.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

diumenge, 27 de febrer de 2022

Carnestolteca, però Independència. Benimaclet torna a ser ell mateix!




La Vall d'Albaida, a vint-i-set de febrer de 2022. Diumenge de Carnestoltes.


Per més lluny que em trobe, perquè l'Horta valenciana em queda ja a anys llum en massa sentits, un servidor té el coret benimacleter. Així que res, com cada any, i per més que ni cos ni ment em deixen moure'm de casa, jo m'he trobat com a Benimaclet, amb el Moro Maclet, el Tirant, els Dimonis i la tanta gent que allí m'estime... Peli ha tingut a bé, i li ho agraïsc sobremanera, d'enviar-me la proclama d'Independència d'enguany que, supose, ha escrit l'equip poètic habitual. Serà com sol ser amb noves rimades partides i, per suposat, comediades... No, em sembla que enguany no... Ui, ara que la veig, és més explícita que altres anys...!!!! Xe, xe, xe; quants dels meus lectors s'hi ofendran... Com és de divertit tot... Doncs bé, Proclama avant... Quan aneu cap a l'Acadèmia aviseu-me i igual m'unfle de taurines diverses i vos acompanye...

No sé qui l'ha llegida ni si ha estat llegida. Espere fotos... Ja et dic, tan lluny del món com soc...


PROCLAMA D’INDEPENDÈNCIA

(Carnestoltes de Benimaclet 2022)


Benimaclet és lloc     de molta llibertat,

de bona gent del camp,     de menestrals i obrers,

que acull amb goig veïns     vinguts de la ciutat

per fer el Carnestoltes     amb joia i amistat

            com a Tirants guerrers.


I no volem que cap     col·laboracionista

d’aquell Regne d’Espanya,     que tant ens oprimeix,

ens vinga a fer la mà     mostrant sa cara trista

i menys encara quan     la pesta espanyolista

            ens roba el peix i el greix.


Així com diu Fuster,     aquell prohom sagaç,

la dreta del país     és molt analfabeta,

l’esquerra la segueix,     de més no n’és capaç,

són pobres d’esperit     i de cabota estreta.

            Deixeu-nos franc el pas!


In siluam ligna ferre.     Al bosc no li cal llenya.

Volem anar per feina     i fer lluita com cal.

Països Catalans,     aquesta és l’ensenya

de gent forta i valenta,     tan dura com la penya,

            que viu sense dogal.


Perversos són els jutges,     també tots els fiscals,

que volen liquidar     el català a l’escola

i fan sentències falses     passant pels engonals

els drets del nostre poble     de furs ben ancestrals.

               Redéu, quina gentola!


Per més que encara som     en temps de vil pandèmia

—que els nostres clàssics deien     mal temps de pestilència—,

farem en l’Assemblea     lliçons a l’Acadèmia,

amb veus cridant ben alt     com a potent parèmia:

            Volem la independència!

            IN-DE-PEN-DÈN-CI-A