.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dimecres, 26 de gener de 2022

Acabarem...





 La Vall d'Albaida, a dimecres vint-i-sis de gener de 2022.

Ahir no podia més i vaig tornar a explicar allò que m'ofega del món, un trossiu, en sonet. Quina sort el poder seure a escriure, quina sort... En no poder contar allò que em mata amb veu ben alta i clara, se'm fa tanta amargor grafit ben prim i el ratlle sobre paper cansat tot fet metàfora... És massa temps el que portem alerta i sense descans, és massa la supèrbia inconscient de part de qui ens envolta, i el xantatge, i l'animadversió. Així i tot, sé que la recerca del feliç prosseguirà, si no em traieu de casa, l'únic lloc on vull estar ara mateix, amb els peus pel davant, un dia d'aquests...

Vaig passar-li el poema a Juanjo Alcaide i em va passar per torna aquest disseny amb foto seua. Li estic immensament agraït per tot el que fa per mi. Això és justament l'amistat, tirar avant entre la boira mentre provem que allò que malveiem als tan bruts retrovisors vitals no ens acabe per esclafar. Tinc ben pocs amics i tanta força que m'agradaria tenira ara per cuidar-me'ls...

Jo promet posar tots els sentits en el camí..., brandant llànguidament..., la meua esquella!