El passat 3 de juny, al centre cultural El Teular de Cocentaina, es va representar una obra teatral que vaig escriure per a la campanya "El teatre en valencià a l'escola" que du endavant des de fa molts anys el grup Teló Teatre. Els alumnes de la classe de teatre dels col·legis Real Blanc, Bosco i el Convent representaren "Que vos firen moltes coses", un homenatge a la Fira de Cocentaina i a les Rondalles d'Enric Valor en el centenari del seu naixement.
Ara, per concloure aquests "posts" dedicats al senyor Valor i Vives, vos oferisc una de les escenes de l'obra. No vos dic res més, que m'agradaria que la cosa vos sorprenguera... l'obra anava tota així com ara voreu.
I acompanye aquest text amb una fotografia de les figuretes del meu Betlem, fetes per les mans dolcíssimes de Xaragall, amb molt d'amor, i que representen figures valorianes. D'esquerra a dreta teniu al Ferrer de Bèlgida en plena feina, el Llop, l'esperit demoníac que fregava amb sabó al llavador de Penàguila, el mateix senyor Enric Valor caracteritzat com a l'Albarder de Cocentaina, Vicenteta, la dansadora-bruixa d'Agres, amb el vestit, el posat i el rostre de la meua estimada germana Noemí, i una bruixa de les tantes que apareixen en les rondalles, amb els trets de ma tia Milagro...
Aquest any, a més d'explicar el senyor Valor a classe, hem tingut el plaer d'acudir també a llegir algunes de les rondalles als seus llocs d'ambientació. No podeu imaginar quin plaer ens va suposar llegir "I queixalets també" en veu alta remesclant-nos entre els tants brulls d'aigua del gloriós i beneït safareig aquell...
I encara ens faltaran més lectures, i uns versos... demà...
ESCENA SETZENA (XVI)
LA MURLANA, LA POLOPERA, L’ORBINA, LA SELLERA
(Molta llum. Les quatre dones es troben al mig de l’escenari, plantades i de cara al públic).
LA MURLANA: Senyora jutgessa, tinga vosté un bon dia i disculpe que vinguem a fastiguejar-li l’últim dia de fira, però tinga vosté en compte que arribem corrent i agraviades del tot.
LA POLOPERA: Arribem ara de quatre pobles distints de la Marina en ser que ens ha arribat la notícia que els nostres quatre marits es troben tancats dins el calabós per haver muntat gresca en la fira de Tots Sants.
L’ORBINA: I tant que sí, però tot té una explicació. Mire, senyoria. Els quatre homes han vingut ací enviats pels ajuntaments dels nostres pobles, perquè tenim uns problemes greus i com que a la Fira de Cocentaina hi ha de tot, estaven segurs que ací trobaríem la solució.
LA SELLERA: El meu home l’enviaren a per uns animals que es diuen gats. Els coneix vosté els gats? Doncs bé. Resulta que teníem la vila infestada de rates, i un estranger ens dugué una parella de gats que se les feren totes en un dir Jesús! Però quan el foraster se n’anava i ja estava lluny, en preguntar-li què menjarien a partir d’ara ens digué “Vos se menjarà a vosaltres!”.
LA MURLANA: Sí, a nosaltres, els forasters no ens agraden molt i no eixim mai del poble tampoc. Per això quan en vingué un i ens digué que perquè teníem l’església tan fosca, que si no sabíem què eren les... com es deien, les finestres!, Sí.... i agafà una picola i foradà la paret de migjorn, quina meravella... però quina por si seguia foradant i foradant...
LA POLOPERA: Al nostre poble va eixir una brossa al campanar i feia lleig. Vam agafar un burro, el lligàrem pel coll i vinga a alçar-lo cap amunt perquè menjara. I alguna cosa va passar que ell treia la llengua i tot. I tot el poble cridant “Ja llepa!, ja llepà”, però res, i en baixar-lo estava mort...
L’ORBINA: Al nostre poble segàvem el blat amb tisores i un foraster va dur una mena de serp de ferro amb una fusta, que tallava que és cosa de no dir. Però en anar-se’n, com pensàvem que era cosa del dimoni, la cremàrem en la plaça. Es deia falç... la fusta es va socarrar però el ferro, en tocar-lo, saltà sobre l’alcalde i li cremà la cara...
LA SELLERA: Per això va vindre, a buscar gats que no menjaren persones. I segur segur que a la Fira de Cocentaina hi havia.
LA MURLANA: Per això va vindre, a buscar parets que deixen entrar el sol i no el vent. Diuen que es diuen “vidres”. I segur que n’hi ha a la Fira de Cocentaina...
LA POLOPERA: Per això va vindre, a buscar una màquina que diuen que puja i baixa i es diu “grua” i a comprar-li un burro ressistent al pobre de Batistet... i a Cocentaina diuen que hi ha...
L’ORBINA : Per això va vindre, per a comprar alguna eina per a segar que no ataque a les persones. I de segur que hi ha a la Fira de Cocentaina, que té de tot...
LA SELLERA: I que disculpe la senyora comtessa quan el meu home ha intentat furtar-li el gat per la cua i ha acabat arrapant-la tota... l’home ho feia sense mala intenció...
LA MURLANA: I que disculpe la senyora comtessa quan el meu home ha espentat el vidre del balcó de Palau i li ha caigut al damunt... L’home ho feia sense mala intenció...
LA POLOPERA: I que disculpe la senyora comtessa quan el meu home ha estirat el seu ruc del coll per veure si era resistent i ha rebut ella dos coces... L’home ho feia sense mala intenció..
L’ORBINA: I que disculpe la senyora comtessa quan el meu home ha vist que duia al cap una espècie de falç que brillava i li l’ha llevat i l’ha tirat a la foguera per si era el dimoni... L’home ho ha fet sense mala intenció.
LA SELLERA: Senyora jugessa, que segur que vosté ja sap com són els homes de torpalls. Igual pateix vosté tots els dies un d’eixos babaus... Mire, ja n’estem fartes d’ells. Millor si se’ls queden uns quants dies i els posen rectes, que nosaltres volem viure!
