Moltes vegades, els qui tenim un o dos blogs, no ens n'adonem que allò que escrivim en la tranquil·litat de casa, front a la solitud del quadret d'edició en blanc, és tota una finestra oberta. Una finestra als nostres sentiments, a les creences, opinions, manies, esperances... Tu vas fent i vas dient. Potser penses en els amics, en els lectors que has anat fidelitzant. Fent i dient... Però estem equivocats. Potser no estem equivocats sinó que pequem d'innocents, o d'imbècils si volen. En ser finestra oberta, qualsevol qualsevol pot abocar-se i mirar. Si qui passa troba alguna cosa agradosa, igual repeteix, igual s'hi enganxa. Els amics, solen ser fidels a les lectures que hi troben i s'hi deixen caure de tant en tant. Els enemics, copien, subratllen, comenten i cada dia estan pendents per veure si ix un esperat/desitjat atac per mantenir saludàblement verda la seua saliva... I no veiem que qualsevol qualsevol pot arribar a manipular eixe fent i dient teu? No, la solitud davant el quadret d'edició fa que no te n'adones del ressò que pot arribar a tenir en arribar a altres ordinadors aquella opinió que ara veus de quadrar, justament, i editar.
Fent i dient quedes retratat. Et converteixes en part d'aquest immens periòdic gratuït i poliforme que és internet. Acaben analitzant-te dins la globosfera que qui mira té en ment segons tot allò que espera o vol trobar en les teues paraules, que si a veure de què van i com són els blogs del teu poble, la teua comarca, sensibilitat, partidisme... I eixe fent i dient acaba per quadrar-te dins el món, de manera falsària, però efectiva. Diuen que quan més morbós i violent, més visites tens, i sembla que tot es faça per ego, per fam de visites, per pujar els números. I no és així. Això només passa amb la premsa escrita. Diners que entren manen, i si cal publicar popularisme, no hi ha problema. Ja no queden consciències.
És un sentiment l'escriure en els blogs, de consciència precisament, una necessitat de treure fora el que dus a dins. Les xarxes socials a l'ús es queden curtes, necessites contactar amb els amics continuadament, però contactes amb un món excessiu, polititzat, amargant sovint. Crees el teu propi món explicat i aquest, acaba entrant en conflicte amb el real del qual fuges...
Un servidor, això ho té superat. No escriu per res d'això i sap el què s'escriu en el seu blog. Per això mateix no en tinc un, de blog, sinó uns quants... Tots ells són temàtics: Festa i tradició, Cartells festius i un d'absolutament privat que és on, només pels amics, dic el què realment pense. En aquest blog, més generalista, bastants proves he tingut de com és eixe món que ens atrapa, i ja no m'escalde.
Però...
Ara arriben vostés, senyors del periòdic d'Ontinyent. Per tal d'omplir una pàgina estiuenca i amb la, suposem, bona intenció de donar a conéixer el panorama de les inquietuds informàtiques dels veïns, fan referència a alguns dels blocs que per ací pul·lulen. Moltes gràcies. No ens cal massa aqueixa publicitat, però benvinguda siga sempre i més si és gratuïta...
... Però el problema és que de gratuïta res, perquè no es fa en absolut amb el coneixement dels autors. Simplement volen passar per ser un lector més però s'erigeixen en jutges. I com a jutges opinen sobre els nostres continguts que poden estar més o menys d'actualitat i confonen una part amb el tot. I és que en eixe treball no d'informació sinó de judicatura directa esdevenen parcials i, en algun moment, mentiders. He observat hui que, quina casualitat, tracten un seguit de blogs amb evidents connexions. Tots ells s'han mostrat crítics darrerament amb un tema local que vostés mai no tractarien... Veus una captura d'imatges i dius, xe, que no n'hi havia una altra...? Per què precisament eixa? Casualitat?, segurament, si existiren... I llig i comprove que arriben a atribuir a algun d'aqueixos blogs opinions justament d'aquestes que vostés no publiquen. Vaja, ara a la vellesa messells? Criats de l'amo? Què els ha dit que traguen res justament aquesta setmana? Què no saben res vostés de la persecució personal que hi ha per fets ideològics al nostre àmbit immediat. Veig il·lusionat que un blog assegura que... entre al blog i no hi ha res d'això. Inventen vostés? Pitjor, atribueixen vostés opinió a una persona amb noms i cognoms que mai no ha opinat com diuen vostés?
A mi, m'han pillat en un mal dia, en un renunci, però hi estic acostumat i no pica... Que jo parle dels mitjans locals i nacionals en el meu blog? Des de quan? Que hagen entrat vostés i hagen vist que em fique amb una notícia seua (no amb vostés) i que ara haja tret allò dels bous i Anttena 3 no vol dir que jo malparle a tota hora de la premsa. No es fan ressò de tot allò que publique sobre les festes d'Ontinyent? No es fan ressò de la poesia, de les mil cites, de les músiques? Què no s'atreveixen vostés a publicar res sobre els atacs al Bou d'Ontinyent en treure Anttena 3 imatges d'ell per criticar els correbous? Tanta necessitat hi ha de quedar bé amb el poder establert! Portades com la seua de hui ho proclama.
A mi, m'han pillat en un mal dia, en un renunci, però hi estic acostumat i no pica... Que jo parle dels mitjans locals i nacionals en el meu blog? Des de quan? Que hagen entrat vostés i hagen vist que em fique amb una notícia seua (no amb vostés) i que ara haja tret allò dels bous i Anttena 3 no vol dir que jo malparle a tota hora de la premsa. No es fan ressò de tot allò que publique sobre les festes d'Ontinyent? No es fan ressò de la poesia, de les mil cites, de les músiques? Què no s'atreveixen vostés a publicar res sobre els atacs al Bou d'Ontinyent en treure Anttena 3 imatges d'ell per criticar els correbous? Tanta necessitat hi ha de quedar bé amb el poder establert! Portades com la seua de hui ho proclama.
Nosaltres, des de la nostra pobresa de mitjans i poc alcanç mediàtic, poc podem fer per tornar-los el favor que ens fan. Considere injusta la seua valoració general, i hipòcrita la forma, i falsa, i manipul·ladora, i per suposat, superficial del tot. Malgrat el revestiment de floreta que volen fer a cada ocasió.
Potser caldria considerar obrir en els nostres blogs una agraïda secció on comentar alguna cosa cada setmana sobre el Periòdic d'Ontinyent, no sé, alguna cosa per mostrar la nostra gratitud i content. Potser indicar per damunt damunt algun aspecte que ens semble anecdòtic del com fan vostés, algun detall lluït del seu "periodisme"... Ara, tal i com van funcionant els becaris d'estiu, ja en tenim més d'una bona recollida... Injust? volen dir? És "pecat" fer com (vostés) fan?
Però la culpa de tot, com he dit al principi, és nostra, per creure'ns lliures. I no ens n'adonem que no, que som lliures. I això, pica...
