.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....

dimecres, 5 de gener de 2022

Mentre passaven les Burretes d'Alcoi...







 La Vall d'Albaida, a dimecres cinc de gener de 2022. Arribada dels Reis d'Orient...


Ahir per la vesprada, a Sant Nicolau d'Alcoi, atapeït, observava un servidor com la il·lusió reblia els ulls del meu nebot, més alt que no jo, però encara infant, en veure l'acte de "La Burreta"; perquè vore'l és viure'l. Tan senzill, tan amable i interessant... 






Que t'atrapa per tanta virtut i bellesa... I tot sota la marca pròpia política del Nadal Alcoià. El nebot no parava d'assenyalar-me que a tot arreu apareixia tal cobertura, jo intentava explicar-li que tot, tot en la vida, és política i es fa per a una funció determinada. Mira aquest acte mateix, mira les tantes benvingudes, tan innocents com semblen... 




I enguany, amb l'excusa que per a tot val, més ràpid, més ben organitzat, més bonic si cap encara (és que Alcoi s'hi presta...). Caldrà encara donar les gràcies a la pandèmia, tu! Però també caldrà mascarar el senyor Ambaixador, no?



Però el meu cervell anava per altres camins, els del com hem canviat com a societat festiva. Ara que som opulents, els Reis de l'Orient han deixat de ser ents intel·ligibles, esperits benèfics hivernencs que dic jo, per ser representats en Cavalcades, Adoracions, Misteris, Processons... Bé, la cosa ve de vell, que les cavalcades d'Alcoi, Igualada i Barcelona són molt anyades... 



Inevitable escena la del toreig de Tirisiti... Que visca per molts anys 
el senyor home i tota la seua colla...!



Però eixa idea de l'abans, de l'eixir al carrer a fer sorolls (el calderons del Matarranya em venien al cap) per tal que els Reis no passaren de llarg i et veieren, i se'n recordaren de tu a l'hora de deixar els regals...


El Sereno s'ha perdut per la Font de la Salut, i uns xiquets me l'han trobat
i s'han posat a ballar...

 Perquè tu bé que els veies en qualsevol racó de la serra, de l'horitzó llunyà que pugueres abastir, del cel mateix... Eixa sensació se'm va tornar amarga quan, pel vent que feia, no veiérem foc a la Mariola per indicar que el Campament dels Reis estava ja instal·lat... 



El modern "Tirorí!".


Ausades la nit que hauran passat els Patges i les Patges per llegir tanta carta i comprovar, llei de Protecció de Dades pel mig, si s'ha estat bo o ben dolent... 


L'auelo xutxero, cara de putxero...!

El vent ho impedí, i eixa il·lusió... Perquè jo soc encara dels que s'il·lusiona, i de veure il·lusionat el meu nebot, més encara que em puja el nivell de pelldegallinisme... Però tornava al meu refer i quefer... De no existir físicament, a les Cavalcades. I després a crear Patges propis de cada poble amb una manera diferent de fer però amb una mateixa intenció: avisar que sí, que enguany vindran els reis. I ja tens Ambaixadors Reials arreu, l'estimat Jacobo d'Ontinyent, Joanot d'Alfarrasí... 



Ja ha pillat Tirisiti a Tereseta enrotllant-se amb el vicari, recollons!


I encara, dies abans, la multitud d'Emissaris i d'Emissàries que arriben a tot el nostre territori per arreplegar amb temps les cartes... De l'aire mateix hem creat un mínim de tres vivències festives necessàries..., a les que cal sumar elements teatrals com ara l'Auto de la Canyada, en què fem festa amb l'excusa dels xiquets i, sense que els xiquets ho coneguen, elevar a l'altar el nou Déu del Consumisme, a qui tanta devoció professem... 


Bon discurs i bé que s'escoltava a Sant Nicolau, però... I la mascareta? I l'exemple? I...?


Si no fos per les Adoracions reials, el lligam del costum amb la religió que els inspira, hui seria invisible. 


Tradicionalisme...

Per això, en tornar, va fer-me feliç el contemplar com, de lluny, a la Covalta, hi havia llum... Això vol dir que els xiquets i les xiquetes d'Albaida rebran els Reis... I en arribar a Ontinyent, es distingia moviment lumínic sobre el tossal de Santa Anna... Ja ha arribat Jacobo al terme... I perquè conduïa, que el primer que m'ix en estos casos és posar-me a moure la mà, l'únic que ens queda a tots d'aquell voler cridar l'atenció vell per, en moure-la nerviosa, entonar un Tirorí! Perquè si hi ha dos expressions que adore, que em provoquen epifania veritable, són el Tirorí de la gent que veig, i l'expressió de salutació obligada d'aquests dies: "Que vinguen carregats!", signe de voluntat d'abundància plena. Hi haurà desig millor al món?


L'Ambaixador Reial d'Alcoi s'espolsà un discurs realment preciós... Ací te'l passe mentre et desitge això, que vinguen carregats...

Jo, en veure els Negrets després de la pandèmia, quins llagrimots que em venien. No serà això, certament, la Felicitat?