Ale, ale, altra neboda...!

Altra vegada som tios! La nova neboda es diu Maite Alcaraz, i és filla del meu bon amic Albert. Ha nascut a la Vila Joiosa el vint-i-nou de desembre, que ja és dia curiós, bonica, que veuràs com t'afecta la cosa durant tota la vida, vinga a fer-se d'esperar, vinga a fer-se d'esperar...

Això doncs, des d'ací, enhorabona a la preciosa mare, al pare (em deus un puro encara que jo no fume), a la germana, als iaios, als tios, als cosins i a tutti quanti s'alegren com m'alegre jo del nou naixement..., justet pels 150 anys de les festes de Bocairent. Ja s'encarregarà el pare d'explicar-li-ho, ja...

Au, una abraçada a tots, i a vore el tio Sergi Carrasca quin regal li fa..., de moment, quan el pare s'estire i m'envie una fotografia, vos la presentaré...

El bon regal de Nadal de l'Ajuntament de Cocentaina

L'Ajuntament de Cocentaina, i amb un gust esquissit, regala als veïns i les veïnes de la Vila Comtal un obsequi cada Nadal. Habitualment es tracta de calendaris de l'any que ha de venir, i són tan i tan bonics que tres d'ells pengen de les parets de casa d'un servidor sense que marquen ja cap dia ni cap any, només per la seua bellesa estètica i patrimonial.

Enguany, però, l'aposta ha estat arriscada. Jo malfiava, sincerament, de la gravació d'un cd de Nadales tradicionals amb un cor infantil (mare tapem... la de banalitats dolentes que es poden trobar pel món malenregistrades...), i oferir més del mateix... Però no, en absolut. Ahir el vaig rebre i hui mateix ja l'he escoltat, amb sorpresa i alegria. Ben content estic de rebre obsequis d'aquests, com a socarrat que em sent (ja sabeu, merut socarrat o socarrat merut, segons d'on vinga l'aire, però socarrat i merut!), perquè la seua vàlua és única i creix al llarg del temps.

Doncs bé, el disc va a càrrec del Cor del Col·legi Sant Francesc d'Assís (el Convent), i ha estat dirigit per Joaquín Palací González. M'ha agradat molt, per la tria que mescla tradició gastada i tradició oblidada, per les veus ben acoblades i en absolut estridents ni fora de lloc, per la inclusió del Cor Discantus en "Santa Nit de Nadal", i el Cor Just Sansalvador en "Fum, fum, fum". i per la interpretació musical de dues peces alemanyes, "Dolça cançó de la Nit de Nadal" i "Oh arbre Sant", la resta són totes cançons tradicionals tant d'ací com de tot el nostre àmbit cultural i lingüístic. Per això mateix no acabe d'entendre per què s'assenyala que "Les dotze van tocant" és una nadala tradicional de Catalunya. No ho és d'ací? A la meua parròquia es canta des d'immemorial (sic) per començar la Missa del Gall... És menys catalana "Fum, fum, fum" mateix?

Tornem a la cosa. M'ha alegrat el matí i ha arribat fins a emocionar-me en escoltar una peça que no havia conegut enregistrada i que a casa meua, ma mare ens ha cantat sempre als meus germans. Com és de bonica la versió que han fet d' "Asguinaldo cego"! I en acabar-la tant ràpida, m'ha arribat a semblar una melodia d'aquelles sefardites dels balcans, tan animades com boniques...

Res, que moltes gràcies per seguir fent meravelles d'aquestes, d'alguna cosa calia que aprofitara la creació de l'autovia Cocentaina-muro, que Isolux corsán, Vias i FCC també paguen...

Es presenta el llibre dels Moros Marinos de Bocairent pel 150 aniversari... i poemari nostre!

Ja es pot dir? Sí? Doncs vinga, que no se'ns quede dins que pot eixir-nos sucre en la sang!

La cosa és la següent. Un servidor ha tingut l'honor immens d'haver rebut un encàrrec molt especial. Escriure dèneu poemes, vaja, un poemari complet, al voltant d'un únic tema: els dolços més tradicionals de Bocairent.

La pensada ha vingut de part de Carme Doménech, que ja sabeu que és una activa activista pel que fa a la nostra cultura popular i social, que ens va fer goleta en nom dels Moros Marinos, una comparsa bocairentina a la que m'estime molt per diverses raons totes elles bones. Han estat mirant i remirant i han trobat que la filà té un origen gremial, la gent que s'hi dedicava a les "arts blanques" pagava quota marina... I què millor per sumar-se al 150 aniversari de les Festes de Moros i Cristians de Bocairent tal i com les coneixem ara que fent un llibre de receptes... Sí, ja hi ha alguns, però aquest és totalment diferent als altres. En principi, en el llibre no trobareu cap recepta... Només les fotos d'alguns autors bocairentins de l'Associació Fotogràfica i els meus versos... Amb una portada com un pa de bonica de l'amic Juanjo Alcaide i un disseny agossarat i me-ra-ve-llós d'altre amic, Vicent Ramon Pascual... A banda, en un cd, serà que hi trobareu les receptes facilitades de diverses fonts i fetes, per tal que posaren davant les càmeres, per les panaderies de Cantó, Picores i Rafaela, la pastisseria Gràcia, Mª Amparo Reig i Mercedes Castelló.

Què dir-vos sinó que estic molt feliç per l'oportunitat aquesta. El segon poemari que m'atrevisc a que isca a la llum i ho fa en companyia de l'art immens de tantes persones admirades i aquests amics a qui m'estime en bona veritat...

Bo, res, que si voleu acompanyar-nos esteu convidats. Serà el dissabte dia 2 de gener (un mes just abans de l'Entrada) al maset dels Moros Marinos de Bocairent, a les 20'45 de la vesprada... Ara, per a que tot siga ja d'això que es diu que no pot cabre més felicitat, només cal que el tio Violí vulga vindre a cantar alguns dels versos de la "Cançó de fer ametles" que he ratllat...

