"El dijous és el diumenge del dimoni".

Hui és el dijous vint-i-sis de gener de dos mil dotze.

Duem 26 dies de l'any. Falten 340 dies per acabar-lo.

Hui fa els anys que va nàixer Sabino Arana (1865).


Tal dia com hui, del 1939, l'exèrcit franquista entra a Barcelona.


La lluna està NOVA des del 23 de gener (8'39h.). Serà creixent el dia 31 de gener. El sol està en el signe de l'AIGUATER des del 20 de gener (17'10h.).



Ens trobem en l'HIVERN.

dilluns 31 de gener de 2011

Compleix anys Salvador Jàfer...


Hui recompta un any més l'admirat poeta Salvador Jàfer. Sens dubte, el més alt dels versadors que ha parit la terra de la Vall més blanca. En hui mateix s'acompleix tota la seua aventura zodiacal d'Aiguater convençut i, per tant, enamorat de l'amor i la vida.

Per molts anys.

I per si no heu llegit mai res seu, que sol passar això amb les persones que paguen la pena, que no són llegides, ací teniu uns versos seus que m'agraden especialment.

I vós, qui sou? Jo, Caçador, servidor
del temps, acció pura, amo d'un camp tancat,
reflex interior, a l'aguait dels miracles. La meua
ment  rajarà per vosaltres torrents inexplorats,
navegarà en vosaltres continents estel·lars. I
vosaltres navegareu amb mi. Però la dansa és
vostra. La ment m'esclata per vosaltres i em
retorneu l'esguit sense conciliació, sense
acabament. No ha arribat encara l'hora justa
del descans, no ha arribat encara. Us oferesc
 una matèria il·limitada. Eixampleu el vostre
 dolor, purifiqueu-lo! Il·lumineu el vostre amor i
 transformeu-lo! S'acosten temps de lleons. La
 saviesa us farà forts. Investigueu ben a fons
 sentits, silencis, constel·lacions, i després
 maleïu-me, perquê jo no seré mai de la vostra
 banda! La dansa flueix sobre l'espai. No hi ha
 força més perillosa que navegar sense ales. El
joc és a mort i la vida és la presa. Només
l'heroi i el caçador saben on és la victòria.
Homes del pont, estels del futur: Quina
immensa sorpresa està vibrant darrere! Amb
la sang del lleó, la pell de la gasela, la sentor
del desig! I més enllà diamants, diamants per
tot arreu, diamant i viva plata!

Els caçadors salvatges.
Salvador Jàfer

divendres 28 de gener de 2011

Segona entrega del Calendari digital de festes de la Vall d'Albaida: Febrer 2011



Ací teniu la segona entrega, puntual com cal, del Calendari digital de festes de la Vall d'Albaida amb que enguany vos obsequiem Photofinish i Can Carrasca.

Era d'esperar, no? Febrer? Nosaltres? Aleshores... Sant Blai de Bocairent!
Però la foto, fixeu-vos, és ben especial. Pren la imatge de la processó del Sant, quan la figura patronal es troba al final de la Barrera. Juanjo Alcaide, que és l'autor de la imatge, volia aconseguir captar els participants de la festa, la relíquia, la imatge del sant, els honors que se li reten i la diferència lumínica entre el fet fester i firer, per exemple. Una foto ben rica que esperem siga del vostre grat, perquè és atípica del tot, atípica i amb forta personalitat!

Raimon és homenatjat a Alacant

Almenys, alguna cosa bona ens queda...

Hui mateix, la Universitat d'Alacant nomenarà Doctor Honoris Causa el cantant Raimon. Tot un gest simbòlic, i tan merescut, que honora més la Universitat que no l'homenatjat, car Raimon -mereixedor de tot homenatge- prestigia per si sol tot allò que fa, que empeny o que se li dedica.

El nostre aplaudiment sincer.

Fàstic creixent



Cada vegada em donen més fàstic els polítics comarcans. No és que abans foren millors, però com si dissimularen més bé, no sé com dir-ho... De corruptel·les, estic segur que n'han existit sempre, però és que ara arribem a uns nivells... Recordeu eixa sentència tan curiosa que ha eixit aquesta setmana a València en que el jutge deixa lliures dos estafadors perquè l'estafa que li fan a l'empresari era tan estúpida que era impossible que ningú puguera participar... Doncs eixa és la sensació que tinc, que som un tall d'estúpids que ens les traguem totes, les possibles i les impossibles, a nivell social... i encara fem el somriure més badoc que sabem...

Ara, l'Alcalde d'Aielo de Malferit, ben famós per aquestes contrades, diuen els periòdics que diu la Justícia que va posar il·legalment la seua germana com a funcionària... I què? I les que vindran al pas que anem. I la societat? Home, no cal un Tunis ni un Egipte, però tanta anestèsia...

dimecres 26 de gener de 2011

Sobre la no-retenció de líquids municipal...


Encara com! El metge de l'alcaldessa del meu poble estava nerviós nerviós. Ja li se tancava sol l'ull esquerre pensant com anava a fer que la seua pacient superara el tràngol de la no-retenció de líquids municipal...  No hi  havia a València cap especialista que s'havera vist tal situació endocrina, vinga a perdre líquids sense beure gens... Però la dona, en un alard de sinceritat que els seus ni la reconeixen, ha salvat -per ara- la situació tot aprofitant que el poble dorm. Està perduda, la municipalitat, però almenys, els comptes, negatius, estan clars.

I com és cosa bona que se sàpia, cal dir-ho claret.

Quan ella va entrar per segona vegada com alcaldessa, es va trobar que amb els alcaldes Reguart i Portero l'endeutament públic ontinyentí era de 900.000 euros. Ella l'ha pujat a 10 milions d'euros.

