- Laic abat abacial.

- Senyor amo! Una haca l'he treta! L'altra haca la trac..?

- El dilluns va dir al dimarts que passés pel dimecres i preguntés al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que era festa el diumenge.

- Són tres germans, que viuen en una gran casa. El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i el segon és el que està ara a casa.

El segon existeix perquè el primer ha marxat, i el tercer es transformarà en el segon.

Qui són aquests tres germans? Quina és la seva casa?



(Solució a l'endevinalla? Just darrere dels refranys...)

- “Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer”.

- “Si pel gener trona, no esperes anyada bona”.

- “Si vols vore la lluna bé, mira-la pel gener”.

- “Vestir seda pel gener, fantasia o poc diner”.

- “Vols conéixer el gener? Mira l'ametler”.

- “Si no plou pel gener, mal va el graner”.

- “Cap d'any en diumenge, ven els bous i no sembres”.

- “Ditxosos els Tonis, que fan la festa pel gener”.

- “El dia dels Reis, parlen els estels”.

- “El dia de santa Agnés, una pluja tot el mes”.

- “Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs on venen pa fiat”.

- “Als nou mesos de boirada, saó”.

- “En mesos que no tinguen "r", no begues llet...”.

- “No hi ha amor covard”.

- “A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred”.

- “Visites. Espies”.

- “En aquest món mesquí, quan tenim pa no tenim vi”.

- “De gent de barca, Déu me n'aparta”.

- “Una vinya a cent anys, encara és infant”.

- Els germans són el Passat, el Present i el Futur, i la casa és el món.

LXXXIV

No em referisc a la teua amant...

Què conta la teua adúltera?
No parle de la teua amant, Gongilió.
- De qui doncs?-
- De la teua llengua.



XCIX

Permet-me la broma.

Cerdó, no cal que t'aireges amb el meu llibret: els meus versos han criticat el teu ofici, no la teua vida.
Permet les bromes inòqües.
Per què no vaig a poder jo bromejar si tu has pogut degollar?

Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp d'amor, esperança. Oïa l'amat lo colp de son amic ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, e entrava l'amic veer son amat. (43).

Dix l'amic a son amat: — En tu és mon sanament e mon llanguiment; e en pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on pus me llangueixs, major sanitat me dónes. Respòs l'amat: — La tua amor és segell e empremta en mestres los meus honraments a les gents. (51)


Amor escalfava e afiamava l'amic en membrança de son amat; e l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors com l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hómens mundans per qui sostenien treballs, persecucions. (265)

"Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors".


"Les carreres de hom leyal son dretes".


"No dones a qui no dóna".


"Perseuera en tot be, e no hauras pahor".


"Descortesa pensa e paraules leges son germanes".

- "Si vols ser venturós, no sies pereós".



- "Qui no te conega que et compre".



- "Ovelles boves, per hon va una, van totes".



- "Taür cotidià, jugador perpetu".

- "Més val un "plagiari" positiu que no un "original" superflu".

- "L'excés de viciosos portaria al caos, però l'excés de virtuosos portaria a l'atonia".


- "No hi ha vida sense antagonime, diuen".

- "Potser, en última instància, l'oci autèntic és només la mort".

Si voleu comentar res a un servidor pel correu electrònic, podeu adreçar-vos a:

ximbolet@hotmail.com

La nit de Nadal

és nit d'alegria

el fill de Maria

és nat al portal.



Perquè tinga son

en esta nit sant

sa mare li canta

non-non, la non-non.



No plores, fillet

que et vetla la mare;

adorm-te que el pare

et fa un bressolet.



Te'l fa de marfil

i fusta olorosa;

per jaç, dins li posa

poncelles d'abril.



Et farà ric dosser

la nit estrellada;

la blanca nevada

llençol et vol fer.



Pastor dels serrats,

pastors de la plana,

porteu-li la llana

dels vostres ramats.



Veniu si voleu

besar ses galtes

veniu de puntetes

i no el desperteu.



Non-non, la non-non

perleta del pare

reiet de la mare

del cel i del món.





Nadala tradicional

Cançó de bressol.


Mareta, mareta, anit vaig somiar
que una nineta m'havies comprat.
La nina tenia bonicos els ulls,
la cara ben fina i els cabells molt rulls.

La nina plorava quan jo l'adormia
i si li cantava la son li venia.
Mentre l'engronsava, així jo li deia:
"Adorm-te nineta, nina de ma vida".



(bressola tradicional alacantina)