"El dijous és el diumenge del dimoni".

Hui és el dijous vint-i-sis de gener de dos mil dotze.

Duem 26 dies de l'any. Falten 340 dies per acabar-lo.

Hui fa els anys que va nàixer Sabino Arana (1865).


Tal dia com hui, del 1939, l'exèrcit franquista entra a Barcelona.


La lluna està NOVA des del 23 de gener (8'39h.). Serà creixent el dia 31 de gener. El sol està en el signe de l'AIGUATER des del 20 de gener (17'10h.).



Ens trobem en l'HIVERN.

divendres 30 d’abril de 2010

S'ha mort el Jordi Estadella


Sempre m'havia paregut un excel·lent comunicador, el Jordi Estadella, i ara resulta que va i es mor l'home, com algun dia farem tots... Ho escolte aquest matí a TV3, i també en diuen alguna cosa, en canviar fent zàpping, veges tu quin contrast, a Antena 3...L'"Un,Dos,Tres" diuen tots que va presentar magistralment. A mi, m'agradava més a "Filiprim"...

Ah, i gastrònom diuen que era... ja veus, quan te'n vas se t'acaben els plaers... Igual és hora de no privar-se'n, que si no... Bo, bona nit, inspector Gadget...!

dimecres 28 d’abril de 2010

Gràcies Barça!


Se't queda l'amarg en la gola...

Moltes gràcies, jugadors del Barça, per la vostra entrega i per l'espectacle. Dóna goig, malgrat tot, patir amb vosaltres... I què dir de la nostra gent?

Tant mal com està Ontinyent...




I tant que Ontinyent està mal...
Mal governat per gent fatxenda fins a ridículs estremats, el veïnat deprimit i sense massa metes clares, culturalment aixafat, amb l'atur galopant i el terme abandonat a la seua trista sort...

Sort que , encara com, tenim el miratge alienador de l'opiàcic futbol.... No és que ens entretinga aquesta nit això del Barça i tal... És que l'equip propi s'ha instal·lat amb el dret a jugar la promoció de pujada a la Segona Divisió A espànyica... Felicitats als Jugadors, a l'Entrenador i a  la Junta.... Faran bé si guanyen el seu lloc i després el vénen (no sé si es pot, però tal i com van dades).

Mireu-ho com ho ajunten, tot plegat, hui, al Liante. Paga la pena...

dilluns 26 d’abril de 2010

Remuntarem?



Malgrat que estic convençut que no farem massa cosa, veges tu quins pressentiments més de lluna nova que em venen ara a la freixura, aquest vídeo m'ha emocionat...., disculpeu, però el nivell d'ensucrament meu...

divendres 23 d’abril de 2010

La meua rosa per vosaltres...


Enguany, la meua rosa per vosaltres la vull de tots els colors de l'arc, de totes les possibilitats i gèneres, de totes les maneres i creences, de tots els sentiments i estimes...

Les veritats de la indústria...

dijous 22 d’abril de 2010

Demà, a signar llibres si algú en compra...


Si res no passa, demà per la vesprada acudirem a la festeta que la llibreria "La Llibreria" d'Ontinyent munta al carrer de Martínez Valls per tal de celebrar el Dia del Llibre. Si voleu venir, allí ens trobareu, entre d'altres autors ontinyentins que acudiran a presentar les seues obres recents. A nosaltres, ens tocarà signar, de manera ben agraïda, el llibre de dolços dels Moros Marins de Bocairent a aquell que el vulga adquirir, i també el dels xiquets de la Soledat d'Ontinyent... Quines coses, no? Qui anava a dir-ho...

Hui farà un any...



Hui farà un any... Encara m'erisse en recordar aquella ocasió tan al·lucinant com única... en ma vida!

dilluns 19 d’abril de 2010

Fogueretes...


És preceptiu, i bé pot ploure, o la gent amb el paraigües obert cridar la pluja, no podem faltar a l'encesa de les vint-i-set fogueretes en el Pla de Palau, a Cocentaina, en la vespra de la Mare de Déu. Poc a dir amb tanta humitat com l'abril ens està regalant, tanta que un servidor estava calat quan les darreres alimares encara es ressistien a encendre's i quedar bé en la foto.

La gent, emotiva i estoica, suportant una projecció d'imatges, cansada, i una encesa sorprenent, amb molt de piro i poc de musical, voluntariosa però coixa en no ser efectiva del tot, i ja van tres anys així... Però ja se sap que, en l'abril, sol ploure, i aquest any deu no podia ser excepció. I tots amb el mateix, mentre demà no ploga, tant de bo faça el dia de sol que mereixem...

Doncs bé, entre familiars (algun d'ell d'estranya mala taina) i amics allí aplegats, el temps ens passà volant i la cosa estigué complida en tornar a casa i prendre'ns el calentet que ens fera pujar el cos. L'ànim, ben pujat que el tenim!

dimecres 14 d’abril de 2010

Isla Presidencial 2

Ací teniu l'esperat capítol segon de "Isla Presidencial".... Genial!

dimarts 13 d’abril de 2010

Justícia... però no en ma casa!

És tan fort el que ha passat amb la gent d'Egunkaria. És tan bèstia el què està passant al Cabanyal de València. És tan salvatge el que succeeix amb el desbocament immoral i desacomplexat del feixisme a Espanya...







dimecres 7 d’abril de 2010

Estem en vacances...


La traïdora de la grip que vaig encomanar per no haver-me coordinat bé la seqüència cotxe-aparcament-banyador-processons, em té atrapat al llit, amb un cap inflat que no és el meu i, sent-ho a la vegada, no para de regallimar viscositats verdenques gola amunt... Què voleu que faça... Cert metge que visite sovint diu que no, que això és pura alèrgia a les vacances. Doncs ara, l'alèrgia cal que siga de tamany al·lucinant, atés que ja ha passat la Pasqua Florida i que entre en ple període vacacional... El mateix metge em diu que no siga salvatge i que torne per ací el dia 1 de setembre, que un any "sabàtic" (però feiner al respecte d'allò que em fa bollir el foc i pagar la benzina) no sabria dur-lo de cap manera. Ja veurem, dic jo... I això diuen els cecs, i encara van dient-ho. Val, però quan jo m'enteste...!


Doncs sí. Ja ho sabeu. Fem vacances.
Des d'ara, aquest blog no serà actualitzat més que en dates solemnes o amb ocasió de l'arribada d'algun desficaci. La Memòria de l'Esclafamuntanyes, com que és això mateix, memòria, continuarà activa.

Si algú desitja contactar amb nosaltres, no hi ha telèfon. Lamentem-ho profundament (per no dir-vos la veritat...) Feu-ho per correu electrònic si la cosa és per convidar-nos a un caldero. Jo mateix pose el vi!
Però no espereu cap resposta si el què voleu proposar-nos és alguna feineta de les vostres, d'aquelles que "a mi no em costen res de fer".... Queda clar? Si ho féreu en mig de la paella, es quedaríeu dinant sense el vi i amb la galta rogent per la meua contundent salutació d'acomiadament...

Rodem el pany de l'Oratori de Can Carrasca i pugem a enllitar-nos. Ja passarà la passada de grip. Serà llavors quan encetarem les tantes coses que volem per tal d'omplir de riqueses els dies que vindran...

Estem ja "en" vacances...

dimarts 6 d’abril de 2010

Passeu-ho bé...!

Angelet de la Corda...


De tant matí com vam aplegar, la plaça encara no estava posada, però un cotxe ja hi havia aparcat, i no va haver manera humana de llevar-lo d'allí. Si volem que la cosa siga "turística", l'Ajuntament caldrà que faça alguna cosa més, anuncis en premsa? Cartells? Publicitat entre les grans cadenes de televisió?... No ho sé. Jo ho deixaria com està, el tema de l'Angelet de la Corda. Sense cap cotxe aparcat a la plaça, i amb això dels coloms, i amb tota la pirotècnia que es disparà... si és que la xiqueta no té por als coets, amb les campanes i amb l'alegria de tothom que s'hi apropa i omple la plaça...


Enguany, com cap altre... per l'alegria de la xiqueta que, amb la por lògica, encara tenia esma i força per alçar la maneta i saludar-nos. Segueixen sent uns moments d'atracció coral, de bellesa senzilla... És la més bonica forma, ja ho sabeu, de fer vindre la primavera, en les mans de l'Angelet d'Alfarrasí...

dijous 1 d’abril de 2010

Dijous Sant...


Dijous Sant.
Potser el dia que més m'agrada a l'any viure a Ontinyent, que ja és dir.
El meu sentiment íntim d'estima per una gent i unes maneres arriba, entre hui i demà, al seu estrem. ´
El que passa és que l'enveja interna que corromp el sentiment de qui se'ns enfronta sense cap motiu ha arribat a generar-nos una llàstima tal que millor no veure'ls ni saber, sepulcres blanquejats com són. Millor quedar-nos al racó del disfrut i la vida que no al de l'aparença i l'ofegament perquè no s'arriba. Nosaltres és que anem més enllà només en assure'ns i projectar idees i amistat.

Per això, i per tantes altres coses, estem tan orgullosos de ser Soledat...