En el seu primer tram com alcaldessa sol·licità  6 milions d'euros en préstecs. En el segon, 6'6 milions d'euros. Total: 12'7 milions d'euros en els sis anys que du com a magnífic Jurat en Cap...

Els ingresos municipals han caigut, però l'Ajuntament ha pujat la despesa corrent i de personal. D'ací que el deute d'Ontinyent, segons l'informe de pressupostos de 2010 siga de 20 milions d'euros. Magnífic, doncs...


I mentrestant, què han notat els ciutadans d'Ontinyent? El Palau de la Vila, el Teatre Echegaray i la plaça de Sant Domingo estan pagats pel govern del senyor Rodríguez Zapatero. La Vila cau a trossos, el Poble Nou fot pena, el 150 anys de les Festes ha estat ridícul... Ha millorat Ontinyent? Si ara encara cal ampliar crèdits perque el govern del senyor Francisco Camps no paga el què ens deu! On està la pluja de diners amb què ens va engatussar el partit governant?

El metge encara s'ho pregunta tot mirant les darreres radiografies de la bufeta municipal al besllum del ciri. No té ja per a pagar la llum...

La conga pepera...

Ara que els seus enemics els ofereixen amb safata de plata la victòria més clara, encara serien capaços d'autoimmolar-se? Mare la que ens ve damunt. Quina tropa!

Tret del Periòdic Público d'ahir. El mestre Manel Fontdevila és cosa gran!

dimarts 25 de gener de 2011

Monorquídia Bananera






T'alces pel matí i et desdejunes amb què el nostre govern espànyic, lluny dels postulats europeus de tradició i bon això mateix, govern, ha decidit segons el toc de corneta de qui mana, en Mercat & Co. , suprimir les caixes d'estalvi i transformar-les en bancs. Així, com si estiguérem a la pel·lícula tercera de "Piratas del Caribe" i el món el duguera avant la Companyia de les Índies i tal. I els qui ens governaran demà, fregant-se les mans pel botí que ja pensen aconseguir. El bé del poble? Això ho deixem per a una novel·la nadalenca de  Marsé Dickens o de Elvira Pajín. Els socialistes crancs, els pepers entusiasmats pel futur negre que ens daran, els sindicats encara en la parra tastant-les tant dolces... I a la fí, l'únic que tindrà raó és el iaio Carrillo enviant a l'infern Luis de l'Olmo, i qui diu Oms diu qualsevol altre premsaire venut a la dreta mediàtica que ara s'estila...

Al final, no som república bananera perquè ens mana un senyor home que, ves per on, ara ens afirma i confirma el seu cronista infidel, J.J. Peniafiel (altre pirata) que li falta un ou, que li l'arrencaren en destrossar-se'l allà pel 85 tot esquiant a Gstaad... Flanco un ou, aquest un altre, no, si encara serem una monorquídia hereditària i no ho sabíem... Bo, nosaltres saber no sabem res, però el qui sí que ho sabia era el Premsident Cramps. Per això mateix, pel seu monarquisme convençut, li deia a un amic d'ell de molt bigot allò de "te quiero un huevo". Ara s'entén...

25 de gener...

Preciosa nadala dels Manel... Si comptem que hi ha qui diu que ahir va ser el dia més traumàtic de l'any pel fred, per les circumstàncies de tot plegat i perquè ja s'ha acabat el territori de gràcia del Nadal, bona pensada titular-la com el dia d'ahui...

diumenge 23 de gener de 2011

Els moros i cristians de Bocairent van a votar...


Ahir, unes 1400 persones del col·lectiu de festeres i festers de Sant Blai, de Bocairent, varen acudir a la crida de la Junta de Festes per tal de respondre a una consulta interna i no vinculant amb que l'entitat promotora de la festa morocristiana volia prendre la tensió a una de les discussions que en els darrers anys ha arribat a afectar sense somoure la societat bocairentina. ¿Cal que es mantinguen les festes en els dies tradicionals de l'1 al 5 de febrer i fer coincidir el dia dedicat al patró el 3 de febrer o bé potser caldria canviar la data per motius de comoditat laboral a un cap de setmana proper? 

A la fi, la diferència en la consulta ha estat mínima. 694 vots a favor del canvi i 721 vots que prefereixen mantenir-les tal i com són ara. 

De motius fonamentats en presenten les dues propostes. I ara que els festers han dit la seua serà cosa de veure com reacciona la Junta de Festes i quins són els passos propers que prendran aquells que impulsen les dos propostes. De moment, tot apunta a què la proximitat immediata de la festa paralitzarà les accions i multiplicarà la discussió pública, atenent que enguany les festes cauen del tot en dies feiners. Caldrà prendre també l'opinió als altres sectors no directament festers de la població però que també hi són afectats, des dels veïns als comerciants, treballadors, empresaris, estudiants...

El problema és complex, ben complex... Veurem si en els propers dies vos podem oferir alguna reflexió pròpia i estesa sobre el tema...

divendres 21 de gener de 2011

Ha faltat Jordi Arrue. El nostre menut homenatge...

Jordi Arrue pinta el Cabet del Barret en Puntes...





Llum agostada


A l’admirat pintor i escultor Jordi Arrue
en el dia del seu trist soterrar...


Joc de besllums, de grams, a hora horada,
aplega el temps que mai per tu sospites
ni pels qui teus vas recomptant, l’albada
confon l’ocàs amb nous colors i mites.

Almogatén i tot, de maça honrada,
capcot et pren ara aquest temps de fites,
de callarís vençut i aigua varada,
i el campanar et sona amb tocs zenites.

