A Can Carrasca, hui, també fem Nanos...

 

Santrafel, a Dimecres de Mitjan Quaresma. Vint-i-sis de març de 2025. Festa dels Nanos.

Bon dia. 

De molt bon matí, que és la bona hora, m'he trobat al davant de casa aquests Nanos crítics amb el poder. Són anònims. Jo només els he fotografiat i, com que m'han fet gràcia els Monots aquests, els he tret ací a passejar. He posat la meua signatura perquè la foto és meua, com faig amb totes perquè, malgrat això, encara hi ha qui les copia i escampa. Això no em preocupa sempre que no traguen diners, que ho han fet, i jo em quede més in albis que l'endemà de l'endemà de la Pasqua... 

Doncs això. Ja sé que a Santrafel no hi ha la tradició que trobaràs a Cocentaina, a Picassent, a Elx, a Agost, i abans encara a tants llocs, com a Alcoi i, ves per on, València (que els transmutà en Falles i els cristianitzà com a josefins per normalitzar-ne la crítica ferotge que incloien, ara tan blanca...). Però és que un servidor és com és... A més, no diuen més que veritats, que per això ofenen els poders fàctics... I n'estic d'acord amb el que diuen aquests... El meu cotxe i les seues suspensions, també.

Vinga, i per qui no conega el perquè de la tradició, també afig la corresponent telleta de coloraines que l'explica...

Siguem tots Nanos per un dia...