dient com de bones estaven les tonyes... El fred, inevitable, i l'oratge tan variable, també han jugat cartes contràries...

Per mi, però, excepte ploure, ja podia malfer el temps... Jo el que volia era veure la Sagueta dels Quintos, i clar, els Reis i Virreis, tots alumnes meus d'ara o adés... Quina alegria veure'ls tan formals fent el rogle, sent els protagonistes. I tots posats dins el seu paper... Com no anava a fer-los una cabassada de fotografies?

M'agrada extreure categories de la repetició de les anècdotes. Sé que aquesta història de formar part d'un element festiu com aquest els haurà agradat (malgrat els esforços que han fet i algun històriat posterior que no m'ha quedat massa clar ni m'agrada...). Si aquesta ha estat la edició del consolidament de la festa, que espere que sí, haurà estat sobretot pel seu bon ànim i disposició.

El camí de la continuïtat i assentament dins d'un patrimoni tan impressionant com el de la cultura d'arrel tradicional biaruda és clar que cal fer-lo poc a poc. De moment, l'anècdota és la recuperació mateixa. Ara cal aconseguir la imprescindibilitat. I aquesta passa per les quintades, bé que ho hem vist.

Cal també molta pedagogia, i aquest camí encara és inèdit. Vaig escoltar massa queixes de gent que no sabia del perquè de tanta formalitat solemne, del llençament de les peladilles, de... Tampoc no és cosa de preocupar-se sinó d'ocupar-se'n. Si enguany s'ha presentat la festa als xiquets amb els dibuixos que he tingut l'oportunitat de ratllar, estic ben segur que, com que aquestes manques de referent popular són senzilles de solventar, per a la propera edició s'explicarà millor el contingut de la festa als potencials espectadors.

Perquè, realment, els Balls del Jesús impressionen. M'he cansat d'escriure sobre la seua riquesa. Supose que les tantes fotografies ajudaran a entengues el meu encís...

Lamente no haver pogut pillar-vos a tots, que estava ben lluny i la vostra rapidesa de moviment no s'acompassa amb la lentitud del meu gest ni la meua càmera. Perquè realment, estàveu d'allò més refulgents...
Això que vos dic tantes vegades. Ja podríeu vindre per l'institut vestits així, que feu tant de goig...!

Doncs bé. Ja heu entrat a la plaça fent la volta corresponent, i les dames podeu sentar-vos als bancs que a propòsit vos se paren...

Els homes duen els barrets corresponents, tan rics que enamoren...

Quina exposició viva de guardapeus, mantons, joiells, pentinats...

La Reina i el Rei fan l'inici de la dansa amb la Volteta de la Reina. Es llencen els primers farols de confitura...

Després, al ritme seguit i lentíssim de la dolçaina i el tabal, amb l'anar davant i darrere a temps de tota la Sagueta, va completant-se tota la lenta i lluminosa Volteta de la Reina...

Tant el Rei com el Virrei, van llençant a temps sobre la seua reial parella les peladilles, signe de la voluntat de riqueses i fecunditats pel futur...

Al darrere, tota la Sagueta dels Quintos, sense peladilles, formalíssims amb eixes capes i els mantons...

La salutació entre els protagonistes enmig de la dansa és obligatòria...

Per a la segona passada, el ritme ja és més viu, els nervis dels dansants ja van tranquil·litzant-se...

Ací ja dansa tothom...

I a la Volteta del Rosari, els homes duen els barrets a les mans i ens els amostren mentre van mostrant-los realment a les seues parelles...

I els balls acaben amb altre motiu de goig pel futur, l'entrega del barret per part del ballador a la balladora...

I en acabar, farols de caramels i llepolies pels assistents més menuts...
Jo també me'n vaig anar amb els meus dolcets gràcies a una excel·lent persona... He, he, he...

I ja dalt de la famosa Sala, tot són preparatius per a l'oficialitat fotogràfica que guardarà record formal d'aquest moments d'espera llarga i tensa, de realitat efímera i ja per sempre passat de preciosa recança...