.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....

divendres, 31 de desembre de 2021

2021: l'any malbastit...




 La Vall d'Albaida, a divendres trenta-u de desembre de 2021. Diada de l'Home dels Nassos.



Aplega l'hora de canviar calendaris... Sort que m'ha arribat el que m'he comprat, que si no, quan demà diga enguany em quedaré jo sense saber quin dia és... 

L'any que tanquem amb pany ha estat absolutament malforjat, del tot malbastit per un servidor. 

Després d'un Nadal preciós, la cosa va anar complicant-se, i malgrat els murs i les rescloses personals que m'havia establert com a defensa de costes, les galernes, tifons, huracans i tsunàmis del món extern han acabat regolfant i fent tronada interior. I amb les goteres al sostre he quedat nedant sense robes a l'antull de les onades del meu got d'aigua vital. A la fi, he necessitat d'un salvavides que em dugués de nou a mi mateix; sort que me'l vaig saber repuntar a temps i en ple fa no res... 

Coses boniques aquest any d'adéu? Moltes! I totes quedaran en un oblit letàrgic perquè cap d'elles no ha estat prou intensíssima perquè aquest vint-i-u em quede marcat en la pell a tall de tatuatge... Això, ho deixe pel 22... Els Reis d'Orient s'han esglaiat (bé m'ho han dit) en llegir-me la carta... Calcetins, mitons, un nou lloc de treball perfavorperfavorperfavor, una gorra, que em desprenga de tòxics diversos i tants encara, jerseis, companyia de persones per les quals pague la pena estar acompanyat i que desitgen de la meua companyia mateixa, dessuadores, un passar del tot i del tots que és ja urgentíssim, que no espera... Ah, i una llista de preus per treballs a entregar amb un mes, com a mínim, de la petició, amb tarifa especialment alt pels amics del "ja que pots", "podries"... Que el 22 siga bastit bé des d'un primer moment dependrà del fet que l'obrer que arremulle el primer siga jo mateix, i s'ho prenga tot amb ganeta, l'home... 

I com a resum?, què diré?

No diré res.

Heus ací les portades d'aquest blog, Can Carrasca-Animafesta, que han anat acompanyant els no-esdeveniments d'un any encara carregat de pandèmies diverses. Fotos de més antigor que no tocava en no haver pogut fotografiat vides pròpies en l'any 20... L'esperança vera pel 22 és que ja tinc fotografies en la recàmera, i això felicitarà molt les coses... 

Per més que, per ací, el tot i el res canviaran un poc. Crec que gastaré del garrot amb què el meu nebot li fa passó de vara al Tió nadalenc... Hi té gravat un "Carrasca" ben gran. El primer a rebre seré jo mateix també...

El millor de tot, a més de les naixences, ha esta adonar-me'n que qui m'ha volgut fer odiar allò que sempre m'era estima des del seu mateix prejudici, quan no odi directament, m'ha fet equivocar. És l'odi que cal odiar, i a qui l'incita, no el món estimable que no té culpa dels odiadors... I millor encara, i si els deixem que vagen morint-se amb la seua mateixa fel i ens estalviem els capficaments?

Bon any des de la Vall d'Albaida. No importa quin poble. Un savi em va deixar clar en l'enguany que encara és que tots són meus. Això serà perquè jo soc d'ells, per més que siga només un em tinga absolutament empadronat..., i no és el meu caràcter, no...

A sembrar qui vulga collir, i a bastir qui vulga alçar casa... Ah..., i a fer argelagues qui el dolor avente!