Perdó? Hipòcrita...

Mai no sabré
Lluís Llach


Em pregunto per què mai no sabré comprendre
que darrere el somrís d’un infant sempre hi ha l’esglai d’algú que ens deixa.

Em pregunto per què no sabré mai comprendre
que el preu d’aquest fusell és un cos que la fam va ajaient a la terra.

Ni el cinisme d’aquells que encadenen el cos dels que van a estimar-se.
Ni els que en nom d’algun déu crucifiquen de nou quan amaguen i callen.
En nom de qui, perdó?

Em pregunto per què mai no sabré comprendre
que l’adéu d’un amor faci sempre oblidar tants moments de tendresa.

Em pregunto per què mai no sabré comprendre
per què el meu benestar serà sempre la torna de la teva pobresa.

Ni els lladres de somnis que incapaços com són del demà que ens encisa
fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme.
No trobaran perdó!

Ni el cinisme d’aquells que encadenen el cos dels que van estimar-se.
Ni els que en nom d’algun déu crucifiquen de nou quan amaguen i callen.
Ni els lladres de somnis que incapaços com són dels demà que ens encisa
fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme.
Ni que un braç justicier, vingut del fons del mar, no executi solemne
als qui amb i pel poder, bavegen sobre els pits destripats per la guerra.
En nom de qui, perdó?

Primer dia...

En arribar, la lluna es torca les mans en els vels del cel i continua preparant la Fira, que encara està en bajoca. Tot promet, la nova decoració, les ganes de la gent, la nostra màxima il·lusió...


Tot són preparatius, graelles gegants, embotits més o menys casolans, cada cosa al seu lloc que la gent comença a omplir la Fira...


I que conste que nosaltres acudim ràpids perquè anem a treballar, sí, a Ràdio Cocentaina. Ací tens a Milagro Sellés en plena feina, entrevistant a l'escultor socarrat Moisés Gil. Una passada la cosa aquesta de les escultures, les podeu trobar a tot arreu...


Quan les actuacions de carrer són inesperades i de qualitat, només podem fer que aplaudir-les i dipositar davant l'artista el nostre menut òbol en agraïment. "Por una cabeeeeesa". Que visca el Tango, que la Fira és un Tango feliç...


Llums màgiques d'una paradeta en la nit. Quantes coses genials que encara no coneixem ens esperen...


En eixir de veure l'exposició del Centre d'Estudis Contestans sobre els musulmans al Comtat, ens trobem amb aquest espardenyer que fita amb el temps dels moriscos i amb el nostre. Quina meravella i quina destresa...



A Cocentaina, qui vol, fa. I ací tens el Mal Passet, sí, els dolçainers, oferint-nos un concert-representació teatral que em va complaure molt. El Palau a cormull...

I per la nit ja, decidim no escoltar el cansautor aquell que apaga la llum per a follar i preferim sopar ben sopats i com sempre fem els amics, al Parc de l'Estació i a base de kebabs i coses d'eixes. I encara arribem a temps d'aplaudir a la gent d'Odi com canta, i de xerrar, i de passejar la nit.

I de pensar també en el demà, que ens espera més festa...

Què cal veure enguany en la Fira de Tots Sants?

Em permetreu uns consells d'amic (més sap el dimoni per ser vell i socarrat que no per dimoni...).

El primer de tots és, com no, que vos digneu a baixar enguany a Cocentaina, perquè potser aquesta siga la millor fira en els darrers anys. Ara bé, el bon temps assegura que tot estarà ple i ben ple. El millor que fareu és matinar. No només trobareu aparcament segur i no massa allunyat sinó que podreu viure eixa sensació preciosa de com va despertant-se cada carrer... Si vos asseieu i esmorzeu pausadament, disfrutareu d'allò més...

Apreneu ràpidament la conjugació d'un verb mariolenc que vos farà molta falta perquè du la felicitat: Firar. Present d'indicatiu: Jo fire, tu fires, ell fira, nosaltres firem, vosaltres fireu, ells firen..., més que siga una coseta menuda. Sempre omple el cor rebre un record de la Fira de Cocentaina...

Hi ha uns 700 expositors, malgrat la crisi. Dosifiqueu bé les forces i informeu-vos ben informats on és cada cosa que vulgueu veure i de la manera més fàcil d'arribar. Atreviu-vos a usar les dreceres, potser descobrireu llocs que no sabíeu i que són meravellosos... Aprofiteu i dugueu la càmera de fotos...

Obriu bé tots els sentits i deixeu-vos enamorar, per favor. És el millor obsequi que vos podeu firar...

Hi ha una fira turística situada al carrer de Colom, pot ser interessant de vore... Entre la premsa ontinyentina ha corregut aquests dies un bon acudit... Ara és important la Fira de Cocentaina, perquè l'alcaldessa d'Ontinyent ha dit que hi acudirà (tota ella és un acudit...). També pot ser molt interessant el "Porrat valencià" que s'instal·larà en la plaça del Pla.