La il·lusió que ha posat tota la gent que ha participat és impossible d'agrair... I el resultat, no tinc paraules per dir-lo!

Ja està acabat el nostre Betlem...

No vos ho creureu, no, però acabe de donar per acabat el meu Betlem!

Al·leluia, al·leluia i tot això que se sol cantar en aquelles ocasions què arribes al termini d'un projecte que pensaves no acabar mai. I no ha estat pel temps sinó per la construcció de les naus que jo volia enviar a lluitar entre elles, però no contra els elements, la grip i la sensació d'impotència que m'ha regalat aquest Nadal...

Au, el Betlem del Tio Carrasca ja està parat i obert per aquelles persones que el vulguen veure de prop.

Enguany, com fa dos anys i per motius que ara no venen al cas, representem un espai ontinyentí, la Plaça de Baix, el Pont Vell i el començament de la Cantereria i del Camí dels Carros. El que el fa diferent és la representació de la Naumàquia que s'hi celebrava al riu amb motiu de les festes de Moros i Cristians. Hem provat a reproduir tot i fent les nostres versions, de la barca dels Mariners, la "Méndez Núñez" i la nostra estimada barca dels Moros Marinos, la gran Almansor... Sobre ella, uns personatges que m'estime molt i que naveguen vencedors cap a l'ample horitzó de la memòria.

I trobareu representants de les primeres comparses ontinyentines, en homenatge als 150 anys de les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent, i dos representants extraordinaris de les festes de Sant Blai de Bocairent, que a l'any que ve celebren idèntica commemoració... I com no, un record al 125 anys de la Cavalcada de Reis d'Alcoi i al fet que la Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida tindrà lloc a Alfarrasí en aquest "Any Deu" que esperem meravellós.

I clar, la referència als 400 anys de l'aniversari de la nostra Confraria, la Soledat, i un aniversari molt i molt sentit, els 100 anys dels meus iaios materns...

Au, si vos animeu a vindre a veure'l només cal que crideu abans al mòbil....

Adéu mestre Monleon..., adéu!

M'escriu l'amic de l'Hostal, un altre que tal... Finalment el mestre Monleon ha passat a altra vida.

Fins a la fi que ens fa riure, no ha tingut altre dia per anar-se'n que el dels Innocents?
Potser, a la fi i per això mateix l'ahuí té més sentit.
Des d'ara no pot ser més que el dia de sant Joan Monleon...

I és que quanta raó tenia, que el món era un xou i que encara les vorem de més madures...

Quin és el campanar que hui li sona la mort? Diuen que no és el Micalet de la Seu, que hui s'ha obert com una magrana, xim pum...

Gloria in excelsis Deo...

Targetes de felicitació nadalenca...

Com que un servidor de vosaltres ha estat educat dins la cultura cristiana, es complau encara en seguir aquells ritus i les tradicions més casolanes... Si és que el nostre betlem es pot dir casolà i l'acabem algun dia...

Una de les coses que més ens agraden és que ens feliciten el Nadal. Nosaltres, mítrics i vítrics com som, solem felicitar el Solstici mateix, però no fallem a l'hora de felicitar l'any nou, i aquests propers dies, començarem la feina.

Però no ens podem estar de mostrar-vos algunes de les felicitacions que hem rebut, i que ens han estat precioses per boniques o per especials. Aprofitem el nostre espai per fer acusament de rebut i per agrair la bona voluntat dels qui ens les fa arribar en paper o per correu electrònic...

En primer lloc, em permetreu que done les gràcies a un alumne gitano a qui aprecie molt, Rafael, i que s'ha espolsat una targeta preciosa i en valencià! I també a Maria José, per enviar-me des d'Alemanya el seu record, i gràcies a Peli, a Mari Enri i a Mari Pepa (que guapa que està la xica...!), Àngel Canet, i a Dani Alfonso, i a Amparo Medrano i a Lidia Alfonso, a Carme Doménech (visquen les cassoles!), a Ximo Urenya (estàs com una cafetera), a la Xon, a Maria Josep Garcia, i a Gemma Pella (molt bo l'acudit, molt bo...), a Salva, Bea i Salveta, a Alicia de can Xaragall, a Jordi Quatresants (el més matiner), a Ana Faus, a Mabel Llopis, a Víctor Pons, a Fermín, a Montse Albinyana, a Manolo Requena, a Valen Bataller, a Jovi, a Salvador Jàfer (per allò del Solstici, i tal...), a Paco Tortosa (el de Paleta d'Ocres, no vos confongueu), al regidor Pepe Pla que ha tingut el detall de fer-me arribar la felicitació de l'Ajuntament ontinyentí. A la gent de Ca les Senyoretes d'Otos, i a l'Associació "La Nostra Terra" d'Ontinyent, i a l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent, a la Confraria del Crist de la Palma d'Ontinyent, als Arquers d'Ontinyent, a la Societat de Festers d'Ontinyent, a l'IEVA, al Grup de Danses Portitxol de Xàbia, al Ball de Sant Miquel i els Dimonis de la Riera, a la Colla Gegantera de Molins de Rei, a la Confraria de la Soledat de Bellreguard i a la d'Ontinyent...

Quanta gent ha volgut perdre uns moments del seu temps per tal de felicitar-me aquesta festa! Molt agraït de bona veritat... Vos en passe unes quantes de les felicitacions...

Aquesta darrera no l'enteneu? Humor negre de cert amic... és "El Portal de la Belén"...

Tot per l'aire...

Sobra que un algú, en un moment indeterminat i poc important, salte qualsevol previsió prevista perquè, i ja pots tenir pensades solucions immediates a cabassades, tot se'n vaja per l'aire.

Mireu sinó què li va passar al papa Benet XVI en l'inici de la Missa del Gall d'anit. Alguna persona eixida de la massa de gent que omplia la magnífica Sant Pere de Roma me'l va tirar a terra, al pobre home. Un radical? Un inconscient? Bo, potser... Diuen que fou una dona que no estava massa bé, una fidel en un excés... De radicalisme? D'inconsciència... (de "Fidelitat"?, que eixa paraula resumeix les anteriors...).

