.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

divendres, 13 de maig de 2022

Biar: gràcies, Mahoma...!

 



La Vall d'Albaida, a divendres 13 de maig de 2022.


Estimada Mahoma,

Anit, quan et duien a inflar-te a remolatxes a Villena, i amb un mi extranyament desconsolat, vaig preguntar-li a una nebodeta de quatre anys que estava també tristota que si ella fora La Mahoma, si voldria anar-hi... I em va respondre que ella sí que voldria anar a Villena, perquè clar, voldria estar sempre amb tu... Va emocionar-nos a tots els qui l'escoltàrem. Eixe és l'esperit que crees, i ara et riuràs quan t'ho conta un de fora perquè bé que ho coneixes, de l'estima que fas, d'eixe extrany orgull que generes, del desconsol que és la teua partida. 

No m'extranya gens que em faces burla, veig que per tants el teu adeu és també l'adeu a la il·lusió festiva que ja t'endús... No em posaré ara docte i provaré a jugar amb el simbolisme aquell que et contrasta amb la figura patronal amb el joc de Mal tu i Bé ella, perquè no és el moment, per més clar que em queda també quan de negatiu efectiu inclou el teòric positivisme —i parle a nivell humanal, deixe de banda el símbol—. I clar, ja saps que jo no soc d'alçar la cua, ni de portar-li-la a un altre a nivell preconciliar... Quan lloe res és perquè ho sent, "mera", eixa llibertat que tinc i que tants delmes m'ha volgut fer pagar... I ara, reconec que eixa alegria que he trobat enguany entre la teua gent no l'havia vista mai, i això em reconcilia amb tanta cosa que necessitava... M'he vist constantment abraçat, primer per la família, pels amics, per tants alumnes d'adés i d'ara, per desconeguts i tot... I he somrís malgrat tot el meu malgrat medicat, i ausades que hem fet broma (sí, proposaré als organismes incompetents que els plàstics contenidors de beguda amb palleta formen part dels vestits oficials..., he, he, he!). Em comenta un amic del meu cercle més íntim que em veu reviscolat. Sí, en massa sentits, fins i tot algun ab-so-lu-ta-ment inesperat... Però vull quedar-me amb la calidesa suau, amb eixa intimitat que no es pot dir perquè no saps com dir-ho... 

Estic molt cansat de viure la festa, qualsevol Festa, sabent-ne els ets i aprenent els uts. No, aquesta, per primera vegada en lustres, m'ha esbandit eixa mania quasilaboral i, així, m'he vist abstret en el moll del present viscut, patit —i físicament— en algun moment poc precauciós... I tot sense tastar una sola gota d'alcohols, que m'he meravellat amb l'instantani i m'he endrogat de músiques realment belles, de retrobaments gojosos, de coneixences incitants i, ai..., amb projectes de futur d'aquells que apugen l'ànim només en imaginar-los de gaidó... 

Quede content i pagadíssim. Els teus braços oberts, i els de tots els qui eixe abraç m'heu regalat, tindran els meus oberts com a resposta agraïda. 

La teua figura en ceràmica a la vora del meu teclat d'ordinador em recordarà cada dia que, com tu, he de dir sempre veritat. Però em permetràs que amb el teu adéu nou jo ara m'ature i més no escriga, almenys per una bona temporada... Necessitaré encara refer-me i, sobre tot, escoltar, com fas tu, per conéixer un món que no veig meu. Veure'm si en poder entendre-me'l m'eixirà explicar-lo...

Molt agraït.








Visca la Mare de la Mahoma!














El mecanisme perquè La Mahoma gire cap i moga braços...









Per dret de família...



Una esquadra de cada comparsa Mora i els Espies precedeixen el carro. El Mal avança.


Canviarà la gent, però el costum cal mantenir-lo... "Menja rotllets i fogasses!"




Enarborada bandera... Sols una nit. Porta tancada.






De l'endemà el capvespre...





"Se l'enduen a Villena..."







I aleshores el Bé pot eixir de casa...



I un servidor se'n va, com el so de la música...


Gràcies!