Puix senyor... Que resulta que de nou em veig davant la disjuntiva tradicional de la gent del meu poble quan considerava baixar a València, que s'ho pensava tant que constituí el pensament en refrany. Però en el meu cas més per la salut que no per altra cosa. I sabent ja d'avantmà que cap mareig pot evitar que un servidor acudisca a la presentació en el Centre La Beneficència del nou llibre d'Albert Alcaraz, tant germà major meu en tantes coses boniques...
No m'ha passat mai, com veig que passa, envejar ningú per la seua clarividència ni la seua facilitat de paraula i obra. Ans al contrari!, d'aqueixos coneixements és que vull beure fins quedar-me sadollat. I per això mateix que admire tant als artistes i comediants de la cultura veritable, prestidigitadors de la saviesa que em deixen bocabadat amb els seus jocs malabars i que espere divertit aplaudir a cada trobada. Algun dia voldria ser com ells i aprendre a jugar del seu joc... I en el cas d'Albert, que amb un micro en la mà fa tremolar d'alegria d'escoltar-lo, ai mare!, si n'hem compartit de moments bonics. La meua admiració és fonda i agraïda. Potser a això ajuda que hem aprés ben aprés de qui tocava aprendre i hem estat atents tot mamant de les mateixes fonts. Per això no hi ha coma en aquest llibre nou que no subscriga, que igual pensem de la importància del ludisme en la festa... Només que ell la practica i a pit descobert. Ningú, per tant, millor que ell per dir les tantes veritats que diu i que no trastoquen per a res el món de la festa morocristiana, no. Però ens la presenta com a més humana, i alegre...
I quin llibre, xe! Jo el recomane com a la millor guia per aprendre els ets i uts de la festa, els veritables, no només els impostats per l'interés apuntalador històric-militar-religiós que també, i que no defuig tractar, ans el contrari. Bé te'ls presenta per a que veges, que conegues i, després de tota la informació que et donarà, quan t'enserrone, no dubtaràs que ni l'origen, ni l'espectacle que s'ha acabat imposant, ni l'interés sociopolític i comercial que encara dura, cap d'ells no és res si no hi ha la divertició...
I jo que soc d'aquells que tot ho recorda quan parlem de festa viscuda, cosa que no sempre és bona perquè pot ferir, no pare de trobar exemples mil d'allò que Albert tan bé comenta, i tan intensament com prolix també... Fins al punt que pagaria perquè m'acceptara una proposta cotxina... Una reunió, festiva, per supost, amb gent oberta de ment i amb ganes de parlar d'experiències festives, festives, per comentar cadascú la seua, per... Són tan poques les ocasions que podem escoltar parlar de festa tan coherentment... A la Beneficència, ha estat tot un espectacle vital escoltar Gil-Manuel Hernández en la presentació i Albert en una conferència no esperada i, per això mateix, ben aplaudida... A cada raó seua, més serrells per reprendre feines i enquimerar-se en trobar solucions a cap problema, només a desnyugar lògiques festives, més aviat cordials, i incordis socials, que no altra impostura. La festa és la veritat del tots nosaltres-grup, mil vegades hem dit allò de vàlvula d'escapament per a una societat ans que rebente... I ara, un bon volum apuntala eixa idea en un món on si no hi ha apuntaladors d'aquest calibre, no existeix la idea...
De nou felicitar Albert, i en directe, és un plaer i una obligació. N'estic admirat. I content per haver retrobat tanta gent que m'aprecie en aquest acte d'estima que és assistir a una presentació en mig la tanta barrumballa com la vida fa que se'ns enganxen les rodes... Em passaria el temps parlant d'açò i de més... Però igual ofenia aquells que em tenen prohibit parlar per ser jo (això al meu poble), he, he, he... No, que me n'he d'anar a treballar i Biar no està prop.
Vinga, a veure si m'anime i podem fer-nos un herbero, jo aigua amb gas, aquests dies en el nostre estimat Bocairent d'antigors festeres posades al cap de setmana i olé... De tot treiem punta.
Gràcies per tant i tan bo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada