.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

diumenge, 8 de maig de 2022

"El Xop és un bonsaaaaai!!!"

 



La Vall d'Albaida, a diumenge huit de maig de 2022.

El Palomar no és el mateix quan el Xop, així sempre en majúscula, està ert sobre la plaça... 
De lluny el campanar i les cada vegada més antenes me l'ancoren al cel, però eixa connexió és buida de quelsevol intenció sent només la línia sabuda al constant, el dibuix habitual; només quotidianitat... Però quan el Xop majúscul està erecte i sobrepassa teulades és que tot canvia i la visió guanya en apreciacions poètiques, i en significants: el moment vital precís quan la terra dona de la seua saba perquè el Cel i el Món que transiten, connecten de manera íntima, copulativa... 

De prop no es coneix del joc. Tot es vist de tradició heretada, i banyada d'alcohols diversos, de gresca per aiguar, de músiques dissonants, d'amistats certes, de salutacions fugaces i converses fondes, de procaç comerç audiovisual... La veritat i la falàcia s'agombolen i avancen i fan força i pugen ensems. Però és de lluny, quan contemples el poble tot i sabent com ha anat la cosa que somrius: de nou i malgrat qualsevol pandèmia que se li pose al davant, el Palomar mostra i demostra que segueix sent poble i segueix sent la Vall sencera en el símbol i en l'abraç. I continua movent-se a crits d' "Arriiiibaaa" i a trompades, com fem tots. I és capaç d'aixecar-se perquè vingut ja el bon temps, siga ara entre nosaltres, i nosaltres d'ella, la Primavera de la flor fecunda, a l'espera de la del fruit que ja vindrà quan el tótem arbori, acomplert ja el seu treball fecundíssim, siga tombat al terra amb terrabastall inenarrable...




I jo que m'alegre, cansat del món, d'haver arribat. I em sorprenc de la tanta gent diversa com espera que arribe l'arbre maig, dut pels tants que van a la seua i al crit, cadascú amb la seua raó emotiva... 





I en entrar ja a carrer el més recte fa corba i s'admira qui mira de tal pensament heretat en herència antiquíssima passada pel temps al nou temps...




I en anar-hi al darrere em batega el cor més cada vegada que l'aboquen al terra i tot el terra s'aclama amb el so sec però banyat de qui encara té vida i pel cel i la terra és que la dona. Per a que tot continue cal girar el cantó i cal prendre el carrer per entrar a la plaça com sempre. I així, sempre, seguirà havent vida...




Quin goig quan de la vida i del viure fem festa...








I en ser ja vora plaça cal mostrar eixa força del jovent fent-lo alçar cap amunt, cap avall. Mig pelat com va el cop per la tanta trompada que trona al net formigó en topar-lo violent, prompte serà de nou al dalt, a mesura que avance, amb el poc a poc del maig, la vesprada.




I des d'ara ja serà precisió tècnica de qui sap, de qui diu que sap i fa fum i de qui vol aprendre per seguir el costum... I no és fàcil el joc, no és gens fàcil...



Que cal força, i destresa, i enginys més que anyats que ha marcat el costum...



Destapat el trau ancestral urbanitzat. Mesurats tots els termes, ja cal començar el penetrar terra endins tot l'alt arbre pelat, a excepció del fragment més grossal del capbaix...




Feina d'art i saber, feina d'anys...




Feina que ampra energia i esgota i demana descans. Un treballa, altres fan de l'espera conversa i represa de l'anar bevent, ja t'ho dic, esperant...


Esperant més forçades, més crits que, marcant l'aire i sobre tanta altra veu com se'n puja i escolta, ordres seques es fan...



I ara tots cap amunt, les tisores al lloc. Que és l'esforç net, conjunt, qui ens farà adreçar cada cosa al seu lloc... Soca a dins, cop al dalt...




I als balcons, cares de força, i bona força, de qui estira el cordam cap. No caiguera per descura la jugada...




Alt i amunt! Que ja es mesclen colors amb la llum de la tarda...



Mamporrejant a colps de mall sobre els fórceps aquests que van contaposant forces és com entrarà endins l'admirat tronc pelat, fent-se al prec de la terra...



Gent i mans i més força i amunt, i avant...






I a la fi, el tronc recte i tan net va trobant, força a força, el seu lloc en l'espai que serà del festiu tot el centre vital...






Ja està dins, ja està dins...!!!! Els renecs comunals de les cues i els caps als qui tiben de dalt i el costum de banyar, d'abraçar. S'ha pogut un any més i ara el Xop ja és plantat...

... I de sobte s'escolta un cantar que em sorprén: "El Xop és un bonsai, el Xop és un bonsai, el Xoooop és un bonsaaaaaai". Efectivament, qui acaba tal proesa té ben guanyat el dret a minoritzar el treball des de l'orgull. Hem pogut perquè és poca cosa... I és tant!




Forat ple, pot seguir vivint la vida i fer-se més vida encara... Cel i Terra sabran...



Que fins i tot la Lluna s'admira del joc i s'aparta no s'enredrara entre les branques mig esfullades, les banderetes o l'espart de la cucanya...



I un servidor, que ha assistit ben feliç a aquest connubi eternal, i no sap com ho ha fet donades les pròpies circumstàncies circumdants, dona fe: aquesta unió és reforçada i ara espera, segura, a que passe el que ha de passar amb el frec de la Terra fent voltes al Cel... Que la festa és promesa de tant i de tot... Siga a fi de bé que seguim fent camí, anant anant...