Si els anys anteriors el Sòc àrab feia autèntica pena, enguany, amb el canvi d'organitzador, es pretén reforçar-lo (Esperem que "el Balconet" isca millor que el "Tucán". Quina manera de desaprofitar la Fira...). Hi haurà actuacions teatrals a la plaça de Sant Miquel. És menuda, així que no espereu d'arribar justets...

A partir de ben prompte, cada vesprada hi ha actuacions pels joves en la carpa del pati del col·legi Sant Joan Bosco I, pot ser interessant perdre's per allí...

Si podeu, no vos perdeu i participeu de l'esmorzar que fan les mestreses en el Pla de la Font el dia 1. Meravellós... I després, a les 12, la recuperació del Joc de la Sortija allí mateix...

Hi ha un recorregut artístic. Aprofiteu per veure les exposicions muntades (diuen que està molt bé la que ha fet el Centre d'Estudis Contestans sobre els Moriscos), especialment els tallers dels artistes que deixaran oberta la porta de casa.

Ja que esteu, aprofiteu que molts dels monuments estan oberts i visiteu-los. L'església de la Mare de Déu del Miracle és d'allò més bonica, i quedareu muts davant la magnificència de la Sala Daurada al Palau Comtal. Si hi visiteu la pinacoteca de la preciosa Sala dels Ambaixadors, a veure si trobeu la immensa errada que pateix una de les pintures en ser definida. I feu un pas més i entreu a veure la famosa Bíblia de Cocentaina, una veritable joia paleogràfica a nivell mundial.

Si dueu xiquets menuts, feu el favor de respectar la tanta gent que hi acudeix i que no vos s'acudisca de dur-lo amb carro... I si vos diuen d'anar per la dreta o l'esquerra, amunt i avall, no ho fan per caprici, vos ho assegurem. Calcer cómode i la cartera sempre vigilada, que mai no se sap!

I si voleu qualsevol cosa d'un servidor, per allí ens vorem. Pul·lulant al voltant de l'stand de Ràdio Cocentaina ens podreu trobar...

Ja sabeu, fireu-vos bona cosa!

Que tingueu la millor Fira!

I mentrestant...

Això, mentrestant van caiguen les fulles, l'estaca que cau també, també balla a la seua..., la del seu temps?

Em perdonareu que em pose kumbaià

Amigues i amics, em perdonareu que em pose kumbaià, però és just i necessari.... Per evitar-ho, però, aprofitaré per posar una versió del mestre mig en ontinyentí i mig en àrab, i així reclame, a la vegada, pel fart Ontinyent i per la pobreta Palestina...

I és que en veritat és just i necessari esporgar els cucs, tallar branques ertes, previndre mildius i sofatar larves. És el nostre deure, no ho dubteu, i en ell ens va la salvació de tot allò en què creiem encara...

Però abans de donar gràcies, cal encara estirar de la corda i lligar el blat al sac. Segur que tomba i ens podrem alliberar? Crec que sí. Ara hi tinc confiança... Per alliberar-nos i prou? No, per treballar de valent i en germanor, per fer germania...

Futbol: Per què va passar el que li va passar ahir al Madrid a Alcorcón...

I després, el Barça que li'n faça 27 a la Cultural Leonesa, que li va robar l'anterior partit de Copa a l'Ontinyent...

Programa de la Fira de Tots Sants de Cocentaina 2009

Ací teniu el programa d'actes de la Festa Major de les comarques de la Mariola, la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

Dijous 29 d'octubre

17:00 h. "XVI Concurs d'aparadorisme". A càrrec de l'Associació de Comerç El Comtat. Els membres del jurat recorreran els comerços de la localitat per avaluar els aparadors dedicats a la Fira de Tots Sants. Es donarà a conèixer els guanyadors del concurs el dia 30 d'octubre a les 12:00 hores, en directe per Ràdio Cocentaina, des de l'estand d'informació al Passeig el Comtat.

Divendres 30 d'octubre

Inauguració de la Fira de Tots Sants
10:00 h. Recepció d'autoritats

10:30 h. Inauguració oficial a la plaça de la Vila i lectura de l'Auca de la Fira a càrrec de la família de Gustavo Pascual Falcó.
Lloc: plaça de la Vila

10:50 h. "Les trobes de la Taranta"
Lloc: Pati d'Armes del Palau Comtal

11:50 h. Roda de premsa a la Biblioteca Municipal

12:45 h. "Llàgrima de foc"
Lloc: Sóc àrab - Plaça de Sant Miquel

13:45 h. Vi d'honor a les autoritats i als expositors
Lloc: Centre Cultural El Teular

"Espai Fira i Festa"
19:00 h. Inauguració de la carpa "Happy Hour Cervesa"
20:30 h. Nit de rock en valencià: "Pau Alabajos" + "Odi"

00:00 h. Discomòbil "DJ Damian" (Pub Autobús) + "DJ Natxo Ferran" (l'Albades)
Lloc: Espai Fira i Festa. Col·legi Sant Joan Bosco I

