.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dissabte, 2 de juliol de 2022

Canya visual contra l'incivisme!

 



La Vall d'Albaida, a dissabte dos de juliol de 2022.

Des del sempre més fondo he estat convençut d'allò que es diu: "En un cau de conills, el que fan els pares, fan els fills", que hi ha qui ho fa molt curt: "Conills, conillets". A veure, com va a saber qualsevol dels nostres adolescents si una cosa està ben feta o mal feta si ara mateix no tenen models a seguir? Perquè el primer que ens falla és això mateix, l'educació en valors personals i cívics...

I em permetràs generalitzar (no, no parle de tu que ets una mare exemplar i un pare model de perfeccions, faltaria més...), perquè quantes vegades m'he trobat a classe personetes convençudes de fer bé havent fet horrible perquè no han estat ensenyats i/o educats en allò més bàsic? Escolte!, que no és la base del treball escolar l'ensenyament en matèries i en formalitats transversals? Sí, però pel que fa a l'educació, no es confonga vosté, es ve pixadet i cagadet de casa... Sí senyor: l'educació ve de casa, però sovint parlem a orelles en estat letàrgic, sobretot quan a eixa "casa" hom pensa i actua com si els ensenyants fórem els cuidadors/vigilants de l'aparcament on abandonen el supercarro (que té tecnologies més cares i millors que les dels vigiladors...) fillolístic. Però, i quina educació es dona a les cases de l'actual postmodernitat pandemial? Són tan lluny els "modals", és tan cara l'empatia, el respecte és tan oblidat... Per soltar-ne alguna de feridora: com voldràs que el teu fill no torne amb un pet a casa quan et veu tornar amb pet i mig, senyor i senyora models a seguir? Què cal perquè eixa educació de vida, d'actuació, de comportament generalment perduda puga mantenir-se, més que siga amb pinces, abans que no s'assole la convivència humana, tan crispada, tan defallent, tan tantantan que les figues són verdes? Joves que s'han trobat que han crescut i són pares i no saben educar perquè no estan educats ara són veïns nostres, i tanta queixa d'aquesta com t'escoltes, i com arribes a patir, pares que no fan, iaios que malcrien... Per a això està l'escola!, t'insisteixen els qui aparquen i van a la seua sempre traient-se tot l'espart possible de l'ala... És el sistema, i se'n van tot deixant-te amb una boca badada... De casos d'aquestos, prou te'n podria contar però ni dec ni puc; me'ls guardaré per a redactar les memòries descollonides d'un mestret perplex, quan em retiraré... 

Si ni la podrida televisió és ara el model educatiu!, tots seguidors dels "challengers" del Tic Toc del temps perdut i del macroposturegi d'Instagram, que el du a tones... Quin és el resultat del tot, i més, plegat? Que a qui vol aturar l'allau només li queda, pobret meu, pobreta meua, que plantar-se al davant de l'esllavissada i començar  des del principi i amb les beceroles tot esperant poder seguir respirant. Explicar... que certes èpoques polítiques han caducat, com certs tractaments violents al proïsme....? Alto, que encara es querellaran contra tu per repolititzar/despolititzar el cervellet, manipuladora!, manipulador! Això sí que es fa, i bé, a casa, polititzar perquè és el nostre dret constitucional? No, perquè la meua és sempre l'única raó social vàlida...!!! Bo, baixarem el nivell... Sí, xiqueta, no pots anar amb els calcetins de cinc dies a classe perquè les espardenyes et fan un..., ho sents tu també, mare que permets que... Ah, no? Massa alt el raser, dius? Que encara cal ser més bàsics???

Doncs em permetràs que aplaudisca la iniciativa educativa social de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola. I ben a gust... 

No sé qui és l'autor, però em descobrisc davant aquesta campanya (de moment només n'he trobat quatre, d'imatges) que, taaaaan bàsica com és, prova a provocar vergonyeta aliena. I espere que eixe vergonyament social siga efectiu. Igual és aquest el camí per recordar allò més bàsic del més bàsic de la convivència grupal: no embrutes el que és de tots, respecta... Funcionarà a Banyeres? S'exportarà el model? I a tot açò, quina roba de llit i de bany més bonica fan a aquest poble, xe!, i quina gastronomia... (clucadeta d'ull...).

Posar el món davant l'espill exagerat, reducció a l'absurd, de la pròpia indecència. Serà cosa de seguir el joc, a vore si...