.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dimecres, 15 de juny de 2022

A contra veïnat...

 



La Vall d'Albaida, a dimecres quinze de juny de 2022. Vespra del Corpus vell.


Anem al cas, que el que cal fer, prompte i ras.

No sé jo, la ignore, quina és l'estratègia de l'Ajuntament del meu poble ni si la té. Però que va a contrapèl amb el veïnat del trosset de barri on visc, ben clar em queda. Miopia política potser?, acostumada prepotència absolutista?, absoluta deixadesa? Quin benefici pot treure el consistori del disgust general que he constatat a través dels comentaris dels meus veïns?

Ja sé que et semblara una minúcia al costat de les cases que cauen, l'abandonament del casc vell i tant de problema gros i irresolt que té el poble. Sí, ho és. Però la relativitat d'eixe ser-ho, encara ens emboira més quan anem sumant minúcies... 

Tot ve pel famós aparcament que ens han preparat a davant de casa. Val, està molt bé i ens millora la qualitat de vida..., supose. Aparquem ja prop, després de tant de temps d'obres indefinibles, no avisades, inopinades, en un món d'immediateses, comodització i postureig... Malgrat que ja no veig el cel de la nit per la fanaleria instal·lada, xica, ho passarem per bo. Els bancals salvatges ara han estat substituïts per una plana de saorra on cap la Fira sencera i on els gossos segueixen cagant quan treuen a passejar els amos; i ja hi ha qui fa apostes sobre quan s'estrenarà com a botellotòdrom... Bé, és l'avenç del progrés i totes les coses que du al darrere la urbanització. Tants anys de bancals demanadors de desbrossament ens feien més silvestres, i potser asilvestrats, ves a saber...

Bé, me'n vaig per les branques seques dels arbres que han transplantat entre el diluvi darrer i la primera onada de calor... Em resulta curiós que s'hagen fet pancartes que pengen a alguns balcons demanant més arbres. Vist el desert sembrat, crec que el meu veïnat té raó i que caldria que em sumara a la petició... 

Però de nou me'n vaig.

Feia falta l'"aparcament dissuasori" que anunciaren en premsa quan estaven ja les terres remogudes sense que els veïns entenguérem res? Segons pot veure's, sí. I molt! La quantitat de cotxes que l'usen és ben alta; tant que et fan pensar on aparcarien tots ells abans... Però i com s'ha fet? Quina combinació de mala sort en l'oratge i en la praxis. El dia a dia de trobar-te tanta cosa que, fora lògica, avançava tortament ha emprenyat molts i moltes vegades; ausades el que hem arribat a escoltar... I a comprovar que sí... Que la lògica veïnal no té massa a veure amb la de les empreses i les contractes i el consistori mateix, que van a un altre ritme vital. I convençuts que la fi no justifica els mitjans, ara que ja es pot aparcar, encara diuen, molestos. Sort, pense, que encara queda per a les municipals i se'ls oblidarà la passada. O no...

Jo, que tinc tot el procés fotografiat, també me he arribat a fer-me'n creus. Un exemple sagnant: acaben l'asfaltat del carrer. És més ample. Segurament serà perquè s'aparque en bateria. Millor, enlloc de set cotxes mal en cabran vint-i-cinc bé... Però és divendres i encara cal aparcar allà lluny... Si han acabat, per què no retiren les tanques? Divendres, dissabte, diumenge... Igual és que cal pintar i la pintura no arriba... Ja tens la gent carregant ací i allà, i d'aquella manera, quan l'obra està acabada. A vore quan pinten... I arriba dilluns i les retiren, les tanques, uns operaris municipals en ple migdia, i no es pinta... 

Ahir que tot semblava ja passat, una vegada ens hem acostumat a aparcar tots en diagonal perquè la lògica ens ho marca i tots ho hem seguit el primer que així aparcà, va i posen entre cotxes uns senyals de prohibit aparcar per pintura, des de les 8 de la vesprada. Bé, per fi acabaran, però fotent-nos de nou... Altra vegada no es pot aparcar? No podien...? Xe, va, massa tragèdia, que som uns melons dramàtics... Aparques uns metres més endins i ja està; però què els costava...? I en obrir els ulls i eixir hui al carrer, ratlles pintades. 

                       Ratlles pintades i quatre enganxines carabassa fosforescent, a l'asfalt i al nou rastell: la grua s'ha endut quatre cotxes...

Un veí matiner m'ho ha sentenciat, literalment i lacònica: "Mera com són. Sempre contra el veïnat...".

No entenc l'estratègia. No.






(Prohibisc a qualsevol associació veïnal inoperant durant tot el procés que vulga aprofitar aquest escrit pel seu joc. I als partits. No tenen el permís d'ús d'aquest escrit i prendré mesures si l'empren. Estic cansat d'haver de treure les meues castanyes de focs que no són meus i on em fiquen perquè em torre jo, i no qui caldria).