L’atzar et pren en glòria i desmemòria,
percaçador del bell, sempre bregant
per recrear l’essència en la cridòria.

Queda el viscut, allò alçat estimant.
Del ser roman, del fet, tall de victòria:
Plor de Cabet i dansa de Gegant.



Ontinyent, dia de la Beata Agnés de Benigànim de 2011.


Sergi Gómez i Soler







Dia de la provatura al carrer dels nous Gegants Jueus. Jordi Arrue i el "seu" Gegant Rei Jueu... ell.


Els resultats de l'enquesta sobre els millors cartells festers 2010

En primer lloc, i atés que ha quedat ja tancada la nostra enquesta sobre els cartells festius de 2010 arreplegats a CARRER CARTELLERIA, volem agrair-vos la vostra participació. Acostumats com estem a que no ningú vulga opinar en les enquestes que plantegem al llarg de l'any, el trobar-nos amb 37 votacions ha estat una sorpresa i una gran alegria.

Aquesta ha estat la resulta de la votació, segons el llistat original, en sufragis i percentatge...

1.- Carnaval de Vilanova i la Geltrú 5 (13%)

2.- Misteri d'Elx 5 (13%)
3.- Moros i Cristians de Villena 0 (0%) desqualificada per tractar-se d'un plagi.
4.- Sant Sebastià de Ciutat de Mallorca 7 (18%)
5.- Undef a Bocairent 8 (21%)
6.- Setmana Santa d'Alzira 1 (2%)
7.- Sant Antoni de Canals 4 (10%)
8.- Mare de Déu del Miracle de Cocentaina 4 (10%)
9.- IV centenari de la Soledat d'Ontinyent 7 (18%)
10.- Moros i Cristians de la Vila Joiosa 4 (10%)
11.- Processó del Silenci d'Ontinyent 11 (29%)
12.- Fira de Tots Sants de Cocentaina 4 (10%)

Així doncs, el considerat per vosaltres millor cartell de 2010 és el realitzat per Juanjo Alcaide per a la Processó del Silenci d'Ontinyent. És un obsequi de l'autor a les confraries de l'Expiració i de la Soledat d'Ontinyent, en l'any que, aquesta darrera ha complit els 400 anys.







El segon premi, amb huit vots, l'obté l'extraordinari cartell que Vicent Ramon Pascual va preparar per a la reunió que la Undef va celebrar a Bocairent i amb què es commemorava el 150 aniversari dels actuals Moros i Cristians.







El tercer premi, amb set vots és compartit. Se l'endú el cartell de les Festes de Sant Sebastià de Ciutat de Mallorca 2010, obra preciosa i interessantíssima de José Luis Gil Miró. I el comparteix segons el vostre criteri, amb el cartell que, de nou Vicent Ramon Pascual, va crear per a commemorar el 400 aniversari de la Soledat d'Ontinyent. Ben contenta pot estar aquesta confraria per les obres amb què ha estat obsequiada l'any passat, unes autèntiques meravelles que han estat ben apreciades per vosaltres.








I ara, a pujar més cartells i fotografies! No dubteu en fer-nos arribar qualsevol peça que aneu trobant...
A, i abans que se'ns oblide. Des de Can Carrasca, com que no donem premis sinó reconeixements públics a la feina ben feta, ens deixareu que per damunt de qualsevol concurs, ens permetem concedir un atre "premi". Fem menció d'honor de tot l'any al cartell més útil i divertit ensems, editat per l'Ajuntament de Vila-real per evitar problemes de salut dels joves en temps de festa. Magnífic...






dijous 20 de gener de 2011

Sant Gai?


El famós "Sant Sebastià" de Pierre et Gilles.


Ja estem de nou amb la de tots els anys. Un amable lector que em pregunta si és cert que sant Sebastià és el protector dels homosexuals, lesbianes, transexuals... I novament, jo, a respondre el mateix de tots els anys (que ja ni em despentine)... Anem a veure... Protector de qui? Sant? Protector llavors religiós? Cristià Catòlic? Ah, què des de quan accepta l'homosexualitat l'Església Catòlica? És doncs lògic que els homosexuals tinguen triat un patró? De res, home, per això estem i segueix preguntant-nos el que vulgues i quan vulgues. Mentre puguem donar-te resposta cumplida...

I d'on ve la confusió? Molt senzill. Com que sant Sebastià ha estat durant "tota la vida" l'únic sant que era plausible de representar com a nu masculí (sant Roc, quan ensenya la ferida inguinal, púdicament, arriba només a arromangar-se fins el genoll), llavors, tots els pintors i artistes varis de prestigi han aprofitat per fer sense ser inquisitorialitzats. Amén.

Els resultats...







dimarts 18 de gener de 2011

La "Llum de Sant Antoni" de Bocairent, novament...


Potser perquè sempre és el mateix espectacle, me l'estime tant, sent tant diferent, tant per anys, per tongades. Un any més, ens trobem a Bocairent, a l'ermitori de Sant Antoni de Baix, i tal i com ens agrada, ens trobem amb tantes persones conegudes d'allí, que hem anat trobant any rere any fins consolidar agradosament la nostra salutació. I tanta gent de la nostra comarca com s'aplega, i la gent nova que s'apropa per primera vegada i en queda corpresa per tot allò que a la vista i a l'oïda s'ofereix. Anècdotes a cormull, el silenci aquell que es fa i el gloriós aplaudiment al sol en el moment en què, sent les cinc, el raig polsós travessa les voltes i dóna en el ple de la cara del sant de les barbes blanques.

