.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

diumenge, 16 de gener de 2022

"Perrijos" i "gatijos"...


La Vall d'Albaida, diumenge setze de gener de 2022. Vespra de sant Antoni del Porquet.


Els qui ens dediquem a escriure sobre els canvis socials reflectits en la festa, fa dècades que contem que va ser una d'aquestes variacions, d'allà dels darrers setanta i primers huitanta, la que feu les mascotes membres de les famílies,  que salvà la celebració de sant Antoni del Porquet.

Ara mateix, quan veus les benediccions d'animals, et trobes amb unes sanitoses cues de bípeds que duen a beneir —dis-li religiositat, dis-li superstició— els seus variadíssims especímens animals perquè tinguen bona salut durant la propera anyada. Sant Antoni me'ls protegeix com abans protegia els animals de pota, els que cuidàvem a les ja oblidades quadres de casa, i corrals... En canviar tant la nostra societat i perdre'ls com a fet quotidià, què havera quedat de la tradició? I no importa que l'advocat d'aquests animalets siga més aviat Francesc d'Assís, no. Sant Antoni, el gran taumaturg hivernenc, reciclà en defensa pròpia aquest saber fer seu i afegí aquesta nova protecció al seu catàleg hagiogràfic tot procurant per la seua mateixa supervivència festiva-creencial, 



I és que el món animalístic guanya cada vegada més valor entre el veïnat, però...,  perquè ens estem adonant que els animals són quelcom més que animals? Som de veritat una societat "pet friendly"?

I bé que molts d'ells, més que no "mascotes" que acompanyen, arriben a ser ja part de la família! Què dic?, si des del passat dia de Reis, són "éssers que senten", família de veritat amb l'aprovament de la nova llei que així ho marca...! Ara bé, hipòcrites del tot com som, només ens seran fillets, germanets o insospitats nebots i nets els animals que ens són immediats, els que entren en aquest tripijoc (caldrà usar amb ells "qui" enlloc de "que", filòlegs?). Ai... Ja veieu la que s'ha armat darrerament amb l'extensivitat o la fabricitat amb que viuen els porcs de consum, que si no posa pau el mateix sant Antoni, igual acaba rebent el seu porcellet, pobrissó... I no direm res del món bouístic perquè qui rebrà serà qui açò ratlla i s'atreveix a dir... Fariseisme?

Així doncs, les "mascotes" ja no són mascotes que són família... Ausades la de gent que conec que té, i de fa temps, gossos i gats per fills enlloc de fills. I me'ls fan protagonistes del tot familiar, amb un aparell mediàtic, fins i tot, —generalment instagràmic i facebooquer— que em meravella... D'aquest fenòmen curiós, que Fortuna em guarde de criticar, —no seré jo qui llence cap primera pedra als animalets ni als seus pares humans; allà cadascú amb les nostres neures vestidetes de mode de vida—, sí que va ser-ho per part de sa santedat el papa Francesc de Roma, pel meu pasme i el de tants... Deia el pontífex "hui veiem una forma d'egoisme. Veiem que alguns no volen tenir fills. De vegades en tenen un, i ja, però en canvi tenen gossos i gats que ocupen aquest lloc...". I seguí avisant que l'adopció d'animals a tall de fills baixa la taxa de natalitat, sobretot en els països més desenvolupats". Ai els catòlics... Si es neguen a la maternitat, "treuen humanitat a les persones"... Un "hivern demogràfic", va dir que se'ns ve al damunt el representant de Déu en la Terra tot aprofitant el canvi, a pitjor, de l'oratge... 

I eixe mateix dia és quan vaig acabar de flipar ben flipat, jo... Que per la porta m'assoma un pamflet que va deixar-me, ja veus, ben gelat, i és aquest...





Recontra..., vaig pensar... Ara ja m'arriben a dir què he de plantar a casa.... Espeeeeeeeeeeeera... "Perrhijos", "Gathijos", això què repunyetes és... 

Quina troballa lèxica per definir la situació, xe! "Perrhijos", "Gathijos", ja adaptats fins i tot sense intercalaments... "Perrijos", "Gatijos"... Sembla que la idea nasqué el 2011 a Mèxic i per aplicar-la als gossos de la generació millennial humana que no volia crear famílies i pels qui els era més "cómode" i "econòmic" tractar el gos a tall de fill... I després passà als gats la història..., fills sempre rebels, em va venir respecte els felins... 

He llegit que hi ha psicòlegs que asseveren que són persones conscients d'assumir una responsabilitat: la cura d'un ésser viu. I opten per convertir-se en una figura proveïdora pels animals tot omplint una necessitat de cura molt humana... Egoisme? Diuen que és una superació de la família tradicional crescuda per la precarietat humanal (laboral, de vivenda...) d'acord amb la tendència present d'humanitzar els animals. Així, amb una reducció d'inversió en temps, diners i energia emocional, tens el teu fillet o filleta i enfades, del pas, el papa..., i aquells familiars teus que no entendran eixe protagonisme fotogràfic, festiu, sanitari, vestidor... I fins on tu vulgues!

Bé, de moment, a Espanya, està prohibit abandonar, maltractar i separar dels amos els animals familiars. Serà cosa de veure les batalles legals que s'establiran en els procesos de divorci dels, permeteu-me més nous mots "gospares" i "gatspares"... Que ja veurem com adaptem el "perrhijo" i "gathijo" a la nostra llengua; que els mots, com el costum, han vingut per a quedar-s'hi!.
Ah, i des d'enguany mateix, cal que aquests animals tinguen DNI propi, i que siguen inclosos en els testaments, i...

Què vols que et diga? "Animalhijos"? Amb la tendència social que tenim a l'exageració els humans, la que els pot esperar als pobrets fills animals amb alguns pares humans... I em passa ara pel cap el record d'una amiga que vingué un dia a casa meua amb la seua gossa. Quan li vaig dir que no l'entrara perquè un servidor té al·lèrgia al pèl d'aquestes criaturetes del Nostre Senyor, va girar cua i se'n va anar deixant-me amb la paraula en la... Mai no he tornat a saber d'aquella persona tan ofesa amb mi per rebutjar la seua filleta. Ai...







Que sant Antoni ens beneisca a totes i a tots; que santa Llúcia em conserve la vista i, a qui li pertoque, l'enteniment...