Dissabte 31 d'octubre

12:00 h. Semifinals de Pilota Valenciana
Lloc: carrer de Cervantes (antic carrer de Fora)

12:00 h. Exhibició de Muntada i Doma a càrrec de l'Escola d'Equitació Peluca
Lloc: Avinguda del Ferrocarril (davant del Parc del Ferrocarril)

16:00 h. Exhibició de Tir i Arrossegament
Lloc: Av. del Ferrocarril (davant del Parc del Ferrocarril)

"Espai Fira i Festa"
18:30 h. Batukada pels carrers de la Fira fins al col·legi Bosco I

19:30 h. Master Class Batukada

22:30 h. En directe, el cantautor contestà "Andrés Valor"

00:00 h. Orquestra "Titànic"Lloc: Espai Fira i Festa. Col·legi Sant Joan Bosco

Diumenge 1 de novembre

09:00 h. Esmorzar tradicional de Fira amb la col·laboració de les mestresses de casa. Actuació del Grup de Danses de Cocentaina
Lloc: Pla de la Font

12:00 h. Joc de la Sortija
Lloc: Pla de la Font

12:00 h. Final de Pilota Valenciana i entrega a càrrec de seleccionador valencià Pigat Segon
Lloc: carrer de Cervantes (antic carrer de Fora)

21:00 h. "Fira Foc". Castell de focs artificials
Lloc: Av. del Ferrocarril (al costat del parc)

Bona Fira!

La dosi recomanada...

Quan no sóc jo, i no em trobe, necessite la dosi de "Mar i Cel"....

Esbossos de falla...

Les Falles de València, pel que fa a les de la màxima categoria, ja no escalfen motors sinó que es troben en plena realització, que jugant jugant, mireu ja quina hora és i març està ací al girar el cantó.

S'han fet públics els esbossos de totes elles, les podeu admirar des d'ací mateix només pitjant... A mi, m'agraden. Veig que enguany, sabent tots qui guanyarà el primer premi, s'han adaptat a les possibilitats reals i a eixa crisi tan cacarejada que si enguany les va deixar coixes, a l'any que ve les feia suposar tortes i sense mans a l'hora de captar almoina. I res, que els esbossos anuncien que queda encara imaginació, per més que algunes d'elles s'assemblen massa a coses ja vistes, o a allò que diu el veí que farà, encara...

Personalment, em decep Na Jordana. No m'estranya, atés que em decep de fa anys i en molts aspectes. I com a novetat novedosa que sembla mentida que siga jo qui açò escriu, em baixaré del burro i aniré a contemplar la prevista guanyadora. Realment, em fascina la idea de qui sabent-se el més fort en tots els sentits, Nou Campanar, s'arrisca de tal manera a innovar tot prenent idees antigues que, ves per on, aposte per ells tot i atorgant la meua tan crítica confiança. M'atreu la idea de les grans figures, els tradicionals gegants fallers, com a centre dels monuments, i de ben segur, pocs hi haurà de tan grans i tan bells...

El paradís amb neu...

In paradisum

deducant te Angeli;

in tuo adventu

suscipiant te martyres,

et perducant te

in civitatem sanctam

Ierusalem.

Chorus angelorum

te suscipiat,

et cum Lazaro

quondam paupere

æternam habeas requiem.

Granaïna del Tio Sergi Carrasca camí de Córdova passant per la Manxa i repicó futboler...

Mira si he travessat terres

en el curt dia de hui

que tinc les anques alçades

i em sent ben fluix el flautí.

El Jardín i Albacete,

Luque, Martós, Gutar, Sax,

Ubeda i Pinos Puente.

Bobadilla, Iznatoraf.

La Venta de Pantalones

Pulpite, Diezma i Gor

i la Font de la Figuera

Altabix i La Estación.

El Arroyo del Ojanco

Alcaudete i el Rincón
Torreperogil, Villena,

Atarfe i Monte Aragón.

Mira si he travessat terres

i he trobat tants de camins

que no vull saber dels cotxes

i em quede acotxat al llit...

...

Quanta faena,
ai Cristo,
quanta faena,
quanta faena,
que ens és l'anar a Baena...

.

L'U d'Aielo i Panamà...

Bé comencem aquesta grandiosa setmana de presses i ansietat infantil que m'ha de dur al somni anual que és la Fira de Cocentaina, la Festa Major de totes les comarques de la Mariola... I per a començar, i perquè estàvem de conferència i de viatge, li encendrem un ciri a Sant Pep Gimeno perquè com que no vam acudir a la presentació oficial del segon volum dels seus evangelis de la Terra, doncs això, perquè prompte els puguem llegir...

I el ciri, de la millor cera albaidina mesclada amb metxa del mateix Panamà... quina meravella de cançó i d'homenatge. Poques coses millors...

Ha passat Salem...