Enguany? Que si han fet mal de tancar la porta perquè amb la pols de la gent que entra el raig es veu millor, que si a vore quan comencen a restaurar açò que caurà a trossos, i que si quina raó que tenia aquell home que va preguntar als qui van fer l'estudi de restauració si les ratlles que havien fet en la paret de fora no es borrarien. Això entre amables històries de trobades de fotografies velles i una curiositat que ens va aparéixer ahir... I si l'escut dels pilar no és el de Bocairent sinó el vell d'Ontinyent? Ja veieu, el temps passa, el sol no falla a la seua cita i nosaltres i els nostres, sempre a la nostra...

El millor de tot? Ho tinc clar. El públic. Havent pujat com he arribat a pujar a peu, i quedar-nos quinze persones sense veure res per trobar-nos la porta tancada als nassos, o ser cinc o sis allí, gairebé secretament, a la gentada que ara s'agombola hi ha molts anys d'alegria. Malgrat ser entre setmana el fet, la seua màgia atreu encara a gents d'arreu (d'Elda i tot hi ha qui no falla cada any...) i els comentaris, la sorpresa, les reaccions, són sempre impagables...

... I en acabant, encara hi havia qui venia mitja hora tard i preguntava quan faltava...




dilluns 17 de gener de 2011

Preu per hora?




Quan val la meua feina?
Quin valor donen els altres al meu treball? La resposta és, de ben segur, decebedora per a mi. Poc.
I és certa també, poc és el què es valora el meu treball, però ausades que se'm demana treballs diversos... La raó màxima és que jo no he donat mai valor al meu treball. Em pose a fer, bé ho sabeu, i avant, fins el final. Mai no he demanat res a canvi i per tant mai no se m'ha donat res que no fos un exemplar de l'obra per a la qual se'm demana ajut, o potser un regalet que, en alguns sorprenents casos, encara em toca a mi triar...

A canvi de diners? Això seria positiu? Potser sí, perquè això retrauria a algunes persones de demanar-me constantment col·laboració, però jo seria jo en tal cas? No m'hi trobaria... Però potser, davant l'allau de peticions de materials que estic rebent d'amics d'aquells "a qui no pots dir que no", material gratuït en tot cas, i com m'han arribat a tractar persones que eren "amigues" i amb les que ja m'he negat a col·laborar perquè tot el bé està ja bé (amb tisorada a la nostra suposada amistat i voluntat manifesta de ridiculitzar la meua persona), potser caldrà que cobre per hores. I jo treballe com una formigueta, espai i amb constància.

És clar que jo ja no seria jo. Però igual cal provar-ho. Més que siga puntualment i només amb vistes a que se'm respecte una mica...i se'm deixe respirar!

dissabte 15 de gener de 2011

La setmana dels Sants Barbuts...



Per més que el refrany deixe clar que els sants del gener tots porten capa i barret perquè si no, es gelen els pobres, hi ha una setmana que justament comencem hui i que passa per ser la més freda de l'any. Es coneix com la dels "Sants Barbuts" perquè en ella destaquen la celebració de sant Pau l'Ermità (hui 15 de gener) i la de Sant Antoni Abat (dia 17), dit també del Porquet i, precisament, de les Barbes Blanques...

Normalment s'inclou un tercer sant en aquesta setmana, justament altre barbut que no és tan generalment popular com els dos citats. I és per això que a cada contrada hom farà pujar a aquest altar setmanal de fredor a distints sants. El més socorregut és sant Maür (dia 18), però trobareu també sant Benet i sant Efigi, sant Canut i sant Faci. Fóra de València trobaríem també a sant Vicent Màrtir (22 de gener), patró del nostre Cap-i-Casal de les creus cap endins, i que a ningú de per ací no se l'ocorreria pintar mai amb barba... Cosa que tampoc no faria ningú amb un altre sant d'importància capdal en el sistema protector establert en els nostres martirològics clàssics, el jove sant Sebastià (20 de gener), patró antipestífer d'hivern.
La cosa és que ho vulga o no sant Sebastià, o també la Beata Agnés de Benigànim, patrona de la Vall d'Albaida de facto, s'enduen el fred dels barbuts vulguen o no...

Sort que encenem fogueres per tal de conjurar la nit..., que “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”. I clar, les grips...  “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Però enguany ja no són pel fred, sinó pels canvis d'oratge que es fan, perquè s'hi preveu una setmaneta calorosa... Que si és la més freda de l'any, no vulguem saber com serà la més tòrrida... Aquestes tradicions van desfasant-se pel temps, sembla...

Serien fins i tot magnífics cartells...


Com que el mateix Juanjo Alcaide ha penjat al facebook les fotos de dos de les seues últimes publicitats "costumarials" que dic jo, del seu obrador, vos les penge jo també en gran, perquè veieu la qualitat que tenen. Per elles soles, les fotografies poden ser perfectes cartells festius. La versatilitat de Juanjo és al·lucinant. Però hi ha un problema... No veieu un pas molt gran, un graó massa alt potser, entre aquestes dos imatges i la que sabem que està fent rascar-se gent a Bocairent? A veure si podem properament oferir-vos altres propostes intermèdies perquè veieu evolucions i gustos i, el que més ens agradaria, aquelles que no van poder arribar a bon termini, i no per la voluntat de l'autor...


divendres 14 de gener de 2011

Pren bona publicitat!



Quan hem vist publicda al programa de festes de Sant Blai 2011 de Bocairent la publicitat de l'amic Juanjo Alcaide, la del seu estudi Photofinish, ens hem esbalaït.... Per fí una cosa bona, originalíssima... i crítica!

Calia? I tant que sí, perquè aussades món que cal aguantar en un ofici com el d'ell... La nostra enhorabona perquè la tenim com una feliç proposta, i avant, a per més...

