La Vella Quaresma 2023

 

La Vall d'Albaida, a dimarts catorze de febrer de 2023.

De vegades, de tan parlar, en tornar a trenar paraules que només reprenen idees, em sembla que el que dic no té força. Es desfilagarça. S'esbandeix sense fer cap saó... Potser per això, i per tantes altres coses més, com el mateix compromís personal que proposa el fer, jo preferisc les paraules.

Quan dic i diguem "Som Soledat", no és per banalitat que pronunciem; perquè poc a poc i després de tanta ventura i d'infortuni, allò que sentiràs és ben cert. És un batec; el d'una poquiua gent que m'és molt gran i que estimant s'estima. És una senzillesa gran, aquesta. Val que abocada a la lluita ferotge entre fetillers crescuts i hipòcrites que no són més que sepulcres blanquejats... No són més... I nosaltres vinga que vinga a fer, més a fer que no a dir, perquè ni dir ens deixen... És l'essència del viure contra el corrent dominant de la mediocràcia que mana des del postureig més agre, el que hauria de ser comunió. Ja veus...

I em perdonaràs la banalitat en aquesta presentació que només voldria ser que paraula d'estima, i no pot. Ve cansada...

"Som Soledat". I si ho som és per la gent que ho és i vol ser-ho. I enguany, la Setmana Santa per nosaltres serà amargant; però la vull lluminosa... El record ha de ser sempre agraït, i tota l'estima, sempre ha de ser fet, sempre, que ens ho ha mostrat per tants bons anys el nostre Germà Major recentment transpassat. Ha de ser, precís, fet, perquè si fos només paraula, ara que ens enyorarem tant la seua veu llatada amb el fumet cigarral, poc duraria; xip xap, per la xumenera se'n va el gat... 

Per això, enguany no he preguntat a ningú més que a la pròpia amiga Vella Quaresma com volia quedar retratada... Ai la dona, que no pot creure's que enguany no vorà el senyò Rafael... I diu que no, que res de dir, que cal això, posar-se a fer, i amb ganes... Que l'homenatge és just, i també necessari, veges tu! Que ella arribaria com podria i com les seues tantes sabates li deixen... Tant que entre l'espardenya, la sabata, la pasqüera, la pantofla, la sabata ucraïnesa..., ha acabat perdent l'oremus i encara arriba amb un calcetí desemparellat i un peu descalç... Però ella farà com ell feia, perquè tots aprenguem que cal seguir la marxa, aprendre del bon exemple dels més grans... Hi ha millor lliçò de vida?

Què seríem nosaltres sense allò que ens és més propi? Pots entendre la Soledat sense la xocolata tan bona de després del Silenci? Mitja Vila fa olor de dolcet la vesprada en que després del vol tan gran de campanes tot queda a l'embruix feréstec de les estimades Trebanelles... Doncs bé. Ella mourà i remourà, vinga a remenar a tall de bruixa graciosa, trebanellejant en silenci. Veuràs dol més gojós...? Però ella no ho pot tot fer, no pot! Doncs, què per a què estan les Ratetes de la Vila? Que isquen del forat on s'amaguen fins que la Glòria amanega i s'arromanguen. Que no podem estar-nos sense all-i-oli per l'esmorzar de Divendres Sant, que és quan naixen i d'on naixen les millors de les idees... I que agafen l'esplèndida matraca futbolera del senyó Rafael, que cal fer-la sonar entre els Panderos... Perquè sí, que cal que tornen que els tenim ben oblidats... Jo mateix tinc un tot de perols i paelles ben velles i ferratges que nyugar dels rastres de corda, i bon bastó. Jo mateix, amb la Quaresma, volem ser de les ratetes que anuncien la Pasqua, i la fan... 

Perquè enguany la Quaresma diu ben clarament vol ser riure i emoció a un bell temps. És el que més voldria que ens succeira als qui som Soledat. No serà fàcil. A la Vella Quaresma li ha costat arribar... Però entre nosaltres és que dansa just abans del Dijous Llarder carnestoltenc. I ací està, entre vosaltres també...

Si vos agrada, useu-la a plaer.

Però, com sempre... Si l'usàreu, per favor, envieu-nos alguna fotografia, algun escrit, per tal que puguem saber com de lluny ha arribat la nostra estima...