La Vall d'Albaida, a dijous setze de març de 2023.
Idus de març i Mitjan Quaresma. Havia de ser per força un dia fort, i ho va ser. A l'alba, un servidor ja estava trescant carrer Gitanos amunt, com si fos el sereno fent tocs als Nanos perquè eixiren a les portes de les seues cases, mudats i amb ganes d'armar-la amb les seues veritats callades... Bon dia estimades Nanos! Bon dia, benvolgudes Nanes. Monots tots de serradura vella i vell desenvergonyiment que, malgrat tots els malgrats a què us tenia condemnada la postmodernitat avançada i que ara ja desmembra la postpandèmia, encara seguiu vius, sorpresivament del tot per qui s'acosta i no vos entén, però vos disfruta igualment... Per a què entendre passats arnats, origens tèrbols, motivacions ofegadores, quan és tan divertida la descoberta d'aquest i del següent, que ves a dir que ens diran, ells que no parlen...
Però és altre el camí que fem els qui estem ferits cordialment per la vostra essència de poble que en la meitat del temps de més prohibició encara, trenca amb impertinència pertinent el tot per a dir tan poc que, sent poc, apunyala... La perfecta societat que els de dalt volen vendre, qui siga que estiga dalt i venga allò que venga que sempre serà la bondat emanada del seu poder, trontolla davant uns perots muts, absolutament naïfs, mitjanament anònims en l'autoria i que només diuen a través de cartellets, però com parlen, mare!
Heu quedat com a simple curiositat pel comú del general atés que ara tenim tanta llibertat per dir, tants altaveus, tant... Pàgina d'excentricitat en el tòpic periòdic capitalí, sovint miop per interés. Fòssil de massa passats rebregats que, dissortadament, heu perdut l'essència i vos manteniu justament per l'interés de no veure-vos morir dels vostres enemics naturals. Qui ho diria... Amb pocs veïns, els tallers populars, el sistema educatiu i les entitats culturals vos mantenen. I és cosa de veure com la brigada municipal que en temps no tan llunyans vos hauria llençat a la foguera d'encenalls sobrosos després de buscar qui vos havia fabricat perquè es preparara pel què li anava a caure, ara vos treu de magatzems comunals i vos transporten al bracet fins i tot senyores i senyors regidors amb comandament en plaça. Viure per a veure! Però jo, ben agraït estic. Quan arriba la jovenalla i la resta de veïnat socarrat, i també visitants foranis, ja veus tu..., doncs això. Tot net i polit, tot ufanosa alegria, tot esmorzar agradós, tot mitjans de comunicació amatents... Un tot que de tan artificial no mostra cap artifici i pren essència de Raval, és a dir, de realitat diària trencada per uns colors magnífics en mig d'una Quaresma que queda empresonada entre les bastides que envolten el campanar perquè ja no és... Què conservem? Les formes antigues, val, però en un món on no fan cap falta més que pel record d'un veïnat en minva i per la voluntat no direm conservadora perquè sona la paraula a bota de sardina quaresmal... No sé com dir-ho perquè no sé si feriria sense voler fer-ho... Però t'has fixat és és sempre la progressia qui defén per demés el tradicionalisme festiu? Almenys, en aquest cas, és una remor de l'explosió de laïcitat en un temps de recolliment forçat antic, ara que podem parlar lliurement, i les nostres paraules tenen ressò social i la gent, en escoltar reflexiona i... Ironies a banda, o ja tan ofegats en massa món que només la ironia pot salvar-nos, això és el que fa que els Nanos siguen tan i tan necessaris pel hui i pel demà en què, al pas que anem, serà el propi criticat qui escriga la crítica.
Serà cosa de repassar el recorregut matiner i capvespral del ti Sergi Carrasca pel sempre estimat Raval. Que serà l'últim en ser recontat. Havent-ho parlat amb alguns dels Nanos més recicladament antics, i per tant tan coneguts que per amics passen, potser ja hem parlat massa i tot, i des de tantes vessants diferents, quan només calien cartellets...
Arribe tan matí que el sol dibuixa l'alba i avisa que ja ve... Els Nanos fets d'abans pels uns i els altres esperen vora Palau al magatzem. Han passat aquests dies junts i han tingut prou temps per contar-se la veritat veritable de Cocentaina i el món que ella encapçala (algun dubte?). Ara quan els treguen, voràs...
Soc conscient que pocs Nanos veuré, de tan matí. I que els escolars, que diuen que enguany pegaran un tro, ni me'ls oloraré. Jo mateix tinc un fum de classes, i d'odioses hores buides pel mig, i m'han encolomat tres avaluacions a la vesprada, que ni la Muixeranga podré vore... Però dona igual. Un aspecte que encara no he vist, amb tan matí com vinc... Veuré com es munta el muntatge...
Els carrers callats aniran prenent una força impressionant. És la definició mateixa de "Festa", la presa del territor de la quotidianitat per transformar-la per un instant fugisser en allò que no és, tot un esclat de canvi social efectiu...
Ja arriben els primers Nanos. Bon dia Pepica! Bon dia Tonet! I com no anem a aturar-nos a escoltar-los llegint-los? A fer barcella entre tots... Si et pares a pensar, és la nostra feina festiva en l'ahui. Aturar-nos fent rogle amb ells, conversar amb ells, tendir a respondre'ls... Qui és Nano i qui humà en eixe instant tan magnífic de la nostra troballa casual?