Ara va i resulta que el papa li pega per avançar dues hores la Missa perquè es cansa i no pot fer la benedicció Urbi et Orbe i la comença més baldat encara del que podria haver imaginat... Quines coses que passen...

Per cert, sobre l'avançament de la Missa del Gall. Ho parlava jo amb un amic religiós l'altre dia, i comentàvem el fet que l'anterior papa, mediàtic i amb una consciència de servei molt diferent a l'actual, usava l'acte per a que els fidels visualitzaren aqueixa consciència seua molt pròxima a una voluntat martirial. El fet que durara tant de temps en el càrrec ens va fer acostumar-nos, i ara que regeix el Vaticà un intel·lectual grandíssim que no tremola en canviar un horari de més de quinze segles per quadrar l'agenda, el trobem fred, l'home.

.


Per cert, fixeu-vos ens els gestos mari mari del seminarista angoixat... Cert amic meu d'Albaida es partirà de rissa i dirà, ja m'ho veig vindre, que és del meu poble!

Bon Nadal tingueu els qui el Nadal celebreu...

Amigues i amics que celebreu el Nadal catòlico-cristià, moltes felicitats.

I com vos volem felicitar?, amb la nadala més bella que coneixem, l'Adeste Fideles, que des de ben menut m'ha apassionat, i del que tinc quanta versió trobe, perquè mai no em cansa, ni d'escoltar ni de llegir... Es poden expressar tantes coses en tants pocs versos musicats...

La versió que vos presente és la d'Enya, a la que li trobe uns valors molt interessants... Que acabeu de passar el dia de la millor manera possible..., amb felicitat vera, que és una planta que molts diuen que hui floreix arreu, i diuen mentida eixos molts. Només creix per a les persones que fan el que creuen i creuen en el que fan.

Beneït desordre...

Em plau estar ja de vacances i trobar-me, com cada any, la casa en alt i bruta del tot. Els qui em coneixeu vos estranyarà que tant i com soc de quadriculat, no tinga cada cosa en el seu lloc. Els qui em sabeu, en canvi, bé vos riureu... Ara mateix, el meu menjador és un cúmul màgic de bagatel·les, cablejat, restes de porexpan, agulles, suro del bo, suro en planxa, témperes, cartrons i altres galindoines cotxines que no dic, i m'agrada tant trobar-me entre tanta brutícia...

És el betlem, que ja pren forma. Fa una setmana que té ja la primera de les figures. Com sempre, i des de dalt del Globus de Milà, el company Tirisiti ho observa tot al·lucinat, com poc a poc va creixent la cosa que no sap ni com s'aguanta... Enguany, l'estructura més gran té un secret, s'aguanta gràcies a un joc d'intel·ligència que em va regalar fa un any una amiga de La Romana... Ara, però, ja hi ha dues figures més posades. Una és el gran Drac de Banyeres de Mariola per raons òbvies de mesura i de pes. L'altra és un dels dos Dimonis de Benimaclet, que enguany, un d'ells tindrà foc... Aquesta nit, posaré el sistema pel qual volarà l'Angelet de la Corda d'Alfarrasí i demà, després d'una visita al secà dels pares, a Paterna i a València, el Betlem quedarà pràcticament acabat. Com l'any passat però sense tantes presses... Ja direu quan veniu a veure'l...

I ara, a sopar i a pintar dos barques, i demà pel matí a fer les veles encara... No, si serà per feina...!

Ai el Solstici...

Quina manera de començar l'hivern més trafegosa. Jo que estava tan calentet a casa, covant grip (no sé que cove si quan vaig a treballar, amb el fred de la muntanya se'm descova tot...) i mirant si acabe ja el punyeter betlem... I ve ma mare a dur-me un dècim de loteria que em regala el meu germà i tal... Res, que moltes gràcies, que mira quina felicitació he preparat per a la Soledat però el president encara no m'ha dit res, i tal... Quan amb eixes que estàvem, crida mon pare... Que anem depressa a casa que és urgent. Ja em veus canviant-me a pressa de roba, ma mare tota nerviosa. Com que coneixem l'historial recent de l'home i no guanyem, i ell tampoc, per a disgustos (no per ell, sinó perquè li passa cada cas al pobre...). Arribem a casa abans que no ell i ens tens amb l'ai al cor fins que arriba amb una caixa que, amb la força que té, i no podia amb ella. Li ajude, la destapem...

Res, que havia anat al sorteig de Nadal que fa la Caixa d'Ontinyent pels clients, i veges tu, que menjarem pernil bocairentí i beurem vi valldalbaidí durant estes festes. Menuda sorpresa per a tots i quina alegria tenia l'home...

No tot el que vos conte ha de ser dolent... Ara només falta que ens toque alguna cosa en la loteria. Ai Soledat, Soledat...

Els resultats de l'enquesta sobre el monument fester de Bocairent

Dir-vos que estic molt content, gràcies mil, amb el resultat de la primera enquesta que faig amb temps. No pel que ha eixit de la vostra votació sinó perquè hageu estat 25 les persones que heu volgut participar.

La pregunta era clara. "T'agrada el projecte de monument a la Festa de Moros i Cristians de Bocairent?" i la vostra votació també ho ha estat.

Només una persona (4%), ha votat que sí, que li agrada moltíssim.

Tres persones (12%) han votat que sí, que el monument els sembla correcte.

A 7 persones (28%) no els agrada el projecte.

15 persones (el 60%) heu votat que no, que de cap manera, que vos sembla horrible.

Ací queda a tall de registre la vostra votació. Un servidor, esglaiat com s'esglaia habitualment quan observa els monuments als Moros i Cristians que per ahi troba (des de la megalomania alcoiana a l'estranyesa contestana i agullentina, la inspiració abandonada d'Ontinyent i la bellesa i ben fer de Banyeres de Mariola - Manuel Boix és Manuel Boix...), ja està curat i tampoc no farà massa escarafalls...

I gràcies, de nou...

Cassons... Ara Monleon...

Xe, açò ja pareix un recull de males notícies i no pot ser la cosa, però no puc passar sense dir-vos que per a desgràcia d'ell, de la família seua i de tots els friquis valencians que encapçala l'amic Toni de l'Hostal, es troba molt malaltet del cor el gran Joan Monleon.

Veges tu què li tocarà a l'home en aquesta paella russa de la vida..., mentre no ens toque endevinar quin campanar li cantarà les absoltes que a tots ens han de ser cantades.

Au, mestre, sort i avant!

Ha faltat Enric Solbes

Comencem mal, molt mal, aquest nou temps que ens du el Solstici. En llegir l' Información, ens assabentem que l'il·lustrador d'Alcoi Enric Solbes, a qui tant admirem, ha passat d'aquest món quan encara no tenia ni cinquanta anys. Un vessament celebral... Què passa, redell, que darrerament hi ha tanta gent al meu voltant que està patint aquesta mala i incontrolable pena...!

Una obra intensa, recollida a nombroses publicacions, que és el que ens queda a aquells que no el coneixíem personalment.

Que en pau descanse...

I és que tant, tant val la vida... Feliç Solstici !!!!

Sé pels antics oracles

que ets com un escull jove i valent

i que en els teus cabells d'algues

i curculles

jo aprendré els camins tan difícils

del vent.

Que el teu pit contra la mar,

que els teus ulls contra la llum

són només el senyal de la teva

primavera

i que encara no tens por del teu

orgull.

Jo, adorador de les branques

d'olivera

captiu dels raigs del sol,

amb una magrana d'estels com únic

present,

vinc a tu

i despullo el meu pit per

encadenar-lo al teu.

Astre d'amor,
mestre de la llum,

llavi rogent d'alba en toc,

per qui amb afany visc i sóc.

I és que tant, tant val la vida

que el cor meu, teu, no sap viure

tot veient que tant, tant curta

la seva mida és.

I és així, sí, dol i fira,

però no tens, tinc, millor amiga

que aquest fil fi que embasta

un espai i un temps tan breu.

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol neixent

per tants amics que vindran

a enjoiar el nostre present.

Bec pel seu destí, que els hi sigui

generós,

perquè floreixin en ells somnis

que tu i jo avui sembrem.

I és que tant, tant val la vida

que el cor teu, meu, no sap viure

tot veient que tant, tant curta

la seva mida és.

Si és un joc, goig i aventura,

si és un plany, guany per a la lluita

i un alè ple que ens empeny fins

al darrer anhel.

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol ponent

per tants amics ara absents que

van senyalant el camí.

Bec pel seu ahir, pel coratge

del seu gest.

Que el riure net dels infants

faci el seu repòs ben feliç!

Sol.

Astres.

Lluís Llach

El primer regal de Nadal: Força Barça...!

Ufffff....

Campions del Món de clubs. Quina passada, sis de sis...

Neu, Barça, quin Nadal més bonic se'ns promet...

Per cert, el Venerable Pep Guardiola ja té tots els miracles fets per ser Beat i Sant al nostre Oratori. Un dia d'aquest preparem la cerimònia...

Retorn a Al Aiun

Ja va el Betlem, ja...

Amb la grip aquesta que patisc, ahir no vaig poder fer res del Betlem fins a les tantes de la vesprada, ja estic mans a l'obra, fent portes noves, reparant llums, repintant façanes... Si no passa res, aquesta vesprada ja tindré la casa més gran acabada i potser la banda dreta de la construcció enllestida (la Torre Albarrana, el fragment de muralla i el camí al riu), la resta, ho deixe per demà i despús-demà. Com que diuen que demà, de nou, ens ve més neu, res millor que quedar-me tancat a casa fent Betlem... El que no sé ni com ni quan faré és el tema del motiu especial d'enguany..., ignore la meua capacitat per construir cascos de vaixell. Però tot és posar-se.

Així que, amics del Betlem del Tio Carrasca, si no passa res, enguany acabarem molt abans i amb una despesa mínima, que l'any passat encara estem patint... Pel Solstici no estaran les figures noves però sí les anyades, així que si no passa res, en arribar el dia de la Salut o un d'aquest, la cosa ja es podrà visitar. L'arbre ja està parat, i fa dies que hi ha un personatge del Betlem ja volant a l'espera de poder rebre els companys... Sabríeu dir quin és?

No espereu massa cosa tal i com va l'oratge, val a dir que estem cansats... la grip aquesta...

Amb aquesta gent, la cosa li va mal a l'Ajuntament d'Ontinyent...

Clar, si la cosa fos perquè manen a València els teus contraris, encara s'entendria, però que vagen a deixar sense feina per "finalització de contracte" set treballadors dedicats a Serveis Socials és molt i mol greu quan són programes subvencionats per la Conselleria de Benestar Social i aquesta no ha posat els euros compromesos per l'any que ara, junt els contractes, acaba.

Res, que no trobe els milions famosos que vindrien al poble si la gent votava l'opció que a la fi va guanyar, ni els avantatges ni res positiu. Ara, hi haurà menys gent dedicada a la Llei de Dependència, a Immigració, a mesures judicials i al Servei Especialitzat d'Atenció a la Família i Infantesa. I això, al ciutadà "de carrer" li importa? Pense que tal i com van les coses sí; més enllà de qualsevol opció o discussió política, a més que els sous els hem pagat des de l'Ajuntament, són serveis que pot necessitar alguna vegada un impensat dia d'aquest en què et vinga el cap i et diga que en quinze dies, porta...

Novament, la Generalitat Valenciana no cumpleix amb els ciutadans que la sostenen. I novament, la Generalitat Valenciana no cumpleix amb Ontinyent. No hi havia una ontinyentina per les altes esferes d'aqueixa Conselleria? Ah, sí, quan toca fer-se la foto...

Podeu aclarir-ho millor a la informació que apareix hui al Liante

Intenta pujar a treballar amb neu...