Enguany, només per això, comprarem el programa, perquè si és pel disseny i per alguns continguts... uf...!

Els cartells, van com vénen...

El nostre blog CARRER CARTELLERIA sempre ens dóna alegries. Com que pretén recollir l'alegria dels anuncis festius, crec que m'aporta això mateix, joia constant. Però molt sovint és impossible arribar a tot arreu, i quan arribes, la qualitat de la imatge que pengen entitats, revistes i ajuntaments sol ser molt dolenta.

El cas més curiós i interessant que he tingut darrerament és el de les festes estiuenques de Xàbia. El cartell de 2010 era d'allò més prometedor i interessant, però la captura era tan dolenta (i no en trobava altra) que em vaig veure obligat a explicar això mateix, que hi ha circumstàncies...

Mireu com el vàrem publicar:



I ara, la sorpresa ha estat que m'ha escrit el mateix autor del cartell, ben content perquè l'incloem entre tanta gent i tanta obra... i ens facilita una imatge ben bona d'aquella obra. Quina diferència, veritat?


Veritat que hi ha diferència... I quina qualitat més bona!

Moltes gràcies al senyor Fernando Sala Soler per la seua deferència.

dijous 13 de gener de 2011

11 anys de la mort del senyor Valor...


Ara fa un any recordàvem el senyor Enric Valor i Vives, el nostre gran escriptor, perquè feia una dècada exacta que havia faltat.

Enguany, el que li celebrem és l'aniversari joiós del seu naixement a nosaltres i al nostre món. Data exacta, cent anys. Nosaltres encetarem hui exactament l'obra de teatre amb què l'homenatjarem a Cocentaina el proper juny. Esperem que vaja bé la cosa. Són tantes les històries que volem reflectir entre la innocència i l'espavilament dels xiquets que les faran vives i que amb les Rondalles, per exemple, s'obren a la part més màgica d'aquell nosaltres tan bell...

I com a record, una foto de la figureta que, al nostre Betlem estimat, representarà pel futur el senyor Valor, a tall d'Albarder del Raval socarrat...

dimecres 12 de gener de 2011

El Calendari de Festes de la Vall d'Albaida 2011 de Can Carrasca i Photofinish...




Al·leluia entonarem... perquè la cosa ha costat.
I això que la idea era molt simple. Atés que un servidor ha pres gust a això dels calendaris, després d'estar deu anys fent-ne un de paper, la cosa la podíem continuar. I com que quan ens juntem Juanjo Alcaide i un servidor, no parem en torreta, ens vàrem dir. Xe, fem-ne un de digital i per entregues que aprofite per posar en els blogs i com a salvapantalles o fons de pantalla pels amics que el vulguen rebre...

I així, entre problemes d'ordinadors i massa, massa feina... ací tenim el mes de gener, amb els seus dies ben dissenyats, les seues llunes i l'entrada en el proper signe del zodíac. I en gran, una festa representativa de la Vall d'Albaida, la de la Llum de Sant Antoni de Baix, de Bocairent, que tindrà lloc el proper dilluns dia 17 a les cinc de la vesprada...

Au, si vos agrada la proposta, només cal que la copieu d'ací mateix la foto. I si no vos arriba bé, feu-nos-ho saber per a provar de passar-vos-la amb la major qualitat possible. Val?

I a finals de gener, tranquils que tindreu la de febrer...

dimarts 11 de gener de 2011

Ara va i el cartell de Villena és un plagi...


Aquesta mateixa nit, ens han avisat a través d'un amable correu electrònic, que la imatge principal del cartell de festes de Moros i Cristians de Villena que nosaltres havíem proposat com a un dels dotze millors cartells de l'any 10, no és més que un plagi. Ací teniu l'explicació, en un periòdic publicat a Villena mateix (i ens perdonareu la càrrega política que du darrere aquesta explicació que no té res a veure amb nosaltres. Però com que la circumstància ha estat aprofitada per a la brega política d'aquella població...).

Hem estat barallant diverses posibilitats. Però per més que l'ambient creat, la referència al castell villenenc, i els altres motius que fan d'aquest un cartell memorable, el fet que reproduisca sense permís dels autors un ninot de plom subjecte a la propietat intel·lectual, fa que ens calga eliminar el cartell de la nostra votació, que a partir d'ara quedarà en onze cartells elegibles, atés que per raons informàtiques no es pot suprimir ara mateix cap element de l'enquesta. Els vots que puga rebre el cartell, els donarem com a nuls.

El món del cartellisme té això i moltes més altres coses. Ja veieu quin gol ens han clavat...! Per això mateix, moltíssimes gràcies a la persona que ens ha facilitat la informació. I a tots els qui aneu col·laborant per tal de fer del nostre CARRER CARTELLERIA un espai festiu ple d'originalitat i interés.

dijous 6 de gener de 2011

I moltes gràcies, Majestats, patges, camells...



Ahir, mentre em fonia en una abraçada amb el rei Gaspar,-quin orgull el poder tindre'l com a convidat per uns instants (li va agradar molt el Betlem, especialment les figures de la meua família, perquè diu que els Iaios i la tia Mila estan igual de com eren)-, em deia que sí, que per fi havia estat un any com calia, amb tranquil·litat i sempre agafant el bou per ses banyes. Li vaig agrair profundament els tants regals, especialment el de finals de juliol, que Gaspar no dubtà en atribuir a Melcior, el meu rei que tant m'estima... I em va dir també que aquesta nit serien molt generosos amb mi i amb els meus.

