.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dilluns, 23 de maig de 2022

L'Apa més intens, suau, punyent i amable...



La Vall d'Albaida, a dilluns vint-i-tres de maig de 2022.

Dissabte de correccions d'exàmens de Batxillerat. La doctora m'ha dit que si el medicament m'ho permet, que pegue a fugir de casa en poder... No m'aguante i la decisió és clara. Pilla el cotxe, Sergi, i baixa-te'n a Silla. Actua Apa i això és cosa gran. Sí, val, hi ha moltes possibilitats d'esbandir-te, però potser va sent hora de decidir-te per la gent a la que importes, els amics, de recolzar-los, d'admirar eixe art que tenen, i a l'Apa fa temps que no el veus, massa temps... La prioritat està clara... 

Concert de la Banda Simfònica de La Lírica de Silla. Cançons a Banda. Josep Aparicio APA. Guitarra Ricardo Esteve. Centre Cultural Carmen Valero. El cartell atreu, veritat? 

I allí que em plante, com quan jo era atrevit i em suava el món... No sé ni on és ni ho mire enlloc, ho endevine. Em costa mil renecs al dimoni aparcar-hi després d'un viatge acalorat. No importa, hi ha gent estimada, i això m'aporta més aire encara... Està Paco, està Pepa, vols res més gran? 



Res, que anem a seure i ens han reservat lloc i tot... Però com que Paco està en una cadira més avançada que no la primera fila per motius d'un fort graó, jo m'hi assec al costat per fer-li companyia i així compartir amb ell eixe espectacle deliciós que composa l'estampa promesa. Quin prodigi de sons musicats, i de veu alterosa, magnificant, lluminosa... Quina necessitat què tenia i teníem. Això sí que és medicina escoltar-se l'Apa envoltat de tanta carícia sonada... I ell acorant-nos amablement però intensa, fortíssim l'abraç... Com són de grans tots els habitants d'aquest teatret...

I tinc més sort que els que pengen, que a banda d'emocionar-me amb Apa, sóc l'única persona al recinte que fa de món que pot escoltar "A l'alba" a dos veus. La potentíssima del senyor Aparicio i, a cau d'orella, la veu alta i ferma, però respectuosament calma de Paco... L'he vist treure llàgrimes recordant a Amanda... Hi ha tanta emoció a la meua vora, a aquest voltant de gent preciosa...


I Apa segueix amb la seua, emocionant-nos amb la seua bandejada solemnial, amb l'íntim absolut que conjuga amb la guitarra del senyor Esteve, que és gran, molt gran, i ambdós provoquen veritables sinergies... De nou amb la banda, per fer-nos esclatar en aplaudiment. 



Ei, i que l'Agus Gamino isca de nou a cantar com si foren dos adolescents a qui no parem de mirar, no té preu ni mesura...


Això sí, en eixe moment m'arriba un dejà vu d'aquells... Justament vaig escoltar per primera vegada l'Agus Gamino a Silla també, fa ja anys, atrevint-se a cantar aquesta mateixa cançó amb l'Apa a l'escenari. Jo vaig meravellar-me per aquella intrèpida aposta i des d'aquell moment que me'ls seguisc amb estima... Quina valentia atrevir-se a compartir el joc de veu amb aquest riu desbordat que és el senyor Aparicio..., i ben parat que va eixir d'aquell escabussament, i ara de nou! Com va passant el temps i quanta cosa ens allunya d'aquells moments... Cal refer, ho tinc clar, tants marges i camins...



I jo, a la meua i  com sempre, quan arriba la meua Caterineta li diuen papassetiana, me n'isc de mi mateix i només tinc gana que això no s'acabe mai i, si s'acaba, abocar-me a abraçar eixe prodigi d'ànima i de virtut que és l'Apa... 



I la cosa acaba en més alt encara després que penses que rera l'homenatge a sa mare malaguenya ja més no cap. No és així, i sempre em quedarà la satisfacció d'haver assistit a un concert que ha estat capaç de pintar el meu maig de colors; i això m'és colossal. Quin gegant bo, aquest Apa i la gent que l'envolta i, en voler-lo, me'l fa volar...



L'amistat és una joia que no es ven ni es pot comprar, clar ho tinc. A mi, el que m'emociona és poder contemplar eixe vol dels amics...




Veure'ls tan alts, em provoca bells atacs d'ataràxia, veges tu...!