A la fi, valents com som, hem agafat el meu cotxe, Lina (d'Agullent, no malpenseu), Imma (d'Ontinyent, on sinó?) i un servidor, i ens hem atrevit a pujar cap a Villena, a fer faena...

Però després d'haver llevat jo els quilos de gel autèntic del meu parabrises, no les tenia jo massa totes juntetes... I en efecte, hem arribat a Bocairent d'aquella manera, amb plaques de gel ben grans sota les rodes... I passant Bocairent? No, a la segona redona, la del Regadiu... Allí hem vist com se n'havia eixit una dona, el pas era estret i ves a saber com estaria la cosa fins a Banyeres... I vinga a cridar a l'Institut, i allí... com si digueres panera...

Així que cap avall que estem més segurs i calentets. Campe qui puga... Això sí, fent fotos i fotos.

La de l'Home de la Manta és meua, les altres, totes, de Lina... ja veureu quina ventura...

Neva a Ontinyent

Ara mateix, està caiguent una nevada preciosa sobre Ontinyent. Ací teniu imatges dels bancals de davant de ma casa. És preciós això de la calidesa de la llar mentre a fora fa tant de fred, i resulta sorprenent si pensem que el divendres gairebé ens posàvem mànega curta.

Benvinguda siga la neu, més que siga fugissera, perquè sempre du bonhomia al darrere...

El SÍ arrassa...

Consulteu ací mateix com han quedat les coses en les votades d'ahir del Principat. Val a dir que mentre a El País s'esforcen els pobres en llevar-li importància, la seriositat, la bona planificació, la tranquil·litat i els resultats oferts per la gent participant i l'organitzadora, està posant ben nerviosa la classe política de Barcelona i Madrid. Ells preferirien rauxa a seny i escridassades arreu per tal de desprestigiar. Mireu la burla que fan, tan trista, a través del pobre Peridis...

Voteu lliurement... I informeu-vos-en també!

Un bon amic m'envia aquest dossier sobre les consultes independentistes de hui. Ací el teniu que és molt complet. La premsa internacional se'n fa ressó, la d'ací...

Bo, que Santa Llúcia ens conserve la vista i puguem veure com açò va creixent. I per favor, si podeu anar a votar, feu-ho, acudiu. Encara que siga per nosaltres que no podem votar...

Mentre la premsa de Madrid, i la de tot Espanya (inclosa la valenciana, només faltaria!) intenta minimitzar el referendum per la independència de Catalunya que s'està celebrant avui a prop de 200 municipis catalans amb brometes despectives ridícules, la premsa internacional es pren seriosament la consulta simbòlica catalana. Algunes cròniques, la del Quebec per exemple, són dignes de llegir-se amb atenció.

Si voleu fer-ne un tast:

El 13D a la premsa internacional:

Associated Press (La principal agència nord-americana de notícies): Catalan Villages ponder Independencehttp://news.google.co.uk/news/more?pz=1&cf=all&ned=uk&cf=all&ncl=dTnxDDRWckwuLZMSnOgFzBuS7SRPM

Berria: País Basc: Estatutua Ez, Independentziahttp://paperekoa.berria.info/harian/2009-12-13/002/008/Estatutua_ez_independentzia.htm

CRN Media (Itàlia): Catalani al voto per la Independenza

al-Quds al-Arabí: El principal diari en àrab del món posa el referèndum a portada destacant que els inmigrants poden votar i afirmant que la comunitat magrebí és a favor de la independència de Catalunyahttp://www.alqudsnewspaper.com/todaypages/all.pdf


Euronews (cadena de televisió paneuropea en diversos idiomes): Espagne, referendum sur la indépendence en Catalogne.http://fr.euronews.net/2009/12/13/espagne-referendum-sur-l-independance-en-catalogne/

Sidney Morning Herald (Austràlia): Catalans vote in symbolic referendumhttp://news.smh.com.au/breaking-news-world/catalans-vote-in-symbolic-referendum-20091213-kq4c.html

Reuters: Catalans vote in 'referendum' on independencehttp://www.reuters.com/article/idUSTRE5BC03K20091213

Vídeo de la BBC: Catalan vote tests region's sense of independencehttp://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8409454.stm

Ansa Latinoamérica: Cataluña convocará referéndum sobre independenciahttp://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20091212183634996636.html

L'Unità (diari de l'esquerra italiana): Spagna: Catalogna al voto per indipendenzahttp://www.unita.it/notizie_flash/71068/spagna_catalogna_al_voto_per_indipendenza
Corriere della Sera (Un dels grans diaris italians): http://www.corriere.it/notizie-ultima-ora/Esteri/Spagna-dicembre-Catalogna-referendum-indipendenza/05-11-2009/1-A_000058729.shtml

SudOest: (el diari francès amb més tirada): Fronde en Catalognehttp://www.sudouest.com/accueil/actualite/international/article/802314/mil/5467567.html

Sydsvenskan (Suècia): 140 samhällen röstar i protest mot regeringenhttp://sydsvenskan.se/varlden/article593852/140-samhallen-rostar-i-protest-mot-regeringen-.html

BBC: Catalonia votes on independence from Spainhttp://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8409767.stm

ANSA Valle d'Aosta (Agència Italiana de Notícies): R Louvin tra i 34 osservatori referendum Catalognahttp://www.regione.vda.it/notizieansa/details_i.asp?id=79703

AmeriQuebec (Quebec): Le RRQ ira en Catalogne pour appuyer les indépendantistes catalanshttp://www.ameriquebec.net/actualites/2009/12/11-le-rrq-ira-en-catalogne-pour-appuyer-les-independantistes-catalans.qc

Terra Brasil: Laporta pede votos a favor da independência da Catalunhahttp://esportes.terra.com.br/futebol/europeu/2009/noticias/0,,OI4153223-EI14095,00-Laporta+pede+votos+a+favor+da+independencia+da+Catalunha.html

AngolaPress (Agència oficial de notícies d'Angola): Catalães votam domingo em referendo não-oficial sobre independência http://www.portalangop.co.ao/motix/pt_pt/noticias/internacional/2009/11/50/Catalaes-votam-domingo-referendo-nao-oficial-sobre-independencia,29e2b190-7f9a-4535-9181-426f9c546650.html

Libération (França): La nation Catalogne s’en va aux urneshttp://www.liberation.fr/monde/0101608112-la-nation-catalogne-s-en-va-aux-urnes

La Nación (Paraguai): Gran parte de Cataluña se apresta a votar por su independenciahttp://www.lanacion.com.py/noticias_um-282086.htm

The Scotsman (principal diari escocès): Referendum fever spreads as Barcelona holds Catalan secession pollhttp://news.scotsman.com/world/Referendum-fever-spreads-as-Barcelona.5903470.jp

Hurriyet (el primer diari de Turquia): Catalans to vote in non-binding independence referendum -versió en anglès del diari.http://www.hurriyetdailynews.com/n.php?n=catalans-to-vote-in-non-binding-independence-referendum-2009-12-11

Daily Telegraph: Catalonia holds referendums to push for independence from Spainhttp://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/spain/6789168/Catalonia-holds-referendums-to-push-for-independence-from-Spain.html

SwissInfo: Catalogna domenica al voto su indipendenzahttp://www.swissinfo.ch/ita/rubriche/notizie_d_agenzia/mondo_brevi/Spagna:_Catalogna_domenica_al_voto_su_indipendenza.html?cid=7885252

ANSA, agència oficial de notícies italiana: Catalogna al voto per indipendenzahttp://www.ansa.it/web/notizie/rubriche/mondo/2009/12/11/visualizza_new.html_1645321524.html
Il Giornale: Catalogna, rivoluzione a colpi di pallonehttp://www.ilgiornale.it/esteri/catalogna_rivoluzione_colpi_pallone/12-12-2009/articolo-id=406256-page=0-comments=1

SoFoot. Diari esportiu francès: « Catalunya is not Spain »http://www.sofoot.com/catalunya-is-not-spain-119900-article.html

Rue89, el principal diari electrònic francès: Catalogne : le président du Barça lance le vote sur l'indépendancehttp://eco.rue89.com/ibere-espace/2009/12/12/le-president-du-barca-donne-le-coup-denvoi-des-votes-sur-lindependance-12959

Anàlisi al diari econòmic francès Les Echos: Le malaise catalanhttp://www.lesechos.fr/info/analyses/020256974563-le-malaise-catalan.htm

A Tribune de Genéve (Suïssa): Les Catalans appelés à un vote symbolique sur l’indépendancehttp://www.tdg.ch/actu/monde/catalans-appeles-vote-symbolique-independance-2009-12-11

Editorial de Le Monde sobre la independència i els referèndums: Le mal catalanhttp://abonnes.lemonde.fr/europe/article/2009/12/12/le-mal-catalan_1279769_3214.html#ens_id=1279852

A Le Monde: Les nationalistes catalans organisent un "référendum"http://abonnes.lemonde.fr/europe/article/2009/12/12/les-nationalistes-catalans-organisent-un-referendum_1279765_3214.html

A portada del diari suec DN: Katalaner går till valurnorna för självstyrehttp://www.dn.se/nyheter/varlden/katalaner-gar-till-valurnorna-for-sjalvstyre-1.1012581

T'agrada el monument a la Festa que volen fer a Bocairent?

Hem trobat aquesta imatge molt explicativa de com quedarà el monument que es vol fer a les Festes de Moros i Cristians de Bocairent.

Vos agrada?

Ves per on, anem a fer una enquesta, que ja fa molt de temps que no en fem cap... A vore si participeu, perquè darrerament esteu d'un avorrit...

Allò amb què em quede del 2009... (I): Eurovisió...

Ara que estic a punt de muntar l'arbre de Nadal, vull començar a fer memòria d'aquest any que m'ha estat tan sorprenent com profitós. No serà de lluny l'any més fantàstic, però té coses molt interessants que voldré guardar dins meu per tal que em servisquen durant els propers que vull que vinguen.

I comencem per la música. Han estat moltes les melodies que m'han impactat i que m'acompanyaran, poc a poc aniré penjant-les d'aquesta llibreta-agenda meua per tal que les puguem compartir.
Una de les primeres va ser el xou aquest de l'Eurovisió del que sóc friqui-seguidor però que enguany ha resultat redó del tot. Quan escolteu la versió aquesta que es va interpretar l'altre dia a Oslo amb motiu de l'entrega del Premi Nòbel de la Pau al cap de l'exèrcit més potent del món (que ja són ganes de desprestigiar-se), comprovareu com l'aposta que vaig fer des d'un principi no anava desencaminada, no...

Tu entens aquest Nòbel de la pau?

Jo tampoc.
Si algú me l'explica...

El disc de la Marató de TV3, quina troballa!

Ahir, Imma F. em va dur una gran alegria del seu darrer viatge a (prop de) Barcelona, el disc que edita la Marató de TV3 enguany. Es diu "Vull saber contra què lluito" i res, que com en les edicions dels anys anteriors és una vertadera joia.

Hi ha coses que val, són només passables com el "Si em tens aquí" dels OBK, però també hi ha menudes meravelles entreverades. El "Navegant" de Pep Sala n'és una, i com no, el "Tan sols" de Paul Carrack cantat per Paul Carrack en la llengua amb què vos parle és tot un goig. El "Vine" dels Diablos, Sirex, Mustang i Salvajes m'ha encantat, amb eixe aire retro tan ben trobat, i el "Creies en mi", de la Vella Dixieland i Las Divinas, també m'ha fet patxoca.

Però hi ha uns temes que hauria lamentat moltíssim no haver escoltat mai, i que no hagueren estat aixoplugats a la meua discoteca. El "Noia, no ploris més" de José Mercé versionant Bob Marley és impagable, de deveres. Un capítol especial mereix Luis Eduardo Aute, sí, el mateix Aute en persona, cantant "Els Carrers de Filadèlfia" i en un perfecte valldalbaidí (quan la meua germana ho escolte, mare...!). Marina Rossell, que ja sabeu que no sé ja ni com em cau perquè és capaç del millor i del pitjor a l'hora, ens regala una sorpresa ben cuinada, el "Love me tender" del tio Elvis passat a un "Estima'm tendrament" més que decent. Una tal Lorena que no sé qui és, però que em diuen per ahi que no sé què té a veure amb els "triunfitos" ditxosos, fa una versió molt recomanable de Tina Turnes cantant a una algú que "Ets la millor" (me n'alegre). Però el colofó del tot plegat no és Xavier Martínez fent versió del "Nessum Dorma" del "Turandot" puccinià, no, que ho és, i amb enorme diferència, sant Quico Pi de la Serra.

I açò mereix que prema dues vegades l'Enter... La cosa m'ha deixat de pasta de moniato que sol dir-se. La cobla orquestra Montgrins, en el seu 125 aniversari, enceta el ball més tòpic dels principatins i de sobte t'apareixen fórmules que coneixes i que et fan flipar... No és més que una versió del "My Way" de sant Paul Anka, popularitzada pel mafioset Sinatra... Quina meravella oir Pi de la Serra dient les lletres tan xules i prepotents davant la vida que han servat i també polit per aquesta ocasió. Si no hi posa remei ningú, serà la cançó que empraré més jo aquest Nadal...

Mishima fent de Bowie descafeïnat, una poca gràcia. I Lucrecia, amb un bolero més tòpic ja que una sardana, l'enèssima decepció. Aquesta xicona...

Bo, que si teniu possibilitat, perquè els de la tele del nord ho posen ben difícil als valencianets, feu-vos amb el cd. Però feu-vos amb ell com cal, comprant-lo, res de baixar-lo, xe, que els diners són per una causa meravellosa: ajudar als qui pateixen més de 7.000 malalties minoritàries. La cita amb la Marató, el dia de santa Llúcia sencer. A veure si aquest ajut porta llum a les tantes persones que pateixen coses d'aquestes estranyes. Jo ara pense amb algunes persones conegudes que en pateixen i com estan de sols...

Tot un goig la Corriola

Quede constància. Ahir pel matí vaig disfrutar d'allò més a la festa de la "Corriola" de Cocentaina.

El lloc, aquell ambient que reforça un dia tan agradable, la música dels dolçainers que alegrava el cel tant blau, la meua gent, els amics, la família...

Redó, tot ben redó, com el pa de cantells que és la corriola... (per cert, moltes gràcies per la Corriola que em vas regalar, Maria Magdalena...)

Només un cert percanç que nuvolà el dolç sol... La Carrasca més gran, que un llamp l'ha malferida. Vaig baixar d'immediat per véure-la, bé sabeu com me l'estime. Res, honor al malnom familiar. Quan hi ha dol el passem d'immediat i ben prompte ens refem... i a anar seguint.

Aquesta vegada, però, me'n vaig amb un altre posat... Però això és cosa de contar-li-ho a la memòria de l'Esclafamuntanyes...!

Ontinyent en la portada d'El País (quan un periodista patina...)

Mentisc, no patina el periodista, E.P. des de València estant... El que patina és l'ànsia de dur l'aigua a cada molí, d'aprofitar qualsevol avinentesa per a defendre una intenció, en aquest cas, carregar-se la festa dels bous... Allà ells, clarament han mentit i els creixerà el nas. Des de quan a Ontinyent fem bou amb banyes de foc? Per favor... i les embolen en l'Embolada? Quin poc trellat...

Podeu llegir-ho ací mateix, i mireu els comentaris, també són bons...

La manicura africana i els condons...

Els millors dels veïns d'Ontinyent...

Un emperador, tres reines, quatre reis, quatre actors, un rector i un malaltet són la joia més preuada dels xiquets d'Ontinyent, que demà i despús-demà serem tots els qui vivim al poble i volem compartir carrers i carreres, músiques i clams. Assagem?

"L'Auela socarrà, que es pixa en el terrat!"

"L'Auelo socarrat, que es pixa en el terrat!"

"La Reina té una piga i el Rei li la Pessiga!"

"Nanos i Gegants,

xicotets i grans,

quan serem fadrins,

tots serem iguals.

Anirem corrent

al carrer major

per a fastidiar

al senyó rector"

"Són de segó, són de segó!"

"Orelluts, orelluts, orelluts, orelluts, orelluts, orelluts...!"

Nacionalisme espànyic. Exagera, exagera...

El nacionalisme dels altres sempre és el dolent. Especialment quan els dolents som nosaltres i els qui ens diuen "nacionalistes" a tall d'insult són els qui ens ocupen i exerceixen lliurement el seu "nacionalisme", que llavors ja no és nacionalisme sinó patriotisme, ser ben nascuts i coses d'aquestes.

Ah, i el nacionalisme no és cosa només de les dretes. Un exemple ideal el representa, hui, el periòdic "Público", esquerrós i, com no, "nacionalista".

Notícia: La selecció espanyola de tennis guanya la copa Davis.

Podeu llegir-la ací

Titular: "Una década teñida de rojo y amarillo. España, campeona en 2000, 2004, 2008 y este año, es la mejor selección de este milenio".

Les nostres felicitacions a la selecció espànyica. Ha estat campiona tres vegades en aquesta dècada (que començà en 2001 i a la que li queda un any). Els altres campions han estat França, Croàcia, Rússia (dues vegades) i els Estats Units de Nord Amèrica. És correcte, per tant dir que, de moment, la selecció espànyica és la millor de la dècada atés que només Rússia podria empatar en nombre de victòries a l'any que ve.

Pel que fa a victòries totals, Espanya és la quinta selecció amb quatre victòries, la quarta és Suècia amb set, la tercera Regne Unit amb 9, igual que França que també en té nou, la segona Austràlia amb 28 i la primera els Estats Units amb 32. Si considerem aquestes darreres xifres i les contrastem amb la idea que del mil·leni actual només han passat huit anys i vora dotze mesos i que encara li queden un 902 anys, igual és una mica exagerat, una mica només, el considerar que una selecció, l'espànyica, que ha vençut una vegada en el segle XX i tres en el XXI és la millor del mil·leni.