I tant que ho han estat... Mireu: Uns peücs de calça teixits a mà i amb la marca inconfusible de la meua senyora mare, Calcetins del Kukutxumusu que tant m'agraden, els tres llibres del Cicle de Casana de Sant Enric Valor, la gravació que va fer en el seu dia (i treta en cd) el propi Martínez Valls de la meua estimadíssima "Cançó d'Amor i de Guerra", un moneder, uns guants finíssims i calentons, una caixa de llauna per transportar cds molt xula, el llibre d'Stefano Maria Cingolani sobre el rei en Pere el Gran i un grandíssim gerro decoratiu perquè ma casa lluesca flors fresques tot l'any, molt i molt bonic.

Ara bé, si em permeteu i sense ànim d'ofendre ningú, el més admirat dels regals és l'edició en paper que l'editorial Piles ha editat de les partitures i particeles de la marxa mora del meu germà "Santiago Capitán Abencerraje"... Quina autèntica passada, de veritat. Tot em va emocionar, però això...

I res, ja sabeu què m'han dut els Reis i perquè els estic tan agraït.
A l'any que ve, que tornen a vindre carregats.

I vosaltres, quina sort heu rebut de ses Majestats?

dimecres 5 de gener de 2011

Benvinguts Reis!

L'Ambaixador Reial de SSMM els Reis d'Orient per a Alcoi 2011
A hores d'ara, els Reis d'Orient, ses majestats en Melcior, Gaspar i Baltasar, recorren ja tots i cadascunt dels vilatges i llocs i focs del meu País per tal de dur la joia feta obsequi agraït a totes les persones de bona voluntat. Això em fa ser feliç, molt feliç.

I jo, que en sóc fervent admirador i per sort meua m'han acceptat com a patge que els ajuda en aquella ocasió que tinguen a bé de sol·licitar-m'ho, espere de la seua bondat que em deixen el llibre d'Enric Valor que he demanat, i les espardenyes d'anar per casa, i els calcetins. I si ells ho volen i jo ho meresc, alguna sorpresa agradosa també...

Jo, he escrit enguany diverses cartes per tal que la meua família reba també regals i estic ja esperant que vinguen a casa a destapar i destapar, perquè el meu nebot Abel fa goig en eixos moments (en eixos moments i sempre, el xic...). Abans però, ja ho tinc tot preparat per quan pugen els patges. Els mostraré el meu betlem mentre deixem entre tots els paquets i els convidaré a un culet d'herbero de la Mariola, que tant els agrada. L'any passat em demanaren una botella i ara els la tinc preparada perquè passen amb ella una bona llarga nit de feina.



Ahir, vàrem baixar a Alcoi perquè no hi ha espectacle més tendre que el de les Burretes i el Ban de l'Ambaixador Reial. Ací teniu la lectura pregonera que va fer, perquè la compartiu amb nosaltres. També vos passem algunes fotos que férem.

Les Burretes d'Alcoi 2011. Podeu trobar alguns patges negres arreplegant cartes. Quina il·lusió!

I el millor per a mi és que, demà, estrene un costum nou que espere llarg i fecund relacionat amb tota aquesta història dels Reis.... Quina felicitat més plena tinc ara, de debò...

dimarts 4 de gener de 2011

Qui és, al vostre parer, el millor cartell fester de 2010?


De nou, en acabant l'any i començant l'altre, vos plantegem des de Can Carrasca-Carrer Cartelleria la mateixa pregunta. Quin és, al vostre parer, el millor cartell fester de 2010, d'entre aquells que hem publicat en la nostra web de cartells festius i que hem seleccionat per a vosaltres...

Ara direu que la selecció, si tal o qual. És clar... ens vàreu arribar a dir l'any que ara ha acabat que si la tria es feia de manera maniqueista i infantil... Sí i no, i clar que és infantil. Com que ací no hi ha més premi que la il·lusió de mostrar-vos els tantíssims cartells que hem anat collint d'ací i d'allí, enguany més que no pensàvem, que deixem curtet el 2009... I d'entre tots, dir-vos quins són els que, al nostre parer de recollidors, són els més atractius.

Val a dir que, enguany, no ha seleccionat els cartells només el tio Carrasca... que hem conformat un breu jurat que ens ha passat les seues preferències, per això hem tardat quatre dies...

Si voleu servir-vos de votar... Ací teniu les candidatures... Una dotzeneta completa. I si voleu dir-nos quin havéreu afegit a la nostra selecció, també vos ho agrairem.

Cal destacar, però, abans de tot, dues cosetes...

El fet que la major part de cartells seleccionats representen festes valencianes no vol dir més que, enguany, algunes de les entitats d'aquest territori (ni de bon tros totes) s'han esforçat més en cercar certa qualitat estètica. Clar, també podeu considerar que hi ha algun cartell relacionat amb amics o activitats amb què col·labora Can Carrasca. Això, vos ho assegure, només és accidental... o millor dit, que sempre provem d'envoltar-nos dels millors i treballar amb els millors.

Altra cosa és que hàgem triat, cosa rara, tres cartells d'un mateix autor... I encara són pocs perquè entre els finalistes en podíem trobar tres més! (i és que, qui és bo, és bo..).




1.- Cartell del Carnaval de Vilanova i la Geltrú (el Garraf). Obra d'Àlex Soteras.



Potser és el cartell més simpàtic i atrevit dels que hem triat. És una preciositat de color i harmonia compositiva, i suggerent com cap altre.




2.- Cartell del Misteri d'Elx. Elx (el Baix Vinalopó). Obra de Manolo Valdés.


Què dir-vos d'aquesta bellíssima obra d'art que, en directe i gràcies al brillar de la palma, guanya molt més. El mestre Valdés beu del blau de les cúpules marianes valencianes i ens ofereix una de les més famoses escenes del Misteri passada pel seu prisma, amb tot el color concentrat en les lletres. Meravellós.