Conte contat, ja s'ha acabat. I el que queda és només les fotos que puguen passar-me els amics que han tingut el detall de vindre a escoltar-me parlar dels Moriscos i la seua pervivència en les nostres festes. Si m'encante no acabe de tantes dades i referències com volia explicar. M'ha estat una cosa preciosa, potser un quart d'hora de més llarga del què hauria calgut, però estic molt satisfet, tant que pense repetir-la només que algú me la demane, la conferència dic...

Ara, la presentació del Calendari de l'IEVA i, en no res, la conferència que tinc a mitges amb Albert Alcaraz a Bocairent...

Un no parar...

Gràcies, de nou, als qui m'heu acompanyat hui. Els moriscos, com sabeu, són molt importants en el meu imaginari, i per tant, en la meua vida...

(i el sopar posterior a Albaida amb Jordi, Dani, Àngel i Marc, una delícia... ja vos contaré que es fa tard i demà m'alce a les sis...).

Conferenciant...

Supose que la meua faceta aquesta de "conferenciant" em ve justament d'on em venen les altres facetes, d'eixa voluntat que no sé perquè em venç d'explicar, de contar, de xerrar fets que sí, que estan ací al voltant nostre i ens justifiquen en un últim terme, però que poca gent explica, conta i xerra. Potser també hi ha una mica del massoquisme de negar-se a un mateix, perquè ausades vida els tancaments monacals que estic patint darrerament. Però tampoc no em puc queixar per això, que són tancaments agradosos i fructífers, i tal i com va el temporal per ahi fora, tal i com estan els amics, la situació dels amics i tantes altres coses punxegudes, quasi millor això de quedar-se en casa, moure l'ordinador i vinga a afegir-li dades i a provar conexions...

Vaig començar fa anys amb això de les conferències i mai no m'acostume del tot a fer-ne. Tinc superada això de la por escènica, la meua feina habitual no només m'hi obliga sinó que, on ara treballe, m'obliga sempre a estar més que alerta i a provar d'encantar serps de mida considerable a cada moment. Però eixa poreta de l'abans, heretada potser dels grans fracasos informàtics de les presentacions del calendari aquelles (i que no han fet que l'IEVA es preocupe per tenir un material propi per aquests casos), sempre estan presents.
Em fique amb l'IEVA, sí, però pel tic aquest tonto de voler que millore, quan... sí, quan això de millorar ho té difícil i jo només li puc estar que agraït per la confiança que, continuadament, posen en mi...

Bo, aquesta vesprada, l'esperada (per mi) conferència sobre els Moriscos a Salem. Veurem com va la cosa... M'ha costat de fer, i fins i tot hi vaig hipotecar les meues darreres vacances per muntar-la... Bo, provarem que no s'adormen els assistents.

I el més divertit és que quan acabe aquesta, caldrà preparar la presentació del Calendari de l'IEVA que, hui, justet, entra en imprempta. I després, la de Bocairent i els 150 anys dels seus Moros i Cristians. Després, espere, podré fer una aturadeta breu, una alenada, que ja sabeu que descansar és només canviar de feina...

La trista vida d'un visó...

Em perdonareu que em pose desagradable, però aqueixa és la vida dels visons que veieu en els abrics de les dones en crisi que necessiten la pell de centenars d'animals per tal de sentir-se vives i belles i que, com bé diu el vídeo que vos oferisc, són les responsables finals de la seua mort.

Hi ha fibres sintètiques i naturals també que no perjudiquen cap animal a l'hora d'elaborar abrics d'aquells per a gent del puntet. Abrics de "Cambrera" que diríem al meu poble... (i això és dir moltes coses).

Potser el final, l'escena de l'arrencament de la pell dels animals, vos costarà de veure però insistisc, és tan desagradable com també real... I diuen que, abans de morir, lluiten per alçar el màxim el cap sobre el gas...

Adelanto investigación granjas de visones en España de Igualdad Animal from Igualdad Animal on Vimeo.

Ontinyent, 150 anys de Moros i Cristians (per fi...)

Per fi el mont ha parit el ratolí, que ja era hora amb tant de dolor de part i aclamar-se a sant Ramon Nonat... La Societat de Festers d'Ontinyent ha fet públic el llistat aproximat d'actes previstos per als 150 anys dels Moros i Cristians, i la cosa no era tan ratolina, no, que hi ha gestos genials, si és que es fan carn i acaben habitant entre nosaltres...

A destacar, per deformació professional, la recuperació de la cosa de la Soldadesca, la desfilada històrica i la Nit del Riu.

No crec que participe en res del que es farà. En algunes coses de les previstes supose que faré d'espectador aplaudidor, però ben content estic que el meu poble, perquè és el meu per més que no me'l reconega, faça alguna cosa correcta una vegada en la vida... I que no calga dur Borbons ni coses d'eixes...

Ací teniu la nota de premsa de la Societat de Festers, sencereta que vos la passem.

