.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

diumenge, 12 de juny de 2022

La font raja més Llibertat. Croniqueta carrasquiana d'una inauguració repreciosa...


Montserrat, a dissabte 11 de juny de 2022.


"La llibertat la picaren", li digué un amic a Paco Muñoz fa tants anys...
I Paco ens ho transmeté en una cançó. I hem tingut la immensa sort que Paco mateix ens ha acompanyat diverses vegades a aquell indret preciós en la Querència montserratina... Carència, Sergi, ací a Montserrat es pronuncia Carència... L'altra banda ja és de Torís, Turís que diu Paco, i allí ja és Querència... I hem acompanyat Paco quan la varen refer i ell va parir aquella immensa idea d'adquirir per a l'Ajuntament els bancals aquells de la vora per fer-ne un jardí de poetes... I ara que eixa idea és una realitat arrelada que promet ombra futura, i versos, l'hem tornat a acompanyar.

Hui s'ha inaugurat la primera pedra simbòlica, la fita primera, d'una ruta intercomarcal de Memòria Històrica i Democràtica; un projecte parit des de l'IES La Hoya de Buñol i que rebrà en aquestes comarques el pas de qui vulga conéixer què fou, com passà, qui feu, qui patí... No hi ha millor idea, a banda de la de fer florir versos per fruitar-ne de nous, que la d'ensenyar a qui vulga aprendre. Diuen que és una obra de misericòrdia i tot, mostrar camí per caminar a qui no sap... I més en un temps tan desficaciat com aquest nostre, on hi ha qui usa de la mal dita democràcia que vivim per destarotar-la primer i furtar-nos-la després, entre aplaudiments de "demòcrates" ressentits que o ens posaran el jou o encara l'arrossegaran somrients mentre reben les fuetades dels que ells pensaven ser, sense saber-se...

Com és d'important la lluita per donar a conéixer la barbàrie perquè la barbàrie mateixa no ens acabe devorant. I com és de tan important o més que eixa llavor siga plantada entre la gent jove mentre aprén. Entre les transversalitats banalitzadores que s'estilen i els currículums buits que ens imposen, queda espai per a l'alegria de fer, de dir perquè es pense, que es pense allò dit i s'actue de pensament i de paraula. Per això m'era hui tan important acompanyar hui Paco i Pepa, lluitadors de sempre per la cultura d'allò més humà; sempre amb un somriure encoratjador pels qui treballen de valent tot aportant braços a la idea de saber-nos junts pel bé del poble. I m'ha complagut sumar-me als qui, en tan fondo lloc d'emocions que picaren, han gaudit d'uns moments ben plens d'empatia i, quina sort, també d'art.


I jo, vinga, Sergi, a fer fotos... L'alumnat de l'institut bunyolenc amb Paco i Pepa quan encara no havia començat l'acte, i mentre arribaven antigues coneixences d'aquell Paco rector de Montserrat... Quina màgia la d'aquest senyor home... 










I l'acte ha de començar ja, que passa prou del migdia i malgrat els tendals el sol d'aquest juny és marejador... Una comitiva des de la Font mateixa, plena com mai d'aigües bones i com sempre d'abelles laborioses, va venint mentre les dolçaines canten, i jo també, que sent cançó del meu poble sempre cante... I entre unes coses i altres que arriben i prenem més que no lloc, ombra, per escoltar els parlaments... 




Abans, però, una sorpresa. Si el que més arrela el record és l'emoció, bé que ens emocionem, i amb dosi elevada, quan els músics presents interpreten una versió de la Muixeranga acoradora; quin himne ens hem dat els qui volem beure de la font per, assedegats, prendre força per arribar a acaronar, entre tants, els estels...





 


Parlen els alumnes que han treballat la idea i ens l'expliquen. És de veritat interessant aquest treball. Mentre els escolte em mire les cadires buides, cinc n'he comptat, a l'ombra de pins ja presents, garroferes eternals i un total de dotze apostòliques carrasques que, en créixer més encara, si hi ha sort, faran d'aixopluc a qui llija, en haver begut a la font. I a la vora mateix, enganxat al seu braç, ja tenen un calaix que és de versos plenet. I els podran agafar, i prendre'n si ho voldran, sempre que, per favor, deixen versos més nous per aquell qui vindrà a llegir-nos després... 

Un dia portaré versos dels meus, quan podré plantar una tretzena carrasca amb els meus...




I la música segueix i ara és hora d'oir la versió que han obrat de "La Font" de Paco...



I Paco pren el micro, agraït, que allò sembla un homenatge a les Llibertats que per ell passen com a altaveu... I conta i no para de contar... Moltes gràcies als qui segueixen la idea feta d'idees... I comença a dir un secret que sabem... Ell va fer els primers versos de la cançó sent a Setúbal, a casa del seu amic Zeca Afonso la nit del 24 al 25 d'abril del 74... No va voler l'home que Paco anàs al seu hotel de Lisboa perquè aquella mateixa nit sonaria el seu "Grândola, vila morena" i ves a saber de quina manera acabaria la revolució contra la dictadura que bé acabà, amb flors al canó de les armes... I ens encoratja, el Paco, perquè les generacions que vindran, i que ací no troben la representació que caldria pense jo, vulguen seguir l'anar fent per la Llibertat esborrada; per eixe nom que tanta por fa als alguns que la volen cervesa i tapa, sent com és de sempre aigua pel qui té set i pa per qui té fam... Pocs joves, però forts pel que es veu. Sobretot quan la força es demostra amb la claredat d'idees i la voluntat cordial d'acció.

I escoltem també l'amic Labordeta i Paco de nou s'emociona... 




I ara, més gent a fer rotgle, al gran home, a l'orxata i als fartons... Diuen que són excel·lents. Jo no puc ni tastar-los... Donació, ja veus tu, de qui fou propietari d'aquell terreny prompte arbrat que, a més, encara la serveix als presents... Ah, que s'enduen de Paco, també, un present... Tots menjats i musicats, van tornant cap al món recurrent...








... i aquest lloc que és mirífic ja és buit, només ple de sa soledat. Me l'estime. A això m'han ensenyat, a estimar-lo. I ara sé que ens és obligació resseguir aquest joc fent de baula i esquer: ensenyant-lo a estimar...



En la pedra picada hi ha el nom de la font.

En l'acer que la guarda hi ha el vers i el nom de qui la canta.

I ara espera també el pas de qui ves a saber voldrà prendre i aprendre, i comprendre (corprendre). I si és sort, resseguir el camí, poc a poc, que es fa tan necessari...