.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

dilluns, 3 d’octubre de 2022

Un trosset de Menorca ballant a Biar...




La Vall d'Albaida, a diumenge 2 d'octubre de 2022. L'Àngel Custodi.


Puix senyor, això va anar que era, i no era, que el company Joan Antoni, fa cosa de setmana i un pam, em xarra de la nova iseta que té preparada Sagueta Nova de Biar. No, si quan més feina hi ha encara en feu més... A no parar! I clar, és nomenar-me que vindrà un grup de danses menorquí i ja se'm regira el nervi... Sí, ja sé que no hi he estat mai a l'illa més bella que conten que hi ha... Però com que qui sí que hi estigué, i per dos anys de treball inabastable, fou la meua germana, ben contada me l'han. I clar, de tan contar i de sentir d'ací i d'allí, i de llegir i d'oir músiques, com no vas a estimar-te el nostre llevant més llevant?



I ausades que ha estat dificultós el poder arribar-hi a aplaudir el "Grup Folclòric Arrels de Sant Joan", de Ciutadella de Menorca, el mític poble del "jaleo" dels cavalls aquells eternament rampants entre aplaudiments quan el solstici de l'estiu... Que m'he tirat tot el dia a la fireta de Beneixama i l'esgotament ja fa que els ossos se'm cansen més del què solien i que necessite una miqueta de pau d'esperit... I quina pau millor que el voler aplaudir jotes i boleros de lluny que tan bé reflecteixen els que són d'ací?



I a Biar, que hi falta gent!
I que em veig vindre per Pare Arnau un estol de gent resalada vestits com a les estampes antigues i fent sonar cordes d'alegria... I cap el Convent que giren, i està plena la vella església, veurem si la mítica inaudibilitat... Solució, ves fent fotos prop de l'escenari i així a més d'oir predics i proclames, proves a captar colors i moviments d'aquells tan bells que es desfan només fer-se i no tornen a ser perquè no es pot, i tu els tens atrapats!




I és que resulta que, en un viatge prepandèmic —que ara ja tot ho regim en aquesta mesura dolosa—, la gent de Sagueta Nova ja va navegar-se a Menorca per mostrar com giren i volten, sempre de parranda, que pareixen la campaneta de sant Roc, rodant i rodant... I ara, la tornavisita que tant esperaven, i amb que ens han comboiat a tants en un dia més que difícil atés tota la paradeta d'actes i festetes que els pobles veïns han bastit per ocupar el primer cap de setmana d'octubre. Que a la plaça mateixa hi ha un rastre de paradetes de menjar rodant a preu alt que ara s'estila i diuen que baixaran el seu bum-bum perquè puguem gaudir del xocorroc...


I allí que va la cosa, i no defrauda, no...




Que en acabar, quan em pregunten que què m'ha semblat, no tinc més paraules que les d'agraïment per haver-nos fet tal regal. Quina presència a l'escenari, tu! I com de ben resolt ha estat tot, que fins i tot de les esvaradetes normals n'han fet art. Que jo m'aturava a aplaudir sense prou mans com per anar fent de la meua perquè mereixien l'aplaudiment constant i l'enregistrament d'eixa joia creativa que direu folclor, però jo vull tradició nostrada, sedassada i presentada en plat fondo i lluïdor.



El que s'han perdut els qui no han acudit i es complauen de danses i vestits i rasgades bones de cordialitats, i cantades entonades amb tan dolç parlar...


Doncs res, ací van unes quantes fotografies del tuacte ditxós, i ben alegres totes. I també de la picadeta postrera —sempre suculenta i abundosa— a la que tenen l'amabilitat de convidar-nos, i també un polsim del sarau final posterior, on ja el nostre cansament es remescla amb la tanta història com et conten i sents dir i l'horeta que queda per arribar a casa a deixar en terra la sària, ben carregada de sensacions precioses...

























Xe, que me n'anava sense dir-te que si hi ha una cosa que m'ha agradat és la diversitat d'estils que han mostrat. Fartet fins la fluixetat com estic de veure tants dels nostres grups que sembla que es trenquen, porcel·lànics que es creuen, tant quan actuen a escenari com quan prenen per entaulat el carrer. Ací hi havia, com quan Sagueta Nova roda, de tot. De més senyorívol, de més plàstic, de més popular, però sempre des de l'ofici, fins i tot entre els més joves. Però el bot i rebot aeri d'aquest dansador d'espardenyes cuiroses, m'ha encisat. Com ballaven els meus més vells, quan ballaven... Passió!
























I així, agraït dic altra volta, hem aprés i gaudit de bell nou... 
Es fa tard i aquesta gent voldrà dormir, ens n'anem... Ens n'anem? Una nova sonada! Unes noves passades! I en ser l'hora horada de l'ave, els deixem amb la corda sencera que vagen gojant dels moments d'amistat que els uneixen en més, ans que tornen demà a la Menorca ventosa mentre, els d'ací, segueixen fent ruta vital a l'ombra del Reconco mariolenc, que se'ls mira i somriu de pinades...

Salut i bona vida!



 

1 comentari:

Unknown ha dit...

Des de Menorca, agrair tanta hospitalitat i amabilitat rebuda. I, com no, aquestes paraules vostres i aquest escrit que mos deixa amb el cor engrandit.
Toni Garriga i Andreu