Ontinyent, 21 d’octubre de 2009

APROVACIÓ PER LA JUNTA DE FESTES DE LES ACTIVITATS
I DEL CALENDARI DEL 150 ANIVERSARI DE LA FESTA

La Junta de Govern de la Societat de Festers va aprovar el la darrera sessió
del dia 16 d’octubre el calendari de les activitats a celebrar en un any tan singular
i especial per a la Festa de Moros i Cristians, com és la celebració del 150
aniversari, davant les expectatives que s’han creat, en el món festers i en la resta
de la població, al voltant de les celebracions d’aquest aniversari.

Es reitera, com ja s’havia comentat en ocasions anteriors, l’aposta per
recuperar la Nit del Riu, la celebració del I Congreso Internacional de
Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, la realització
d’una Desfilada Històrica, retrobar els orígens de la festa per mitjà de la
Soldadesca, o tornar a la festa moments ja desapareguts i que van gaudir del
beneplàcit fester.

Es planteja l’organització de conferències i exposicions, per això s’està
treballant en l’organització d’una exposició festera amb la col·laboració de Font
d’Art; una altra sobre el fons fotogràfic del Museu Fester, amb la col·laboració
d’AFO; també sobre la Nit del Riu, altra sobre les comparses, i altres més amb la
participació d’artistes involucrats en la festa de Moros i Cristians.

Pel que fa a publicacions, s’està treballant en la preparació d’una Memòria
Gràfica de la Festa, una nova edició de les Ambaixades i la publicació d’una
biografia de Joaquim Josep Cervino.

Per tal que no es quede sols en projectes, s’han iniciat contactes amb
l’Ajuntament, les distintes Conselleries, la Diputació, el Ministeris corresponents
i diverses Fundacions i Entitats Financeres.

S’han creat comissions de treball, a les quals s’invitarà a participar a les
diferents Associacions Culturals de la ciutat. Les següents: Comissió de Cultura i
Festa, Comissió del Congrés, Comissió de Religió i Festa, Comissió Històrica de
la Festa, Comissió de Música Festera.

És Intenció d’aquesta Junta que tot el que s’està programant porte la festa
de Moros i Cristians a tots els barris de la ciutat, per a fer partícips a tota la
ciutadania de tan important celebració festera.

1. Calendari

Al febrer de 2010 començarà la celebració d’aquest 150 aniversari
recordant els fets que es van produir en aquell moment: la presa de la ciutat de
Tetuan per les tropes espanyoles el 6 de febrer de 1860 i els festejos de moros i
cristians que la ciutat d’Ontinyent va celebrar per tal motiu del 12 al 15 de febrer
d’aquell any.

La resta d’actes es desenvoluparan des d’aquesta data fins al mes de
setembre de 2010 - concerts exposicions, conferències i actes festius tindran lloc
al llarg d’aquestos huit mesos- i finalitzaran amb la pujada del Crist a Santa
Anna.

Puntualment anirà presentant-se i concretant-se el calendari i l’horari de
totes les activitats culturals, artístiques i festeres previstes.

Les dates i activitats més importants i significatives són les següents:

· 26 de juny de 2010 Publicació de Festes.

· 3 de juliol de 2010 Actes previs del Congrés, amb la representació
a la plaça Major de les Ambaixades d’altres poblacions.

· 10 de juliol de 2010 Actes previs del Congrés, amb la representació
a la plaça Major de les Ambaixades d’altres poblacions.

· 15 a 18 de juliol de 2010 I Congreso Internacional de Embajadas
y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos.

· 24 de juliol de 2010 Presentació del llibre de Festes, en una edició
especial.

· 31 de juliol de 2010 Desfilada Històrica.

· 5 al 8 d’agost de 2010 Actes extraordinaris per a commemorar les
primeres festes celebrades el 1860, al voltant de la festivitat del
Santíssim Crist de l’Agonia.

· 14 a 23 d’agost, festes de Moros i Cristians. Destacant la recuperació
de la soldadesca en la Baixada del Crist i la Nit del Riu, el diumenge
de festes.

Del I Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de
Moros i Cristians es farà una presentació oficial.

Malgrat tot, fe i música...

Cal que neixin flors a cada instant
(Lluís Llach)

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Amistat i lluita...

Ahir va ser un dia d'amistat.

Un amic necessitava del meu ajut i tant de bo pogués haver-lo ajudat més encara del poc que he pogut fer-ho. Quan la injustícia senyoreja el món que treballem cada dia i qui mana se'n riu d'aquells per qui caldria que treballara, si no és per la solidaritat de l'amistat, potser la vida no podria discórrer com cal, cap avant sempre...

És curiós. Veges per què l'odi i la disputa entre uns, sempre l'ha de pagar un altre que sense mereixença, acaba tort de l'ànima per un decret o coix de l'esperança per un allargament del conflicte... Altre amic m'ha amargat la nit. L'he passada com mastegant ruda. Per culpa de la cobdícia d'uns, la vergonyant estultícia d'altres i la hipocresia del que faltava, veu que el seu futur està entenebrit i fins i tot pateix per la seua pròpia seguretat. M'ha deixat un encàrrec que m'és ja un pes terrible i res puc dir més que estic meravellat de la poca vergonya extrema dels caníbals que ens ataquen amb les porres grosses de la ignorància uns, del destrellat convinenciós altres i la pitjor mala bava que pugueu imaginar uns tercers. I que nosaltres ens defensem amb guants i reverència... A què hi ha por si hi ha la raó dels qui estimen i la seguretat absoluta que atorga anar a la lluita amb els amics i pels amics...

