Pren la meua rosa i uns quants versos...
Santrafel, a dimarts vint-i-tres d'abril de 2024. Sant Jordi. Gràcies per haver vingut a casa meua per arreplegar la meua rosa i uns quants versos... Resulta que, un servidor, fa molts i molts anys, com en un conte, tenia el costum de regalar els alumnes i els companys amb un full volant on dibuixava una rosa i copiava uns versos sobre el tema de l'amor, la llibertat i qualsevol història bonica que al cas vinguera, o fins i tot n'escrivia jo de novells, ja veus quin atreviment... I els repartia en la diada de Sant Jordi. Aquella pràctica gustosa va acabar de ple l'any quinze amb l'última de les ocasions sanjordianes abans de caure jo pel penya-segat del desamor, sí, quan em vaig trobar de sobte amb més banyes que les que un drac corrent pot sostenir. Des de llavors, ni fer-ne esment, tal fou l'oblit, d'aquest costum. Ahir, però, i atenent que la casa que habite ja ha de ser la meua casa de demà i que tinc un alumnat que és un vertader sol, em va revindre u