I allí on comencen les escales del carrer Gitanos, van agombolant-se les figures que, en poc, seran distribuïdes a conveniència perquè durant tot el recorregut ravalenc hom vaja trobant raons que compartir... T'has fixat que les tomaques ja no fan gust a tomaca si no les compres a eixos menys llauradors?, pense respondre jo mateix... Tot el que és vida minva, i no sé on arribarem..., si no és al cap lloc més gran que podrem trobar; el no-ésser. Uf..., massa filosofia barata per part meua i de tan bon matí. De ben segur que en escoltar-me, aquest Nano ha tirat a córrer...
Dona, si el problema més gran és que el Carnestoltes ja no passa per... Però sí, és un símptoma d'una malaltia general que tants i tants pobles han patit i que ara li toca passar a un poble que jo em sé i on, fins a fa quatre dies, hi havia veïnat a tots els carrers. I qui diu veïnat diu vida. És una pallola coronavírica de difícil solució. Veïns té eixe poble que han vist assolat el passat, i ni passa res!
Música en directe demana la dona... L'enhorabona per la recuperació dels Cabuts..., quina por que em fan les paraules "recuperació" i "cabuts" junts. Feredat em generen després de tantíssimes experiències com m'ha tocat analitzatr i...
I tan sovint la paraula del Nano té el pes de l'or quan proclama veritats d'aquelles que diuen "com a punys"...
I poc a poc, mentre puge el costeram, el sol va eixint i juguen les primeres ombres amb els parats de pedra. I en mig, saps qui no és Nano perquè no du cartell..
Vells coneguts de reciclatge. Hola Undargarín d'incògnit. Ulls de palmera. Imperdible facial... Com van les coses? M'han dit que la Fanta de Llima et pagarà un potosí per aguantar-te'ls, mentre que ja tens qui te'ls sostinga? Ja m'ho contaràs a l'any que ve com es viu eixe dolce fer niente cobrante...
El canvi climàtic ha tant arribat a casa nostra que ja veus, foques i pingüins ací a les vores costaneres de la Mariola, braç de mar emergent...
Ix el sol, i el veí, que s'assembla un muntó al tio Ovidi, du una d'aquelles mantes velles que semblen una toga. A la seua vora una cabaretera portagiratòrica elèctrica mostra qui guanya realment amb les nostres crisis pandemials recurrents i sistemàticament repetides en el temps...
I ja tens al Ti Politet acollonit davant qui és l'amo dels seus diners... El nosaltres buidat!
La taula acabada de parar, tal com m'agrada... Que el banc obrirà més tard.
Quina meravella....
Ja sé on anava la dona. A reclamar per la seua, i de tots, quotidianitat...
Arribe al creuament de la Verònica i seguisc cap a Sant Isidre. Poca cosa encara. Els cartells no són dels Nanos sinó del veïnat mateix, i més grans. Els problemes, que els veïns volen fer evidents...
Supose que la personificació va amb el sou, pensaran.
Jo no ho pense així... Però sé mirar, oir i...
Cada terra fa sa guerra i hi ha guerres universals a casa nostra. Però en els raconets de sempre la sorpresa sempre hi és...
I tornem cap amunt i retrocedim un poc, ara que tot serà cap avall... Hi ha qui es fa una cerveseta a la nostra salut, mentre xerra de com de mal va el món immediat...
Mal ja "vintage"...
Tan mal que hi ha ja qui entona el gori gori... Dol tenebrós que fa tremolar pel futur. Com si la Sibil·la cantara, xe!
Ja t'he dit com m'estime aquests detalls tan poblans com del cor?
I clar. Si la crítica és social i blanqueta i poc feridora, i generalista, i bonista i... A banda de saber que els autors no són del barri, són Nanos?, o falles de València amb humor desllavassat, tot postureig...
Almenys, la vida dels Nanos segueix sent viscuda. Què acàs som nosaltres iguals al què fórem abans...
He tornat. Ben cansat i amargant d'un dia laboral enervant i d'unes avaluacions dignes de ser novel·lades per algun descendent del ti Kafka...
Meritori final clarobscur... S'obren els pinets de la Muixeranga Penyeta Blanca perquè passe pel mig, en agraïment, el Mal Passet tan ben sonat...
El primer que em ve és que ja s'ha acabat. Ben pobra reflexió... Ara, a pels Nanos del 24, i anem sumant i passant anys... Tot l'esforç, és llei de vida, arriba a una fi que fa que tot haja estat una flama ves a saber si somiada. Potser no perquè en queden paraules i, sobretot, imatges...
Jo, ben content si has arribat fins ací, i també agraït. Hora és de guardar les faixes i esperar... Però no és cert. Els qui els han fet el nas, ara els tenen al braç, i els tornen, els Nanos, allà d'on se'ls han tret... I em ve una idea.. Li explique a no sé ara qui, jo tot és sempre explicar, la relació entre els Nanos i Monots i la partició de la Vella Quaresma amb les Falles, i mentrestant em ve una idea... No cremarien els Ninots de València a posta per no guardar-los...?
Au, bona nit que es fa tard i demà treballem. I vostés voldran sopar...
"Adéu, Cocentaina hermosa,
adéu Nanos que heu cantat
veritats i, ara en tancar-vos
als baüls, tot oblidat!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada