.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....

diumenge, 9 de gener de 2022

I això ha sigut el Betlem de Can Carrasca...

 

La Vall d'Albaida. A diumenge 9 de gener de 2022.


Bé, amb el final del cicle festiu amb què hem canviat des d'estació a dígit anual, toca anar tancant també les portes de casa al Nadal, no sense agrair, per suposat, el temps de relativa pau que m'ha suposat... Aquesta vesprada, i al principi amb cert dol però després, amb més ganes, he anat desmuntant i guardant bagatel·les nadalenques... 

M'ha costat treure'm de damunt l'Arbre i encara queden garlandes i galindoines decoratives per desmuntar. Tant com va suposar, d'esforç i temps, reconvertir ma casa en un espai adient per apropar-me falsament a la idea genèrica social del Nadal —fals l'ambient, falsa la postaleta i falsa la meua voluntat d'immersió en cap societat—, ara que arreplegues amb més soltura, més aïna, no acabes d'entendre't del tot. O sí... Per què no jugar amb els tòpics fent-los una repassada a la teua manera? Doncs res, ara que ha acabat el viatge, tot encaixat i, si hi ha sort, fins a dins d'uns mesos... I ara, encara s'obre el camí divertit d'anar canviant les coses de lloc dins un pragmatisme utilitarista que em fa més gràcia encara; perquè faça el que faça, també serà efímer... El Betlem encara quedarà per vora un mes. Jo soc dels que el desmunten per la Candelària... 



No complisc el precepte tradicional d'encetar el muntatge per la Puríssima i tindre'l acabat per Santa Llúcia. Si algú creu que en quatre dies puc enllestir el meu espectacle, ni el coneix ni em coneix... Però això sí, ha de durar fins al dos de febrer com a mínim; que ja saps que és el dia que celebra la darrera escena que s'hi parava, quan els Betlems canviaven les figures per altres que representaven els mateixos personatges principals, però amb distints gestos i postures, en consonància amb la representativitat bíblica i el temps propi viscut dins el cicle adventual i postnadalenc. 

Però tancar-lo em costa... Les dues últimes edicions s'allargassaren fins a maig a causa del fet pandèmic, i no van acompanyar-me ni res el Raval i el Castell de Cocentaina... Aquest any, però, no serà igual. El Betlem que ha representat l'ermita socarrada de Santa Bàrbara té data de caducitat. No passarà de la primera setmana de febrer, no... Segons com vaja jo de temps. I l'ermita cremarà en la Foguera dels Dolors amb que acabarà la propera Quaresma, a Biar. Si és que hi ha foguera, clar... El més important de l'efímer és, justament, que el cronòmetre de la seua vitalitat arriba a la fi en un moment en què ja s'escau, ja... 



Algunes de les persones que l'han contemplat, poques, s'han fet creus quan els he comentat el final... M'han suggerit que el guarde, que el done, que... quede memòria fotogràfica i prou! No continuaria fent i desfent jo en els propers anys! I el necessite, que entre d'altres moltes coses, m'és teràpia... I enguany que n'he fet dos, aquell Bocairent tan blanc que ha estat a l'aparador de Juanjo Alcaide, a Photofinish, encara m'ha tocat més escoltar-me la petició d'indult... Això sí, ben interessada..., en el cas bocairentí generalment a qui d'aquella manera lloava, volent-se'l quedar; he, he, he.. Una vegada acomplerta la funció, a l'ecoparc estarà ben bé, i al proper Nadal, més i millor!

La gent...





Parlant de la gent... 
Ha estat poqueta la gent que ha vingut a contemplar el Betlem a casa. Gent ben íntima a la que he volgut acollir de la millor manera possible... I això m'ha fet ben feliç, cada visita. Han sigut moooooooooooooolts més els qui m'han dit que vindrien però no, no ho han fet perquè les seues prioritats no inclouen la visita, faltaria més... Per sort no ha passat com altres anys, que han avisat que venien i no venien... He..., Dos vegades m'ha succeït tal cosa només enguany, la tercera va avisar sent l'hora... Així i tot, pels familiars i amics que m'han demanat de vore'l en aquests dies generencs perquè pel Nadal han treballat més del que toca i perquè han estat confinats, la porta estarà entreoberta encara... Ja quedarem..., si és que criden...




Doncs bé... Va costar-me de fer, més que mai que sol dir-se sense que veritat siga, perquè el final del temps laboral em fou un vertader suplici i la salud física, la mental i les obligacions que t'acumulen sense que estigues obligat, van xafar-me... Sort que a la fi estigué tot a punt i a l'hora, i la Nit de Nadal el meu nebot Abel va estrenar-lo... L'espadanya de l'ermita encara estava mig torta pel pes de la corriola i la llonganissa que vaig afegir a la campana per tal que s'assemblàs al logo que m'havia empescat... Ai... Per sort, les plantetes continuen vives i no ha fallat cap llum! Potser en això tinga la culpa el meu interés per, per fi, canviar tot el sistema elèctric perquè les peretes foren totes led... I ausades que m'ha agradat el canvi... La recuperació de l'estel negre ha esta altra fita, tan ben enllumenat des de dins i sostés pel Drac de la Llegenda... I els troncs que simulen brases, són per a veure'ls i no creure-se'ls...




Els punts menuts de llum han lluït, sobretot a la jaima, la primera que faig, en què els Reis d'Orient (i el patge Jacobo) prenen protagonisme. També han acompanyat els llauradors Moriscos que, indefectiblement, cada vegada que represente el Raval socarrat, han d'aparéixer... I vist com bé que van, ja tinc previst de mercar-ne'n més de cara al proper any... 



I les fotos... Aquestes que ara et passe les he fetes hui mateix... Però gràcies que va vindre dels primers dies Juanjo Alcaide, que va fer un senyor reportatge que han arribat a treure en la web de la COPE d'Alcoi... De nou, un descastat d'entre tants, va marmolar-me personalment per tal atreviment..., la resposta sempre serà efectiva: què "els meus" es preocupen per les meues coses? Doncs ja saps...

A mi, la resposta que m'interessa al Betlem és la cara dels qui s'apropen i entren a casa... Si no m'han mentit, enguany els ha agradat la proposta...




I és que fer pujar els Reis a menjar-se la Corriola a Santa Bàrbara té també delit... I fer habitants d'aquell indret la Sagrada Família, amb Maria que estrenava cistellet de costura, amb el tio Paco Muñoz cantant-los cançonetes, la meua família, alguns amics i tota la caterva de personatges que he volgut que enguany m'acompanyaren a mena de déus Lars al menjador de casa... De nou han estat molta alegria, molta... Això, eixa companyia agraïda, paga tot esforç...




I en no res, vindrà febrer, aniré guardant a poc a poc cada element i començaré de nou el cicle.

Enguany, però, no succeirà com en els anys anteriors que em venien dubtes i maldecaps... Faré Betlem pel 22-23? I tant que sí, i serà molt especial també. Tant que ja tinc ganes de posar-me mans a l'obra del disseny, perquè pot arribar a ser tota una bomba. La idea ho és...




I fins ací ha arribat la història del Betlem i del Nadal i de l'Advent... Si seguim per ací, continuarem l'any proper inventant coses que puguen entretenir-nos i alegrar-nos; que ens facen sentir amb un esperit especial, diferent al dels dies comuns i al del comú del general, i sobretot ben meu...

I ací la vista general... Fins i tot hi ha ja les banderetes que, l'any proper hi decoraran l'Arbre; que no pegue puntada sense fil i per a això estan els Reis de l'Orient... 





Au, a seguir, que gener du costera... 
I que no se'ns esgote la curiositat de dimoniet que ens amera...