Als Balls del Jesús de Biar

Ontinyent, a trenta-u de desembre de 2017. Diada de l'Home dels Nassos.

Doncs bé. Podria haver-me quedat a casa. Podria perfectament anar a veure la preciosa vesprada de danses amb Tapats d'Ibi i el Ball del Virrei darrer de l'any... Però no, em van convéncer d'anar a Biar de nou, per veure la segona edició dels recuperats Balls del Jesús, que igual paga la pena... La vespra amb les albades ja em tenien convençut: hi ha coses en les que cal emprar el temps que tenim. I no m'he arrepentit gens. Per estètica, per ben fet i per passió esmerçada, aquests Balls del Jesús, si les coses no es torcen, arribaran a ser una peça ben important no del patrimoni biarut, que ja ho són, sinó del patrimoni dansador, nadalenc i de folls valencià. Tenen el simbolisme necessari, un vestuari de luxe, una música encisadora, una manera de ballar que fa feredat, una sinceritat abassegadora i un escenari... Mare quin escenari que és la plaça de Biar per a aquestes coses nostrades... Això sí: els falta gent, gent organitzant, gent mirant, gent aplaudint, recolzant, contant, propaganditzant...

Comence a contar-te. Però vaig a posar el fre... Perquè en açò de les danses nadalenques, si em deixes, puc omplir-te un altre llibre a banda del què vaig publicar ja fa molts anys a Ibi i les seues Festes d'Hivern... Així que la part teòrica li la deixe aquesta vegada a l'amic Joan Antoni Cerdà. Llig, per favor, ans de continuar, el què diu en el fullet explicatiu d'aquesta edició festiva segona...

Bé. Ara ja estem posicionats i sabràs què és Reina, Rei, Virrei... És molt propi tot açò al fet dansador d'aquesta zona de frontera, riquíssima amb excés de simbologies i maneres que, sent molt semblants de poble a poble, se'n van, s'allunyen també molt en el fet diferencial... L'ús del barret com a masculí que queda encastat amb les dones després de la Volta del Rosari en què l'han lluït els mascles, el trobe magnífic en el plantejament i la resolució, per apuntar-te un exemple...

La seriositat, el ritme perfectament entés i trenat i la forma de fer, afigen magnificència a un acte ja de per si magnífic, que en l'antany secular representava el summum del "glamour" pobletà en lloança del propi poble, de la seua forma d'entendre el festeig, el galanteig de pas d'edat que representaven les quintes, el seguiment de la tradició dels pares i l'homenatge huitavenc al naixement del nen Jesús que dóna nom a tan eixerida festa. Just abans que, amb la Pastorada, es colgués festivament i popular, el cicle de Nadal per donar tanda al de Sant Antoni.

Jo no tenia prou ulls ni objectiu per copsar tot allò que anava desenvolupant-se... La gràcia major és que vaig seure'm a la soca del campanar amb un estol d'alumnes mig despistats que no feien més que pensar en el local i el sopar de capdany i en què farien en acabar la dansa... De tant en tant preguntaven i sé que me'ls deixava flipades i flipats amb alguna resposta, perquè els símbols tenen això, que quan dones els referents, de vegades descol·loquen...

El florit dels barrets, la "roeta xixonera" d'algun lloc... Que si teles, que si flors, que si flocs... I habitualment la duen les dones, però ja veureu quan la reben ací i com...

Quin estil, i quines imatges poden arreplegar-se... És que teniu una tradició que potser ara no esteu en edat d'apreciar, però prompte canviaran els vostres plantejaments, que és llei de vida. Entendreu què açò és el què sou si voleu ser part de la vostra pròpia comunitat, que açò és l'arrel que vos diferencia...

I clar, quan el Rei comença a llençar sobre la Reina confits, peladilles de veritat saboroses, es torna tot estupor... Com és això? Recordeu les bodes gitanes que comentàrem a classe una vegada? Quan es demostra que la núvia és "pura" no se li llancen confits? Doncs això és un reconeixement honorífic que es concretitza amb el blanc i el dolç del sucre i l'ametla... Amb els confits, es prova de demanar felicitat, quan no fertilitat, per a la persona que els rep. Són signe d'orgull màxim i de desprendiment, tanta bonesa pel terra i xafada... Sí, i beneïda, perquè ha passat pel cap de la mateixa Reina del ball... Què vos penseu, que no és important el paper de la Reina?