3.- Cartell de les Festes de Moros i Cristians de Villena (l'Alt Vinalopó). Obra de Jerónimo Muñoz Ugeda.


En els darrers anys, Villena ha oferit cartells de festes interessants (i polèmics dins la població). Enguany, per dir-ho popularment, se n'ha eixit amb aques extraordinari cartell que ho té tot, sensualitat, força, vigoria, lluïment, festa... Però com que ens han avisat i demostrat que el cartell és un plagi, no tenim més remei que retirar-lo de la votació nou dies abans del tancament de la mateixa. Lamentem haver-lo inclòs en la nostra tria.




4.- Cartell de les Festes de Sant Sebastià. Ciutat de Mallorca (Mallorca). Obra de José Luis Gil Miró.


Un cartell que no pot deixar indiferent ningú. Ja pagaria el dimoni per assemblar-se a aquest cartell ofert per la vila de Palma. Magnífica perspectiva, i atrevida per un cartell, i uns detalls d'aquells actuals però que ni molesten ni embafen, perquè han estat usats sàviament.




5.- Cartell de l'Assemblea Nacional de la UNDEF a Bocairent (la Vall d'Albaida). Obra de Vicent Ramon Pascual.


Per la tècnica, per la renovació de l'etern missatge, pels materials tradicionals emprats, pel simbolisme, per la voluntat d'avançar i per fer justícia a un dels millors autors actuals de cartells, aquest treball mereix no només estar present entre aquesta dotzena de peces triades, sinó anar molt més enllà. No sap Bocairent el que té, no ho sap, definitivament...





6.- Cartell de la Setmana Santa d'Alzira (la Ribera Alta). Obra de Ferran España Cucarella.



La Murta, un Crist que només en veure'l ja et fa patir, una colors adients i un ambient d'excepció fan d'aquesta obra una de les millors de la Setmana Santa. Fuig de tot tòpic, arrisca i guanya en bellesa i meravella. Alzira, en els darrers anys, encerta sempre en els seus cartells passionals.





7.- Cartell de les Festes de Sant Antoni de Canals (la Costera). Obra de Vicent Ramon Pascual.

La Foguera, les Taronges i el seu simbolisme... però també la roda de la vida, el tornar a començar, l'anar fent, la tensió amb els colors... Tot ho té aquesta atrevidíssima visió de la santantonada més important del sud valencià, la de Canals. I un nou encert de Vicent Ramon Pascual, que té una capacitat d'autoinventar-se i d'innovar pasmosa.




8.- Cartell de les Festes de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina (el Comtat). Obra de Silvia Botella Palacios.


Cocentaina, pel que fa a la festa de la seua patrona, sempre ens ofereix peces poc interessants, cal dir-ho claret. O bé tira pel naïf més cutre d'autors pastosos o no ix de l'homenatge a l'icona sagrada que és la Mare de Déu del Miracle... Però de tant en tant ofereix algun exemple d'alta categoria. Enguany,  la cosa és de nota altíssima, una magnífica excepció que aplega tradició, novetat, detall, costumari, llegat... en una imatge preciosa que ha arribat ben al fons del cor socarrat...





9.- Cartell del IV Centenari de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent (la Vall d'Albaida). Obra de Vicent Ramon Pascual.


La Confraria de la Soledat no sap com agrair a Vicent Ramon Pascual la meravella del seu cartell pel IV Centenari. Una obra d'art absoluta que arreplega perfectament la història de la confraria, el seu passat, el present i la voluntat de mantenir les tradicions pròpies pel futur en una mena de processó simbòlica que arredoneix el conjunt.



10.- Cartell de les Festes de Moros i Cristians i el Desembarc de la Vila Joiosa (la Marina). Obra de Rafael Vílchez Sáez.


Una obra de molta qualitat per tal d'il·lustrar una festa d'interés internacional i amb un tema que està massa de moda en els darrers temps morocristians, els desembarcs. El detallisme i el joc de textures i formes atractives fan d'aquesta obra un magnífic pregoner fester a més d'una obra que atreu i interessa.




11.- Cartell de la Processó del Silenci d'Ontinyent (la Vall d'Albaida). Obra de Juanjo Alcaide.


Juanjo Alcaide mai no usa flash en les seues fotografies. Aquesta respon a la processó del Silenci ontinyentina de 2009, quan la Mare de Déu en la seua Soledat, de Marià Benlliure, està pujant al Fossaret, depressa depressa perquè la costera esgota els seus portadors. I allí estava Juanjo. Prest per fer-li la millor fotografia, amb un brillar d'ulls enlluernador, que et traspassa, i un rostre de dol inigualable. Una joia el cartell...




12.- Cartell de la Fira de Tots Sants de Cocentaina (el Comtat). Obra de Rubén Lucas García.


Una de les sorpreses de l'any. Sense dubte.
Sembla que aquest camí que, des de fa un any, ha emprés amb encert l'Ajuntament de Cocentaina, el demanar una mínima qualitat a les obres que anuncien la més important de les fires del ponent mediterrani, està donant bons fruits. El cartell és lluminós, net malgrat les formes i colors variats, molt bell... I a seguir així, que la Fira, la festa major de la Mariola, mereix això i molt més...

M'eclipse

Tret del mestre Ramon a El País de hui mateix.
Una abraçada a totes i a tots, i les meues més sinceres disculpes. Algú està usant del meu correu habitual per enviar cartetes en anglés i, potser, algun virus. Disculpeu-nos. Fins després de Reis, el nostre informàtic de capçalera no pot fer res... Si veieu que teniu un missatge nostre en anglés, sospiteu i borreu-lo. No sabem anglés nosaltres...

