Per a un col·lectiu humà tan divers i efervescent com és una banda de música valenciana, un dels fets que uneix i emociona més els seus membres és, sense dubte, la consecució d'un guardó en un concurs. Passen els anys i pels qui van viure l'ocasió aquella que, ràpidament esdevé fita per a tots i pal de paller per a tantes coses, és sempre un record que t'omple, un autèntic orgull que, sempre, es du com a gonfanó senyer als currículums aquells que omplen de paraules el principi dels concerts... I es va guanyar tal premi en l'any aquell sent director tal il·lustre... Potser ets lluny d'aquell sentiment, però en escoltar la retzialla d'orgulls d'aquest calibre que presenta una banda sempre somrius amablement, és cosa bona, perquè és orgull justament per la feina feta... Després, ben diferent és si ho vius directament, si veus com solen ser d'agraïdes i esforçades les interpretacions, si tems que els jurats siguen més magistrats que no jutges..., els nervis de la gent del poble que acompanya, la tensió... un ambient sempre estrem, estirat, però tan bell...
Anit, no vaig anar a Villena a viure el VI Certamen nacional de bandes de música festera potser per això mateix. Se'm fa impossible ja eixa tensió que dic quan qui participa és el meu germà Saül amb alguna de les seues bandes. Confie tant en el seu treball, de presència i resultat sempre brillant, magnífica, que no suporte ni entenc algunes coses de les que solen passar als concursos. Vaig desitjar-li sort i me'n vaig anar a un altre acte a un d'aquells pobles de la Ribera del Xúquer on aparcar és tan impossible que acabes per perdre quilòmetres, benzina, acte, paciència i salut. En adonar-nos, ja era impossible arribar a Villena.
M'arrepentiré sempre de la decisió. Diuen que el Gamell d'Albaida va brodar l'actuació. Segur, perquè acabà imposant-se a les bandes competidores de Iecla i Albatera. Quina joia hagués estat el viure eixa alegria lògica i felicíssima de la gent albaidina. La Primitiva d'Albaida feta crits i clams espontanis, bots i plors, quina joia més completa... I el meu germà, de ben segur, amb els ulls tan brillosos, segur que feliç també... i ja pensant en els propers reptes...
La meua més sincera enhorabona al col·lectiu humà del Gamell i a Saül. Estic segur que d'alegries, ens esperen moltes més, de celebracions, de fites...