I tu, sí que fas bones fotos de lluny... No, no les faig jo, les fa la càmera. Jo només pense quin és el moment exacte... M'agrada allunyar-me i no molestar. Mira tot l'estol de persones amb mòbils que pareixen ser de Televisión Espanyola... Primera filera, molestant fins i tot els balladors per treure coses que ni massa qualitat tindran ni serviran per a massa... Les meues fotos tampoc, però jo no eclipsaré a ningú la festa, t'ho assegure. Que sóc massa gran de cos. Segur que si faig com eixes dones del mòbil, elles m'arrapaven. Estem acostumant-nos a fer el què ens rota sense mirar als costats... I a veure-ho, encara, com a normal! Jo preferisc que queden fotografiades en la seua actitud... Però m'agrada més treure els rostres, i l'aigua...

I quina gràcia això dels alumnes, com em van posar de volta i mitja el senyor regidor del ram pel barret que duia ans de la Volteta de la Reina.... Val, direu que sembla un bruixot perque heu vist massa pel·lícules de pioners nord-americans, i vos sona d'aquells personatges hiperreligiosos... Però no, aquest, per les nostres contrades, era barret propi de càrrec alt social. Què no heu vist mai cap quadre del rei Felipe II?

I que quantes voltes queden? I que si dura molt... Mireu, qui mana és la Reina. Quan ella arribe al davant de l'Ajuntament és quan es compta una volta. Se'n fan quatre, dues de solemnes i altres dues de més ràpides.

I per a què tanta cerimoniositat? Doncs perquè aquests eren dels balls més cerimonials de tota la contrada. No tot és xocorroc-xocorroc... Ací hi ha una norma estricta que, en altres pobles, encara s'ha conservat més que ací com a ritual de festeig i tot...
Sí, no em mireu així... Aquests balls estaven molt units a les Festes de Folls i a les proves físiques que comportaven...

Ara, ho veieu açò molt perfecte, molt "grup de danses"..., però no és així ni de bon tros! El que cal és que els quintos s'agafen la cosa seriosament i aprenguen les passades, i que facen el ball seu, que per a això es feia, per a marcar públicament el seu pas a la vida adulta del poble...

La de parelles de nòvios que han eixit de les danses...

I espera, que saps que els capurrutxos posats en la faixa simbolitzen un fet sexual?

I ací sí que t'obren la boca que cap tot l'aire...

Clar, mira on se'l posa el Rei..., i amb el seu contingut blanc beneeix la Reina... Hala animal! Doncs no... En altres llocs encara és més evident... Si veiéreu com es posen a la cintura els mocadors els Fadrins d'Ibi, i el Virrei on porta les bossetes amb els diners... Tot té una explicació, per més rara que vos semble... La fertilitat...

L'escatològic fet finesa. És l'art màxim del joc social nostre...

Vinga, que ja va acabant-se... Animeu-vos i aneu aprenent els passos. Són més senzills que no penseu i ací els marquen molt evidents...

I jo content d'escoltar-los. No els interessa, no els interessa... Però bé que van posar-me a caldo a un dels dansadors que, segons ells, no anava massa ben vestit, no... No es fixen ni res...

I en la volteta del Rosari, els homes duen el barret al davant, mostrant-lo al públic. El cap descobert en senyal de respecte i mentrestant, cadascun d'ells lluint la composició per demostrar qui podia més, de gust? Sí, i d'economia també...!

I a la fi, se'ls rep a l'Ajuntament i tal... Què no són representants del poble? Rei i Reina, i els Virreis... No és cosa menor simbòlica, ja vos dic... I a la fi, foto de família. Algú la farà millor que no jo, que els la passe... Jo preferisc mostrar-vos la realitat dels qui van cap a davant sense mirar si al darrere... 

Si s'empenyen tots, i es comprometen a seure a la taula quan toca, aquesta partida dels balls està guanyada. L'assentament és senzill, i no sols cal pensar en la gent de dins, sinó també en la de fora... La d'interesos que concita aquesta festa! Ja et dic, convençut estic que pot pujar com l'escuma si es comboia i, sobretot, si s'explica. És així com, poc a poc i des de fa anys, s'està traient endavant el que ara ja es considera com a tradició a defendre. Molts anys als Balls del Jesús i als seus participants. I nosaltres que ho poguem veure... I viure!