Ja veieu quin eclipsi...

Ja vos ho havia dit això de la loteria del Fabra...


I no és que vulga tindre la raó, és que la raó se'ns dóna sola... Democràcia a Espanya? Quan? On? Què dius?... I tant, ara va i el Blog d'Ontinyent, que s'havia fet "famoset" a l'estat per l'atreviment de posar la cara del Fabra de Castelló en la loteria pròpia i ha estat condemnat immediatament pels tribunals de torn. Podeu llegir-ho ací, ací i ací mateix. Sí que s'han donat pressa en defendre l'honor de l'home... I com no ho han fet per estudiar els casos immensos de corrupció que l'acusaven i que ara han prescrit.

Espanya: Llei de l'embut. L'ample pels qui manen, l'estret pels qui no són dels qui manen.
Al final, tindrà raó l'amic Josep Blesa, i caldrà que ens n'anem i fem el nostre propi país.

dilluns 3 de gener de 2011

Mare de Déu, treu l'escopeta!

Estime un poble franc i lliure que es diu Cocentaina. Sempre ha estat per a mi un exemple magnífic de diversitat i d'amor als propis símbols. Les coses pròpies defeses sense vergonya, i potser de vegades sense raó, però només perquè són pròpies i les estimes des del teu propi sempre. Potser per diferenciar-se del veí grandot, no sé... Castell, Serra i Palau han estat sempre conformadors d'una trilogia cívica única on només caldria afegir per fer-ho tot redó els patrons, sant Hipòlit i la Mare de Déu del Miracle. Res més cal. I aquesta estima la mantenen gents de totes les opinions polítiques, i dels dels més creients fins els més descreguts. La "Mareta", que no ens la toquen...

Jo sóc d'un poble liberal i mesinfot, Ontinyent, que estime i odie a parts potser iguals, però només perquè me l'estan fent odiar -i no ho aconseguiran mai, que el duc ben dins-. Quan arriba la festa de la Puríssima jo penge al balcó la Senyera de la Vila Reial. La meua veïna esten el penó aquell blau amb la imatge de la Puríssima, i hi ha qui, a la plaça de Dalt, penjarà la bandera d'Espanya. No em molesta, en absolut. Som molts i som lliures, i per això mateix, pel respecte que ens devem i que devem als nostres símbols, tot mostra senyal de festa. I si me'n vaig a València de manifestació i duc uns colors o altres, això ja és un altre cantar...
Fins i tot recorde aquell any que uns bascos vivien al meu carrer i van penjar la Ikurrinya, tots els veïns estàvem d'allò més contents. I tant de bo, els nouvinguts penjaren llurs banderes pròpies els dies de les seues festes, i en els de les nostres. Seria senyal de compartir i estimar.

Ara bé, mai no se m'ocorreria mesclar unes coses amb les altres. Mai no voria bé identificar un símbol religiós, per exemple, amb un de polític en una festa, i menys encara en una manifestació. Em seria horrible posar una imatge de la Puríssima d'Ontinyent retallada sobre una bandera. Seria una apropiació d'un bé comú intolerable.



Hui, ho he vist en una fotografia a El País, amb la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina, sobre una bandera espànyica en la manifestació que els bisbes espànyics organitzaren ahir a la plaça de Colon de Madrid, i que, ves per on, duia la firma en el muntatge del bisbe Reig Pla, de Cocentaina... Quina vergonya i quina decepció, usar de la "Mareta" per vendre alguna idea política. I més, si ens parem a contemplar, una idea política estremista, diferenciadora, injustificable, xenòfoba, manipul·ladora i irrespectuosa amb el bé comú. No cal que vos diga més. Els periòdics en van plens de paraules amenaçadores, anti-igualitàries, prepotents i fatxendes... I la "Mareta" banderitzada políticament, il·lustrant tot allò a la premsa estatal...

En aquest blog sempre hem estat bastant respectuosos amb el sector eclesial. Fóra de tres o quatre anècdotes que hem rist jocosament, sent com som nosaltres i és casa nostra, no trobareu grans referències al món de la política religiosa. I això que hem tingut exemples vergonyants de desori religiós al nostre abast: L'assassinat "de la Puríssima" (quin nom més terrible...!), tot el que ha succeït i s'ha volgut callar (sense massa èxit) amb el darrer president de la Setmana Santa i la defensa que d'ell feu l'actual rector de la Vila... Hem callat i no hem dit res. I això és, precisament el que considerem que ha fet i fa fort aquest món tan rancuniós i poc cristià, el silenci de la gent que, per respecte, fa i deixa fer i que vol solucionar les coses amb això mateix, respecte, sense veure que, a la fi, el mateix silenci els fa còmplices d'una xarxa vergonyosa de favors.
Potser serà moment de treure'ns de damunt cap complex i viure ben viscuda, amb llibertat, la nostra vida, lluny d'aquestes idees absolutistes ideals per a messells, i de rebutjar ben clarament qualsevol influència d'aquest sector sobre tota una societat que volem, com ens l'estimem, franca, lliure i igualitària.

Mentre hi haja qui em diga el què cal que jo faça no anirem bé.
Si qui m'ho diu no pot fer algunes coses per convicció, i les fa, anirem pitjor.
Qui vol imposar-me un model de societat on la llibertat i la lliure consciència no regulen la convivència rebrà una resposta ben clara: Caldrà que ens posem dempeus i comencem a treballar seriosament. Com? Potser retirant com a símbol comú allò que alguns estan fent valer com a arma de batalla particular i pròpia...