Serà cosa d'anar pintant-nos de bona veritat els colors al rostre abans que se'ns ampute el dret al respirar? I no seria millor deixar-ho estar tot i que cada cabró s'arregle, com diu la dita? I tant que sí, i més cómode. Però fa temps em van ensenyar que en tenir un somni no el podia abaratar, i com que ja està bé de plorar i no fer res més, em pille el vermell...

Quan el soliloqui esdevé monòdia (l'efecte frontó d'un diàleg desarmat)

Quan algú vol fer-te combregar amb rodes ja no de molí sinó d'alguna cosa més gran i més molesta d'empassar, d'hipocresia per exemple... I de mentida i desorganització, de veritats ocultes fetes crònica social, de rancúnia i imprevisió, i de tantes altres galindoines amargues a la gola, hi ha dos camins que espanten.

El primer és el que fa qui això perpetra (ep, sempre pressumptament, res més faltaria!), i maldissimula cada torta acció a través d'una actuació estelar dins la tragicomèdia que és la vida, tot i erigint-se a tall solemne de víctima propiciatòria d'aquelles clàssiques. La cosa és que, malgrat tota la trompeteria i la parafernàlia emboiradora, s'escolta a centenars de metres el cloc cloc dels coturns en transitar.

El segon camí és el que més pena em dóna. El d'aquell que compartint o sense alguna engruna de la idea, li toca defensar-la sencera i atendre resposta d'una gent sensata, sincera, clara, planera, atrevida, justa, dinàmica i perseverant, però a més de cabrejada, cansada, molt cansada que l'única cosa que se li done per a combregar siguen ja no rodes de molí sinó d'alguna cosa molt més gran i pesada, i ben dífícil d'empassar. Començant per l'ús increïble, per destarifat, de substituts lèxics que eviten el tabú d'unes paraules que ells mateixos van equiparant a medalles, prebendes i desvergonya.

Bé m'ho va explicar un amic aquest diumenge dins la nit, davant un got amb orútjol a la mel: Els solideus es desfilagarcen d'aquesta mateixa i justa manera.

Potser per això mateix, per la valentia d'aquells que m'envolten en veure el món encés en flama i qui l'ha de regir entenerat en entel·lèquies banals del tot, m'estime tant i tant aquesta gent i aquesta valentia...

Bocairent de cine...

Bocairent (i Biar també), apareixen ben apareguts en el trailer de la pel·lícula que ha enllestit el senyor Miguel Albadalejo, i que du per títol "Nacidas para sufrir". Veus, ja m'abelleix anar al cine per a veure-la... I no només per quedar embadalit veient el poble dels cardaors en pantalla gran (preferisc viure'l, tocar-lo, recorre'l, estimar-lo i fer-lo estimar i recorrer i tocar i viure...), que el tema sembla preciós...

Xiquets morisquets...

Ahir per la vesprada, vaig disfrutar de valent amb la conferència, senzilla i directa, que el professor Ignacio Gironés va impartir al Saló d'Actes de l'Ajuntament d'Atzeneta d'Albaida. El marc preciós, la gent -molta- entregada, i el conferenciant feliç per poder explicar allò que més li agrada contar, tota la seua investigació sobre els xiquets moriscos abandonats i furtats en el moment de l'Expulsió.

A mi, que el tema sempre m'ha entendrit, a més d'apassionar-me, em van arribar a l'ànima algunes de les afirmacions de Gironés. M'agrada trobar algú que com jo, com l'amic Salvador Jàfer, com algunes persones més, en tractar el tema morisc, posem l'ànima perquè ens dol aquella salvajada immensa. Les idees que exposà, aclaridores i fetes des de la veritat del reconeixement de la dificultat i com és de fàcil ficar la pota entre recomptes i llistats variables, foren d'agrair, i també les especificacions que va fer d'un tema que a mi sempre m'ha resultat violent: el marcament físic dels fills deixats per part dels pares per si algun dia tornaven poder trobar-los. Noteu ací el volum i la intensitat de la tragèdia...

El meu aplaudiment a Ignacio Gironés, més que res com agraïment pel mestratge i, també, com a ànim a continuar eixa tasca tan necessària en l'actual temps d'oblit i disimul social.

Jo també pense que caldria que l'Església fes sants els Cristians Nous expulsats i morts pels musulmans que els rebien com els extrangers que eren a l'Àfrica. El culpable de la tragèdia ho és, de sant...

