La Vall d'Albaida, a vint-i-nou de març de 2023. Dimecres de Passió.
Abans, un servidor publicava de seguit articles tot explicant diversos aspectes, i tan diversos com divergents, de les tradicions pròpies tant de la meua comarca com de les veïnes. I hi havia espai per publicar-los. Espai físic paperesc vull dir.
Poc a poc, i tant pel que fa a la dita "Cultura popular" com a la Setmana Santa que ja tenim al damunt, va anar reduint-se l'espai. A casa meua, la reducció d'aqueixos indrets papèrics vingué determinada per una vertadera persecució ideològica cap a la meua persona des de la farisaica immoralitat dels responsables passionals, com bé sabeu els qui em coneixeu, que arribà fins i tot a ser física. Pot bé confirmar-vos-la alguns dels qui fugiren d'aquell covil. Quod erat demostrandum.
Ara que he représ la llibertat d'acció intel·lectual i que les censures no em preocupen ni gens ni gaire, faré ús del meu espai propi, aquesta casa que sí que és meua i ben meua, per seguir fent com feia. A través d'assigs curts basats en el que sé i en el que he rascat, torne a realitzar xicotetes publicacions sobre el tema. I xim-pum. Deixem la retreta, però deixem-la clara, i anem al treball. Davant la voluntat d'ignorància cívica, llum aclaridora...
En aquesta que ara presente, em ve per parlar de l'organització processional i els elements cristològics escultòrics de la Setmana Santa d'un dels meus pobles, Ontinyent. Ja veuràs que les mancances de coneixença són potser més amples que allò publicat. Pot ser una bona base de començar a rascar per trobar de nou... Comence?
Espere que siga del teu gust.
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada