.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dilluns, 21 de febrer de 2022

Benvinguda, Vella Quaresma de 2022...!!!!

 




La Vall d'Albaida, a dilluns vint-i-u de febrer de 2022.


Duc, si no vaig errat, vint-i-cinc anys dibuixant Quaresmes. Dihuit d'eixos anys, els darrers, les he publicades per a la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent. Cada any, aquesta institució ha estat rascant-se la butxaca i editant en imprempta un sensefí de còpies que després ha repartit per les escoles, instituts i altes centres educatius, socials i associatius tant d'Ontinyent com de la Vall d'Albaida. Mai no estaré prou agraït a les confraresses i als confrares que ho han fet possible. Gràcies a ells, la Vella Quaresma de la Soledat ja és major d'edat! Això vol dir que tota una generació ha viscut ja aquesta tradició valldalbaidina que va estar més sota mínims del què ara hom podria creure. I gràcies també a les xarxes socials, que la nostra amiga ha arribat als llocs més impensats, que ens ha arribat al llarg dels anys notícia —i fotografies— de llocs impensables on l'han pintada, retallada, penjada, on ha servit de calendari quaresmal i on ha estat cremada tot fent-la desaparéixer feta fum puc dir que arreu del món. I això és, realment, una autèntica passada...

Enguany, la Quaresma soledanenca ontinyentina arriba en hores baixes per a l'autor, però afortunades pel món celebratiu... Dies abans d'un Carnestoltes encara restrictiu però que donarà pas a un temps que esperem de recuperació social i sanació de dolguts delmes comunals. Ja es prepara la Setmana Santa que dona peu a Quaresmes i tants altres quefers festius. Es nota que la gent té ganes, moltes ganes de tornar a sentir-se amb vida, i això cal celebrar-ho, malgrat tots els malgrats. Però amb prudència...

Per això, la Quaresma riu i ens regala l'abadejo salat mentre s'endú les graelles que guanyarà segur, per just dret de conquesta, al pobre en Carnal del Carnaval el proper dimarts dia 1, quan soterraran la sardina que, ves per on, seria cosa de desenterrar i tal... El dia 2 de març, cal penjar-la d'un vidre i fer-la viure, la Quaresmeta nostra, tal i com ho contem als versos que acompanyen el personatge, sempre diferents i iguals...



Així és com acabarà la Vella Quaresma, cremada a la plaça de la Vila en plena Nit dels Panderos, d'ací la lluna quasi plena, d'ací dels Ratetes, ratetes, que ixen de les butxaques del davantal quaresmer per fer sonar el tabal, la matraca i arrossegar els panderos de llaunes... Els peuets? cadascun d'un pare i d'una mare, com és ja marca de fàbrica, no? En aquests dihuit anys només hi ha un que s'ha repetit sempre. I si no canvia el format, que haurà de canviar algun dia, supose, seguirà perquè és el meu calcer processional i tal... Pense que és moment de replantejar moltes coses, fins i tot el meu macipatge; la Vella Quaresma, però, m'és innegociable amb mi mateix, perquè m'és essencial. No pots imaginar la d'alegries que m'ha aportat en aquesta vida, i les que encara espere que em duga... De moment, ací la tens. Amb un format només per tal de no marejar el públic amb edicions verticals o horitzontals. I de nou et demane que la faces volar, que l'escampes si pots i si vols... I si ets tan amable, escriu-me per dir-me on enguany és que arriba, la dona... I si la vols amb qualitat per usar-la de la manera que consideres, escriu-me (ximbolet@hotmail.com), que te la faré arribar en un tres i no res...

És curiós com un esperit negatiu del rerhivern se'ns ha convertit en amable i feliç, i l'esperem. 

Benvinguda, Vella Quaresma. Iaia de tantes esperances...