.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

dimarts, 15 de novembre de 2022

Visibilitzant amb colors per sensibilitzar el veïnat?






 La Vall d'Albaida, a dimarts quinze de novembre de 2022. Sant Albert.

Em fan molta gràcia els ajuntaments que proven d'il·luminar, amb el color suposadament corresponent al fet que pretenen commemorar, algun monument identificatiu propi. Em fa més gràcia encara que ja hi haja monuments il·luminables específics per tal de jugar al joc, i bastants d'ells fora del poble, on el vegen bé els que hi passen pel nostre distret món rotondístic.... I també, i com no, que cada ítem commemorable tinga associat una tonalitat lumínica... Sí, la tradicional significança cultural de l'ús del color modernitzada i ampliada institucionalment en un món postural que m'espanta.

Sí, m'espanta perquè en haver-hi tants i tants dies dedicats a, i pobre l'a que té un dia dedicat perquè és que, socialment, li està anant mal..., això de sempre. A la fi, em sembla aquest món reivindicatiu social ja el santoral catòlic, del qual beu sense cap dubte: vinga llistats interminables diaris on només el que més miracles ha fet, per dir algun mèrit, passa a ser reconegut pel món sencer... Hui mateix, per no anar més lluny, celebrem sant Albert Magne i sant Leopold el Pietós... Però què fem amb sant Desideri de Cahors? I amb sant Eugeni de Toledo? No mereixerien la mateixa lloa sant Fintà de Rheinau i sant Guries d'Edesa? Què més caldria fer perquè tothom coneguera sant Maclovi d'Alet o sant José Mkasa Balikuddembé? I sant Samones, altre d'Edesa? I sant Sidoni de Rouen? I el pobre sant Fidencià i els seus companys, que ves a saber quants companys tingué sant Fidencià? I això que no vull ficar-me ara a treure beats... 

Però deixa'm seguir la meua aposta. Ahir, per no insistir en el hui, fou el Dia Mundial de la Diabetes, però també el dia Internacional contra el Tràfic Il·lícit de Bens Culturals. El dia de contra l'Exclusió Social i, ves per on, el dia de netejar el frigorífic... I encara me'n deixe. Quin trie jo? Evidentment, per l'interés personal, em quede amb la Diabetes que comence a patir gràcies al sedentarisme pandèmic i olé!, perquè la nevera també m'afecta, però perquè m'ha tocat omplir-la, que s'hi veia el fons, tot el fons... Jo prove de no excloure socialment ningú i el tràfec il·lícit de Bens Culturals, què vols que et diga, l'he observat, desfondat per no tindre proves funcionals per la denúncia... 

Qui tria en un ajuntament el motiu a, diuen, visibilitzar per sensibilitzar el veïnat, amb la il·luminació? Com es fa això? S'agafa la commemoració que més afectats hi haja al municipi? Igual el municipi no es preocupa massa de l'exclusió social o practica o és víctima del tràfic cultural i tal... Potser s'aclama a allò que més ix per la tele; potser i ja m'entens? 

I ara l'altra. Entre tants dies i lloes, com sap el veïnat i el transeunt quin color correspon a quin dia i tot això, i davant que toca sensibilitzar-se? Més que no editar un catàleg de colors i les seues combinacions creixents, no fora més pràctic, acabe concloent i no sé si em pilleu la ironia, posar un cartell amb llumenetes led també —perquè puga canviar de color per fer-ho tot ben combinadet—, a la vora del monument ditxós que ens indique quin què s'hi commemora? 



Igual no, ara que ho pense bé... Pel postureig mateix! Perquè ben provat tinc que es fa només per moda... i interés! Que em ve al cap aquell sensible ajuntament veí que enllumenà de vermell contra la Sida el seu monument a l'endemà de la celebració, que cau en primer de desembre, i no el retirà, el vermell dels llums, fins a dos mesos justos, quan començaven els seus morocristians... 

Quina sort, la del led i la meua, tan amant com soc d'aquestes coses simbòliques i de les llumenetes, en el temps del postureig municipal...