I si voleu conéixer de prop els llistats actualitzats de xiquets morisquets, podeu entrar en aquesta pàgina d'ací. Igual, si rasqueu una miqueta, podeu trobar que teniu algun avantpassat morisc, sang morisca en el vostre ser... No és difícil. Explicava Gironés que si anem remetent 2 pares, 4 avis i així arrere, en arribar a 1609, tindreu 34.000 persones entre les que buscar...

.

Ones que moren contra la calç i la sorra...

Poètic? Toca't els collons!

Dóna fàstic aquest món de plàstic i reverències mútues que ens ha dut aquesta falsa democràcia postmoderna i procrisi. Un dels elements de medició i jutjament de la sensibilitat dels mitjans de comunicació que més assentats s'hi troben són els "Premios Ondas" que atorga Ràdio Barcelona cada any per quan arriba Santa Teresa. I el pitjor d'ells és que sent el que són, un pagament polític notori i ben conegut, hi haja gent que encara els considere una medició i un jutjament dignes de la sensibilitat (cada dia més inexistent) del mitjans de poder que es diuen de comunicació.

Trobe fastigós el resultat dels jurats d'enguany. En molts sentits.

Per més que el Gran Wyoming m'atrapa amb el seu "El Intermedio", no considere en absolut que siga mereixedor del premi al millor espai d'informació. No havíem quedat que era un espai d'humor? Això es va subratllar amb tinta vermella quan li van fer la broma aquella als capsots casposo de l' "Intereconomía", per defendre's deontològicament i tal... Ah. Que si li donen el premi a millor presentador l'aplaudiré, que és d'allò que no hi ha i no t'hi trobes! Però si per compensar políticament li han donat el premi a millor comunicador a Jorge Javier Vázquez, conegut apòstol de la pitjor televisió que es pot oferir a Europa sencera, la de la rancúnia i la maldicència, la de l'assalt i la desvergonya.

Eixe és el model de comunicació i de societat que propugna el Grupo Prisa? És el resultat del cabreig d'aquests falsos esquerrosos socialistes amb el govern falsament esquerrós socialista?

Francament, no em traureu de "House" i de "Polònia"... Que la millor sèrie és aquella de les mestres que només pensen en follar més que les alumnes, les malalties tràgiques i la sensibleria de tota la vida i que no sap si la vida és física o bé química.

Xe, eixa música la pague jo...!

Setmana... Tràgica (?!*+)

De vegades, em pose més seriós.

Llavors em pregunte com és que aguante aquesta vida tan apressada sense l'ús d'opiacis ni cap altre maldecapador de l'ànima. Potser per l'estima mateixa en fer les coses. Potser per l'estima mateixa...

És l'única manera d'entendre-ho i, per tant, potser és l'única manera de mantindre el ritme aquest de vida treballada.

Darrerament, he procurat fer i fer bé tots els deures. Una organització millor del temps i l'empra conscientment afavoridora del recurs del descans m'han ajudat. Però el temps mateix és el que s'ha posat en contra meua i ara, en aquesta setmana intrascendent, se'm torna en forma d'elements revoltats que potser facen alguna cosa més que fer trontollar la barqueta. Una setmana curta, així, ha esdevingut decisiva per a tantes i més coses que no podia jo ni sospitar abans. No passarà del diumenge que les decisions pròpies i les d'altres acabaran afectant-me tant la vida que, en alguns aspectes, igual ni em coneixeré, i si ho faig, serà per força i perquè no hi ha més remei que seguir remant.

Ara mateix em ve al cap l'embolat que l'administració autonòmica ha cuinat per l'indret on ara mateix desenvolupe allò que diuen "la meua feina". Des de hui, pot convertir-se allò en un vertader infern per causes alienes a la voluntat de tots els que hi penquem trocades en imperatius legals de molt solemne abast mediàtic i poc recorregut mental. Hi ha també el fet de voler ajudar amb el que tenim i tenir poc amb què ajudar a un amic que s'esgola, el tema ditxós del treball del calendari que no s'acaba ni suant la sang que sue, la destrossa moral que em suposa la corrupta capa del cel que esclafa el meu poble i que el dissabte per la vesprada amenaça en ploure fins que ofegue la il·lusió d'alguns amics, la meua pròpia... La necessitat aquesta de parlar entre dents, fins el dissabte Sergi, -em diuen-, aguanta fins el dissabte... I sort que ni em fique en les camises d'onze vares disgustades de la institució d'estudis comarcals a la què pertany un servidor, o que li pertany...

Però darrerament he pogut esbrinar a colps d'anar pegant sobre el mateix vidre en provar d'eixir, d'on em ve la força aquesta que dic que em sosté i em fa moure. No ho esperava perquè no era ni és el moment, ni tampoc la manera, però amb eixes il·lusions noves que fa tant temps que no trobava amb tant com remenava, ha aparegut de nou la clau de la meua adolescència. Si m'heu llegit ara prendreu el fil... Novament se m'encenen les mans amb projectes menuts, però també amb altres de grans i enlluernadors, a molts anys vista... I això, feia lustres que no em passava ni pel cap. L'anar tirant ja no té lloc, en absolut, que no m'hi trobe..., i potser per això la tragèdia d'aquesta setmana, com avisa una certament bona amiga, no siga tal tragèdia sinó esclat perenne que aprofite per posar tots els punts a les is vitals que no en tenen encara i arramblar amb motius molsosos. I qui sap si els usaré per fer els passos que calen per anar ja assolint alguna de les fites, com per exemple la de perfilar les fites mateixes ...

Hi ha, però, altra novetat més gran. I privada també. Torne a estimar, i ho sent.

No sé del cert com he pogut caure altra vegada en un joc que fa dècada i escaig que em vaig autoprohibir a no ser que la cosa anara de llibres i paisatges i melodies... de nou estima personal. Com anava a dir-ho..., potser, segur, tant allò que diuen platònica com quan tenia quinze anys, i impossible també perquè em deixa mut i vençut la sola idea... Però és escoltar de nou aquestes cançons del tio Llach i trobar aquell sentiment adolescent com em puja i prova a fer intent de flor, mostra d'olivera, de bellnou, una escalfor que no és que no m'emprenye, sinó que no sabia que necessitara...

Potser no ens trobem, lectors, fins que passe la pluja aquesta freda i somorta. Potser en retrobar-nos faça sol...

El Gosset Pepet va a Palau...

Si m'haveren dit que actuava el Gosset Pepet, encara havera acudit amb més gana al concert que la S.E.M. Santa Cecília de l'Olleria oferia el passat dissabte dia 10 d'octubre al Palau de la Música de València... Això que el meu germà, amb presses i corregudes en acabant l'entrada d'Albaida em diu que canten "Santiago Capitán Abencerraje"... Ja ho sabia jo que cantaven el "Senyor Home" (bé sabeu també vosaltres que quan no m'agrada el nom d'una marxa de Saül, automàticament en cree un altre i l'aplique indiscriminadament...), i ho sabia per això que vos vaig explicar que ens vam posar a cantar-la ma mare i jo en passar l'Ambaixador dels Califes i respondre cantant la gent de darrere...

I és que el Gosset Pepet és una cançó que em va arribar dins quan la van fer el cant formal de la Trobada d'Escoles de la Vall d'Albaida de 2004, feta a l'Olleria per cert... Es que no n'ha hagut altra de tant simpàtica ni ben feta. A mi m'emociona quan la meua germana li la canta al fill, al meu Abel, tot jugant... Es va lluir el recordat Francesc Cerdà, i ara, escoltar-la tants anys després, ben sonada i cantada pels xiquets ollerians, va ser cosa explèndida, tot un regal. Un regal com la resta del concert, amb peces tan interessants com l'Ave Maria de l'Otello verdià cantat per la soprano Maria Oviedo. Vents del Garbí no em va xocar massa, però el poema que Alberto Pina ha dedicat al Triangle de les Bermudes em va deixar frapat.

I quan t'encantes, comença a pujar gent i gent de les corals per tal de sonar el "Senyor Home" aquell... Quina estampa més potent: El cor Clarialba de Montaverner, el Martín i Soler d'Aiora, el de l'Ateneu Musical de Sueca, el Nesum Dorma de Mislata, el Cor Veus d'Elx i, veges tu cantant una lletra meua i en bell catalanesc (pot ser d'altra manera?) el cor de la Unión Musical d'Almansa... Allò va sonar, de meravella, pujat en ritme pel director, Pere Molina... quina barbaritat! I jo que pensava que no la tornaríem a escoltar per la seua dificultat i ja veus, interpretada als carrers d'Alcoi que l'hem oïda, a l'estimat Palau Comtal de Cocentaina, ahir en l'entrada albaidina i ara al Palau de la Música de València...

Després, aquella marxa tan bonica de Liberto Benet, Raschida, i l'himne de festes ollerià, també de Francesc Cerdà posaren el cor en un ai a tota la gent de l'Olleria assistent. Huit autobusos en total i la sala plena... I jo que incumplia la meua promesa de no tornar amb el concert que em donà la gent d'Albaida aquella doblant-se la bossa de Mercadona durant mig concert... Aquesta vegada, només el còmic menjar-se d'un paquet de papes, així espai que no es notara que és, justament, com més es nota. Però tampoc no desentonava massa (ha, ha..) entre els avions que anaven caiguent des de la megafonia als Sargassos atlàntics!

El Gürtel nostre de cada dia...

Adéu, senyor Costa. Vaja preparant les maletes, senyor Camps, i tampoc no patisca massa. El Pp valencià tornaria a guanyar les eleccions autonòmiques només que presenten Rita. Que Alarte...

La llàstima és que entre tant d'acudit, no hi haja qui els faça ara a Ontinyent -ai quins temps els de Vicent Beneito...-, i més ara que s'ha tret que la senyora alcaldessa també figura entre els qui no s'han apretat la corretja quan tocava...