I ara, algunes exemples dels comentaris que ara es poden penjar en alguns periòdics digitals i que són impagables. Veieu el "nacionalisme" que destilen...

Sniper 06-12-2009 11:52:29
Ea...,a ver si empiezas a entender lo que lees,en la noticia pone:"España, campeona en 2000, 2004, 2008 y este año, es la mejor selección de este milenio".
Por lo tanto esta bien dicho,pk ESTE milenio empieza en el 2000 y hasta lo que lleva avanzado este milenio somos los mejores,tambien estaria bien dicho decir,la mejor de este siglo o la mejor de la decada.
Creo que al que le tiene que "dar por pensar"eres tu.
Disfruta del triunfo de este pais y no te pongas de morros.

Per cert, insistim que el mil·leni s'encetà el 2001.

Ferru 06-12-2009 03:28:37
Aver si aprendemos de nuestros deportistas y dejamos ya de renegar de lo nuestro y hacemos piña.
Dios, gracias por ser español!!

Para Ea.... 05-12-2009 22:59:40
No se si seguiras mucho el tenis, pero lo de "mejor seleccion del milenio" es mentira?? ¿Conoces alguna seleccion que haya hecho mejores numeros que España de todo el S.XXI? Yo es que la desconzco, y si existe me gustaria que me lo hicieras saber. No entiendo el afan este, que por cierto es "typical spanish" de decir que no somos buenos cuando SI lo somos, de desprestigiarnos a nosotros mismos. Enhorabuena a España y todos los Españoles.

Ea... 05-12-2009 21:57:42
"La mejor selección del milenio". Con un par, eso es un titular. Dan gusto las noticias deportivas mesuradas para el lector inteligente y crítico, también aquí en Público. Inflamemos los corazones, no vaya a ser que alguien le dé por pensar.

Per dignitat

Aminatou Haidar en vaga de fam.
La deixarà morir el govern de Zapatero?

Adéu de nou, Víctor Jara

Jo també voldria haver-te acompanyat en el teu soterrament, amic llunyà i inconegut, assassinat per la negror més negra justament quan jo trobava el camí de la llum quan ma mare em paria...

Unes flors només, per tu i la teua pàtria, també amiga d'infantesa...

Ballar l'aigua...

Per cert, una d'aquelles controversies lingüístiques que tant vos agraden.

Estàvem parlant l'amic Dani i jo sobre certa persona que ens cau molt bé però que no ens té massa ben considerats perquè no li fem suficientment la pilota quan ha eixit la cosa. "És que no li banyem l'aigua".... No li banyem? Però si l'aigua ja està banyada... Jo sempre he dit "No li ballem l'aigua...". Xe, com si es pogués ballar amb l'aigua... Sí, clar, com a mínim amb la natació sincronitzada...

Bo, el fet és que mentre que a Otos es diu "Banyar l'aigua", a Ontinyent la "Ballem". I vosaltres, balleu o banyeu?

Això doncs, Bou a la Vila!

Calendari Cabeter i Geganter ontinyentí

Mireu quina preciositat de calendari s'han expolsat els membres de l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent! L'han repartit a les escoles i té ben assenyalades les dates del Corpus i de la Puríssima de l'Any Deu... I el millor de tot és que anuncien que hi haurà cinqué Aplec a Ontinyent. Una vertadera alegria... Au, a treballar-lo, que segur que no serà geeeeeeens fàcil tenint l'alcaldessa que tenim!

La mà mestra de Vicent Beneito atorga als dibuixos dels Gegants i Cabets d'Ontinyent una categoria que es correspon de bona veritat amb la qualitat de la festa. Ja tinc ganes que arribe la Vespra. Tinc tanta pressa que no me n'he pogut estar de posar-la a l'inici d'aquest blog nostre, abans que el Bou i qualsevol altra cosa...!

I que visquen els Gegants Meruts i els Cabets Orelluts!!!!

Viure l'exili amb Pot de Plom...

Aclarim la cosa perquè pot ser mal entesa, o millor, entesa mal...

El PSOE d'Aielo de Malferit organitza una actuació de Pot de Plom Teatre a Atzeneta d'Albaida. Incongruent? No, coses de l'exili. Com que el famosíssim alcalde d'Aielo de Malferit no els deixa celebrar la commemoració dels 30 anys d'Ajuntaments Democràtics, per això mateix, perquè a demòcrata no li guanya ningú, els organitzadors han optat per la senda que va obrir Llorenç Barber. Com bé sabeu, les fantàstiques "Nits d'Aielo i Art" es fan a l'exili, i aquesta nova actuació de Xavi Castillo també. Al pas que anem, fins i tot Nino Bravo optarà per endur-se d'allí el museu que té dedicat... Amb tanta democràcia, encara hi ha qui la paeix d'aquella manera, la seua.

Bo, la cosa serà el 19 de desembre, a les onze de la nit i al Pavelló Esportiu d'Atzeneta d'Albaida.

Avisats quedeu, quan el misto s'encenga...

Torna Tirisiti (els Déus ens beneeixen!)

A tot açò, dir-vos també que ja han començat les representacions escolars del Betlem de Tirisiti. No hi ha qui ature açò del Nadal, no... Sort que encara comptem amb la colla del boig de la barretina que ens fa parar a nosaltres bojos també... Perquè quan pregunte qui se'n ve enguany al Tirisiti, em passa com en l'anunci dels "donnetes", m'ixen acompanyants per totes parts. No veieu la que montem cada any.

Així doncs, que visca el Tirisiti i la gent que ens el fa possible (quanta paciència tindran, maredeusenyor... entre l'ajuntament d'Alcoi, que serà com el d'Ontinyent però en bèstia, i tanta mandanga...). Diuen que enguany es fica amb la "gripà".

(PD: La imatge taurina del Tirisiti és per a recordar-vos que encara que no ho semble, estem en la setmana del Bou d'Ontinyent).